L'educació de la llibertat
TaradellA les llars d’infants, les companyes que hi treballen fa anys que clamen amb força el deure que té l’escola de creure en les potencialitats de tots els infants. En els dos primers anys de vida la creativitat del cervell arriba al clímax, afavorint dues de les conquestes que ens ajudaran de manera més transcendental a ser persones lliures i autònomes: l’autonomia del moviment i el llenguatge.
A mesura que l'infant va creixent es trobarà que, primer al parvulari i després a l’escola de primària, cada vegada es creu menys amb la seva capacitat d’aprendre en aquest context d’autonomia. A mesura que va sent més capaç, més competent, se li van reduint els espais de llibertat i de presa de decisions. I això els mestres ho acceptem amb una naturalitat del tot inacceptable, perquè nega implícitament la confiança en els aprenentatges que van acumulant al llarg dels anys. El clímax d’aquesta dinàmica sense sentit la il·lustra bé el que passa en alguns instituts, on els joves que necessiten anar al lavabo han de demanar permís al professor si poden demanar la clau a secretaria, per després tornar-la abans de reincorporar-se a classe. Aquesta anècdota, que pot fer riure, no és gens divertida –en particular per a les noies, que són les més exposades a haver de sortir de classe per raons evidents– i representa un insult en tota regla al dret dels joves a créixer en un context de respecte i de confiança.
Si l’educació de la democràcia necessita una escola democràtica, l’educació de la llibertat i la responsabilitat necessita igualment una escola i un institut que deixin, preservin i garanteixin espais de llibertat per a les noies i els nois. Les escoles i els instituts amb un reglament que neix d’una lògica més de centre penitenciari que de centre educatiu estaran formant joves més obedients que no pas crítics.
Convé més que mai fer un exercici d’autocrítica, des dels parvularis als instituts, per veure com podem contribuir a formar identitats crítiques, capaces de sentir-se responsables de tot el que representa créixer i conviure en un context de relació. Responsables de tot: del manteniment de la higiene dels lavabos fins a ser-ho també de temàtiques de recerca que puguin assedegar els seus interessos, curiositats o passions.
Des del meu punt de vista, aquesta és una de les claus més importants que cal tenir en compte en tot projecte educatiu. Lluny de les sofisticacions metodològiques o dels nous llenguatges pretesament innovadors, convé centrar l’esforç en el respecte i la confiança de les personalitats de tots els infants i joves que, amb obediències i desobediències, han de poder aprendre i créixer en un context de llibertat practicada, viscuda i compartida amb els seus semblants, que els permeti mantenir-se dempeus i decidir el seu destí.
