Què s'amaga darrere de les males notes dels fills?

GironaEl curs escolar s’acaba i el neguit arriba a moltes famílies davant les males notes que porten els fills a casa. Ni el menor se sent orgullós dels suspesos ni tampoc als progenitors els agrada haver de reconduir la situació, sovint, amb conseqüències. Un professor de reforç o menys hores de mòbil són algunes de les represàlies que s’apliquen a infants i adolescents per uns resultats que poden respondre a motius diversos: mals hàbits, problemes a la família, a l’escola, desmotivació o, fins i tot, un trastorn. Esbrinar què s’amaga darrere d’aquests deficients ha de ser, segons els experts, una prioritat per a la família; i parlar-ne amb escolta i l'acompanyament, també un requisit indispensable.

“Enfadar-te ho empitjora tot perquè els fa baixar l’autoestima. Si, a més, els poses condicions perquè treguin bones notes, aleshores ho faran per la recompensa, a canvi d’alguna cosa. Pots premiar-lo o felicitar-lo però ha de ser per l’esforç, no pas pel resultat final”, reflexiona la professora del grau d’educació infantil de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Maite Mas. A més, les males notes no són un indicatiu de falta d’aprenentatge, segons Arantxa Marenyà, especialista en comunicació i criança conscient. “La vida n’està plena, d’aprenentatges. Una bona nota no vol dir més aprenentatge, i una de baixa, menys. La nota significa que la criatura ha après a memoritzar, resumir i reescriure allò, que no és el mateix que haver integrat el coneixement”, assegura. I afegeix: “Hi ha casos d’alumnes amb fracàs escolar que després han tingut èxit”.

Un alumne que està bé, de fet, i se sent bé, aprèn; i un que no, és “impossible que adquireixi els coneixements”, exposa Maria Figueras, psicòloga clínica i terapeuta familiar. “El bloqueig pot ser emocional, a partir d’una situació familiar complicada o d'estar passant un dol, per exemple. Situacions difícils de digerir en què l’aprenentatge es frena i no entra de cap manera”, detalla. A més, “no tots els nens tenen la mateixa facilitat ni estan en el mateix nivell de desenvolupament”, assegura aquesta psicòloga. Mar Hurtado, presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, creu que una mala nota és només “un resultat final” i subratlla que “l’important és el procés”. “Moltes vegades, aquest final advers es podria haver anticipat perquè és durant l’avaluació que les coses ja fallen”, indica. “Les notes quantitatives, per contra, tampoc donen una informació fiable. Costa reconèixer on està realment el problema. La comunicació entre l’escola i la família és importantíssima i permet veure on i per què la criatura té dificultats”, assenyala.

Comunicació amb l'escola

Els progenitors també suspenen en la gestió de les seves pròpies emocions. Sovint les expectatives que tenen no s'ajusten a les necessitats o capacitats dels fills i, al no complir-se, se senten decebuts. “L’enuig i el càstig, que són la primera reacció, no ajuden a l’infant i l’adolescent. A part de rebaixar-li l’autoestima, el menor pot sentir-se culpable, i això, precisament, l’allunya de la motivació”, comenta Paula Morales, professora d’estudis de psicologia i educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). A més del contacte continuat amb el docent –l’escola, segons Morales, té un paper important a l'hora de “trobar la motivació i afavorir l’evolució de l’alumnat”–, es recomana una comunicació “fluida” amb el fill i fomentar la seva confiança evitant valoracions negatives o comparacions i reforçant aquells àmbits escolars i extraescolars en els quals té bones competències. “Això no significa estar-li a sobre de manera excessiva però sí fer un seguiment de les activitats o proves que ha de preparar, com s’ha pensat organitzar, què li resulta més fàcil o difícil i fer-ho al llarg del curs. Així es veurà a temps si està al corrent de les coses o està desubicat i necessita més ajuda”, ressalta. Les rutines d’estudi, un oci ric i divers i el gust per la lectura també poden ajudar-lo. “Cada alumne és diferent –afegeix Hurtado– i no a tots els va bé el mateix”.

El Jordi [nom fictici], de deu anys, va anar des dels tres fins als sis a una escola sense exàmens. Els seus pares, però, van canviar-lo a un centre convencional perquè “el mètode d’aprenentatge lliure no li funcionava”. “Ens van dir que no assolia els objectius en català, castellà i matemàtiques. Una sorpresa negativa perquè ens pensàvem que tot anava bé. Va faltar comunicació amb l’escola. Al canviar de centre, tot ha anat rodat: el Jordi se’n surt. A ell li va bé estudiar i fer exàmens. Cada dia mirem l’agenda, repassem què té i què ha de fer”, explica la seva mare.

Què els porta a tenir males notes?

Els mals resultats són un crit d’alerta. “L’alumne pot no trobar sentit al que estudia i, per això, se sent desmotivat”, afirma Figueras. I alguns infants i joves, quan necessiten més atenció dels seus pares perquè perceben un buit, poden manifestar-ho en el procés d'aprenentatge, explica aquesta psicòloga. També pot haver-hi un bloqueig. A la Paula –nom fictici-, que ara té 22 anys, li agradaven molt les matemàtiques però als 13 anys, quan feia ESO, es va “col·lapsar” en aquesta matèria, explica la seva mare. “Ella s’exigia molt”, admet. El seu professor, a més, davant dels resultats, la convidava a “no seguir per aquest camí i a fer un batxillerat més social”. Finalment, “tot i faltar-li acompanyament en les dificultats per part de l’escola, ara la Paula, que va tenir tot el suport dels seus pares, sense exigències, està cursant una carrera de matemàtiques i l’està superant sense problemes”, comenta la mare.

A més de causes circumstancials o trastorns emocionals, un altre motiu podria ser que, simplement, a l’alumne li faltin hores i hàbits d’estudi. “O que tingui un punt de rebel·lia: estigui fart que li donin ordres", assenyala Marenyà, que també hi veu la part positiva. "Tinc un fill crític que no vol obeir", diu. També pot haver-hi una falta de repte o un excés. "Pot pensar que és massa difícil per a ell i ni ho intenta; o massa fàcil i no li interessa”, explica.

Trastorns d'aprenentatge

Al marge del bullying o l’assetjament –que requereixen uns altres protocols més específics– hi ha casos en què les males notes evidencien un possible trastorn de l’aprenentatge, com la dislèxia (problemes en l’adquisició de la lectura) o la discalcúlia (el mateix però en matemàtiques). Un alumne amb dislèxia, per exemple, triga el doble o el triple a llegir. Es calcula que un 15% de la població té dislèxia, és a dir, a totes les classes hi ha una o dues persones afectades.

Anna López Sala, neuropsicòloga i coordinadora de la Unitat de Trastorns d’Aprenentatge Escolar (UTAE) de l’Hospital Sant Joan de Déu, afirma que “l’alumne veu com els companys de classe llegeixen millor i avancen més ràpid i això ataca directament la seva autoestima”. Per combatre el problema, el primer pas és la detecció precoç. Des d’aquesta mateixa unitat privada, s’ha elaborat –juntament amb les escoles Vedruna– un protocol de cribratge. Es tracta d’uns exercicis que el docent es descarrega d’internet (ja s’han fet més de 500 descàrregues) i que dona als escolars a partir dels 5 anys. Unes determinades puntuacions permeten identificar aquells alumnes amb risc de tenir dislèxia o discalcúlia. “Els especialistes treballem per una detecció precoç, perquè un trastorn d’aprenentatge no tractat pot provocar un trastorn emocional. Per això, com més aviat els detectem i activem les estratègies, més aviat evitarem una repercussió emocional important en l’infant o l’adolescent”, conclou López Sala.