OLGA VALLEJO

Mestres a casa durant el confinament

Com continuen fent la seva feina? Com es comuniquen amb els alumnes? Com es plantegen el que queda de curs?

Aquests dies, els mestres acompanyen i eduquen la canalla a través d'ordinadors, telèfons i tauletes / GETTY Zoom

El 12 de març compareixia el conseller d’Educació, Josep Bargalló, anunciant el cessament de l’activitat lectiva i el tancament dels centres, del 13 al 27 de març, tots dos inclosos. Uns dies després comunicava que no hi ha data de retorn a les escoles perquè el confinament s’allargarà. El conseller descartava les classes en línia per no perjudicar els alumnes que pateixen la bretxa digital, però ara ja es busca la manera de continuar fent classe perquè el tancament d’escoles es podria allargar encara setmanes. Segons les últimes dades de l’Idescat (2019), el 94% de les famílies catalanes tenen connexió a internet i el 84,9% tenen ordinador, però sense garantia que hi hagi prou suports informàtics ni que tinguin les condicions per poder treballar-hi.

En previsió del que semblava que acabaria passant, la setmana de l’inici del confinament l’Escola Canigó de Sant Just Desvern va crear una plataforma virtual per als alumnes de cicle mitjà i superior, on cada un o dos dies pengen tasques. Per als més petits s’estan enviant propostes al correu de les famílies, a més de les que ja es van endur a casa. “El primer objectiu era garantir que tothom pogués entrar i resoldre les incidències tècniques que anàvem tenint. El claustre de professors ens reunim digitalment per pensar, preparar i coordinar les activitats de la setmana següent, intentant que els nois i noies treballin de manera autònoma, sobretot els més grans, i que no els sobrecarreguem. Hem començat amb una proposta conservadora de tasques asincròniques perquè, tot i saber que tenen accés a la xarxa, potser no disposen de prou dispositius per connectar-se en temps real”, explica Ferran Gandol, membre de l’equip directiu.

"El claustre de professors ens reunim digitalment per pensar, preparar i coordinar les activitats de la setmana següent"

Ferran Gandol - Escola Canigó

Convençut que la motivació anirà de més a menys, diu que cal pensar bé com plantejar tasques que s’adeqüin al grau d’autonomia dels alumnes, en què l’alumnat trobi una part lúdica i una d’aprenentatge: “En una setmana el sistema educatiu a nivell digital ha avançat una barbaritat, ens hem vist obligats a fer coses que no consideràvem prioritàries. D’aquesta experiència en sortiran propostes molt interessants que es consolidaran quan tot torni a la normalitat”.

Carina Carreras és mestra de cicle mitjà de primària en un barri perifèric de Girona. L’últim dia de classe les criatures marxaven a casa amb llibres i llibretes amb feina de diferents matèries, per fer voluntàriament. Uns dies més tard s’enviava un comunicat a les famílies amb propostes educatives i se’ls informava que s’ha obert un àlbum digital per penjar-hi imatges i vídeos amb rutines diàries, per seguir en contacte i compartir algunes experiències. La segona setmana del confinament la direcció de l’escola es planteja la possibilitat de treballar amb una plataforma digital -com ja fan al cicle superior- si la situació s’allarga més enllà de Setmana Santa, per tenir una comunicació més directa amb els alumnes i proposar-los tasques més concretes, sempre de caràcter no obligatori perquè hi hagi certa continuïtat en el procés d’aprenentatge. La mestra diu que ja té idees per si obren un entorn virtual: “Avui que la televisió pública espanyola ha començat a oferir continguts educatius, ho he estat mirant i pensava que podria inspirar-m’hi, però ha estat una gran decepció. M’he plantejat si soc tan avorrida com ells quan explico, i tinc clar que no faré unes propostes tan queques”. Carreras entén el confinament com una oportunitat per fer altres coses: “Ens posarem les piles tots”.

NOVES OPORTUNITATS

“Durant el confinament les mares i pares tenim el doble de feina, com a treballadores i amb els nostres fills i filles”, diu Mariona Grané, professora i investigadora del Grup de Recerca Learning Media and Social Interactions de la Universitat de Barcelona. També creu que el confinament és una oportunitat perquè els mestres intentin pensar en les tecnologies com una eina d’aprenentatge, utilitzar-les perquè l’alumnat pensi, faci i creï, i no només es reprodueixin activitats basades en rebre informació i fer exercicis de pràctica i repetició. “És important que coneguem la situació personal i les necessitats dels alumnes per saber el tipus de tasques que els podem demanar. A primària s’haurien de donar orientacions, proposar activitats que els ajudin a organitzar el temps, oferint a cadascú el que necessita reforçar i tenint en compte els seus interessos. A secundària és més difícil, hi ha la por que perdin temari”, apunta.

“Durant el confinament les mares i pares tenim el doble de feina, com a treballadores i amb els nostres fills i filles”

Mariona Grané - professora UB

Aquí Grané diferencia entre els centres que envien material pensant només en el temari i els continguts, i els que deixen de pensar en continguts per proposar tasques orientades a superar reptes, desenvolupar competències clau i treballar en equip de manera col·laborativa a distància. “Es tracta d’ajudar els alumnes a aprendre des de les seves capacitats i possibilitats”. Assegura que una de les feines dels docents és la selecció de recursos de qualitat -llibres, activitats o webs-, sense oblidar que les tecnologies no són eines per buscar ni consumir informació, sinó per fer coses: “Un espai creatiu que ens permet crear vídeos, fer entrevistes, programar videojocs, elaborar infografies o un mapa conceptual… El tipus d’aprenentatge que suposa és molt diferent, representa un canvi en el tipus d’activitat, en el procés d’aprenentatge i de pensament”, conclou Grané.

A la universitat, com a professora de grau i de màster amb alumnes d’educació i de comunicació audiovisual, el 12 de març va haver de presentar un pla docent amb tots els canvis d’activitats i avaluació previstos: “A més del campus virtual, que funciona com a repositori de documents, ens comuniquem per videoconferència per tractar coses concretes o fer tutories, i he fet vídeos explicant continguts”.

REALITATS DIVERSES

La Maria té els fills escolaritzats a l’Aula Escola Europea, un a 3r d’ESO i dues a 3r de primària. A les petites els arriben els continguts setmanals a través del correu electrònic de la família. Treballen sobretot amb fitxes que poden imprimir-se o omplir directament amb el portàtil o la tauleta. Amb algun dels materials necessiten l’ajuda dels grans, “quan fan càlcul mental o han d’enregistrar un comentari de text per enviar a la mestra. Encara són petites per fer-ho soles”, comenta la mare.

Mestres i professors fan servir eines digitals per poder seguir en contacte amb els seus alumnes Zoom

Mestres i professors fan servir eines digitals per poder seguir en contacte amb els seus alumnes / Getty

Poc a veure amb la rutina del gran, que fa temps que treballa connectat a la xarxa. Aquests dies els pengen material al Drive de Google perquè facin deures i tenen un mínim de dues hores diàries de tutoria obligatòria via Hangout, amb la persona responsable de l’assignatura. Avancen continguts i preveuen que si s’allarga el confinament s’ampliïn les hores de tutoria.

Mestres de primària i secundària d’entorns socioeconòmics desafavorits es mostren preocupats pels alumnes

Res a veure amb altres realitats en què la bretxa digital és ben present. Mestres de primària i secundària d’entorns socioeconòmics desafavorits es mostren preocupats pels alumnes: “A la televisió només surten els que tenen ordinador, juguen amb videojocs o toquen instruments, i en uns pisos lluminosos… Nosaltres hem començat a trucar a les famílies amb realitats més complicades”, explica una. Raquel Garcia és directora de l’Escola Joaquim Ruyra de l’Hospitalet de Llobregat, on el 92% dels alumnes són immigrants, “però el problema no és d’on són sinó el grau de vulnerabilitat i les condicions en què estan les famílies”, puntualitza.

Els professors estan generant material, que pengen per cursos al portal de l’escola, perquè sigui una opció més per a les famílies i les criatures, amb la consigna que puguin fer les tasques de manera autònoma, sabent que potser només tenen connexió a través del mòbil. També cada tutor està trucant a les famílies dels seus alumnes per fer-ne un seguiment més personalitzat, “saber com estan, quina la situació tenen a casa -a vegades són cinc persones vivint en una habitació-, fent una orientació personalitzada, explicant-los com poden organitzar-se, possibles aprenentatges que tenen a l’abast i, si escau, fer-los assessorament pedagògic. Si hi ha alguna incidència ens posem en contacte amb els serveis territorials, l’ajuntament o els serveis socials”. Per a Garcia l’objectiu a la tornada és veure quines són les prioritats i redissenyar el currículum perquè ningú es quedi enrere.

NEGUIT PEL FUTUR IMMEDIAT

Àngels López Fiol, professora d’història de 2n de batxillerat a l’Institut Arquitecte Manuel Raspall de Cardedeu, explica que la primera setmana de confinament van posar tasques a través de la plataforma digital, sense avançar continguts. Després d’un claustre virtual la segona setmana van decidir començar classes virtuals de 9 a 13.30 h, amb 30 minuts de pausa, un cop confirmat que tothom es podia connectar: “Els alumnes estan pendents de com anirà la selectivitat -tot i que ara ja saben dates i que es flexibilitzarà l'opcionalitat de les proves perquè l'estudiant esquivi el temari que no ha fet-. Els donem suport emocional, estan bastant angoixats”.

El claustre fa una trobada setmanal per coordinar-se i tenen un grup de WhatsApp permanent. I apunta un problema del qual no es parla: la bretxa digital del professorat, que no sempre té una bona connexió o ordinadors amb la potència necessària: “Intentem fer tot el possible, adaptant-nos constantment, és un aprenentatge diari”.