Les ‘picotejades’ educatives de Jaume Cela

És un apassionat de l’educació, però la viu des de la calma i la perspectiva que li dona la quarantena d’anys en actiu i els centenars d’alumnes amb qui ha compartit els seus coneixements. El mestre i escriptor Jaume Cela -columnista d’aquest suplement amb Juli Palou i a qui veiem a la fotografia en la seva època de mestre- acaba de publicar 'Picotejades pedagògiques' (Rosa Sensat), un llibre de relats breus sobre vivències relacionades amb la docència, però sense dogmes. Com que el joc és una eina essencial per atraure l’atenció de l’infant i activar-li les ganes d’aprendre, li hem proposat unes noves picotejades pedagògiques sobre temes candents. I hi ha jugat així.

EL PERQUÈ DEL LLIBRE

“He volgut explicar una sèrie de reflexions i exercicis de memòria sobre la meva experiència pel que fa a temes educatius, vinculats sobretot al món de l’escola però amb una visió més àmplia. Són capítols curts sobre aspectes que em semblen importants en el debat educatiu”.

LA HIPERPATERNALITAT. ELS PARES SUPERPROTECTORS

“En la pregunta ja hi ha implícita la resposta. Si és superprotector, ja hi ha alguna cosa que no funciona bé. Els pares hem de ser protectors, però si som hiperprotectors o hipoprotectors -quan els desprotegim- vol dir que no ho estem fent bé. Els nens han d’anar creant la seva pròpia experiència i nosaltres hem d’estar al seu costat per ajudar-los a desenvolupar la seva vida, el seu camp emocional, els seus interessos. Però no hem de voler actuar com ells ni esperar que ells responguin als nostres patrons”.

LA IMPORTÀNCIA D’ACOMPANYAR

“Acompanyar és vital. És molt maco perquè es recupera la tradició de la paraula pedagog en grec, que era l’esclau que acompanyava el nen en el procés de descoberta del món. Acompanyar és important. El problema és saber a quina distància t’has de situar per fer un bon acompanyament. D’aquest tema amb en Carles Capdevila n’havíem parlat moltes vegades. És un acompanyament que també orienta, però que no decideix. Mostra el món, dona elements perquè la criatura, l’adolescent o el jove vagi prenent les seves pròpies decisions i es pugui equivocar”.

L’EQUIVOCACIÓ

“L’escola és una institució perquè els nens vinguin a aprendre. Però perquè aprenguin hem d’admetre que s’han d’equivocar. El procés d’aprenentatge inclou l’error com un element significatiu. Però vivim en una societat on només es parla dels èxits. Seria molt interessant saber quins han estat els errors de les persones que han arribat a l’èxit. L’escola hauria de ser un lloc on l’infant pogués equivocar-se sense por de ser sancionat”.

L’EDUCACIÓ EMOCIONAL. LA GESTIÓ DE LES EMOCIONS

“Si no hi ha el factor emocional, no hi ha educació. I si no hi ha el racional, tampoc. L’aprenentatge és una unitat entre emoció i cognició. Durant molts anys s’ha posat l’accent només en la part racional i s’ha oblidat l’altra. Per sort, en els darrers temps hem descobert el camp emocional. Però no oblidem una cosa: els nens venen a l’escola per fer una sèrie d’aprenentatges, i perquè puguin fer-los han de ser escoltats. Se’ls ha d’atendre en el camp emocional, han de ser acaronats, però també se’ls ha de renyar quan toca, etc. Per a mi és un fals debat si l’educació emocional ha de ser una matèria, si s’ha de separar. Forma part de nosaltres. Jo aprenc millor quan estic bé emocionalment.

LA FIGURA DEL MESTRE

“Els pares som els primers a acollir els nostres fills i el mestre ho fa després, i és el que ajuda a construir un pas que va del que és pròxim al que és distant. És un personal que ha d’estar molt a prop de les necessitats de la criatura, les ha d’atendre de la millor manera, sabent que aquell alumne s’acomiadarà d’ell i marxarà. I l’ha de deixar anar”.

LES RETALLADES ECONÒMIQUES

“Pots estar molt queixós de les retallades, però un mestre no pot oblidar mai que té un contracte no firmat amb cadascuna de les criatures. La criatura li diu: «Per construir-me jo, necessito que tu m’ajudis». El que un mestre no pot dir mai és: «Aquest problema no és meu». Res del que li passa al meu alumne és aliè a la meva existència. Ara hi ha alumnes que arriben a l’escola sense esmorzar. El mestre ha de veure què ha de fer: si ha d’anar a serveis socials, si porta l’entrepà de casa seva... El que no pot dir és que aquest no és el seu problema. Els mestres, com els pares, sempre hi hem de ser”.

EL RELAT

“Participar conjuntament del relat és un recurs importantíssim, tant per als docents com per a la família. Els éssers humans ens expliquem i ens autonarrem. El relat també és vàlid per als processos científics. La dicotomia entre ciències i lletres és un error. Les ciències formen part de les humanitats. És important com l’ésser humà, des de diferents àmbits, s’ha formulat una sèrie de preguntes i ha trobat respostes: unes seran científiques, d’altres mítiques o literàries. Hem de buscar la complementarietat: emoció i raó, ciències i lletres, mite i logos”.

L’ESCOLA INCLUSIVA

“És un dret que té el nen. Un mestre mai pot estar en contra de l’escola inclusiva. El que sí que pot fer és queixar-se que li falten recursos. L’administració, si vol fer un model inclusiu, ha de tenir voluntat real i invertir en personal especialitzat i amb diners".

LA SEGREGACIÓ

"Les escoles que estan més ben preparades per afrontar la societat que hem de viure són les que tenen molta diversitat. El model que hem de perseguir és nens i nenes de diferents cultures, races, religions i capacitats. Com la societat".

Jaume Cela, un apassionat de l’educació

Jaume Cela i Ollé (Barcelona, 1949) és mestre jubilat des del 2014. Ha estat 23 anys director de l’Escola Bellaterra (ubicada dins de la Universitat Autònoma de Barcelona) i actualment és docent voluntari i dona suport als alumnes de sisè. Ha escrit més de seixanta llibres adreçats al públic infantil i juvenil i ha rebut diversos premis. Alguns els ha escrit amb Juli Palou -amb qui coincideix a la columna La setena hora en aquest suplement-: 'Amb veu de mestre', que va rebre el premi Rosa Sensat de pedagogia (1992), 'Va de mestres', 'Carta als mestres que comencen' i 'Mestres en rima lliure'. És membre de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya i del Consell Escolar de Catalunya.