Com més llegeixo, més entenc el món

¿Els infants i joves catalans tenen un problema amb la comprensió lectora? El cert és que la majoria de joves entenen textos senzills, però quan n’han de llegir de complexos, llargs i amb molta informació, no ho aconsegueixen tant. “Segurament la tendència a la banalització i a la simplificació porta a no tenir tants recursos per enfrontar-se a qüestions més polièdriques o amb més matisos”, opina Teresa Ribas, professora de didàctica de la llengua de la Universitat Autònoma de Barcelona. Tot i això, Ribas considera que “els resultats de les proves externes necessiten moltes informacions per poder ser interpretats de manera justa”.

De fet, els números exactes no indiquen uns mals resultats en comprensió lectora. Per una banda, les xifres de competència lingüística són pròximes als 75 punts a Catalunya, segons els resultats de les proves d’avaluació de 4t d’ESO del 2018. Per una altra, els resultats de les proves PISA del 2015 en comprensió lectora van indicar que Catalunya tenia una puntuació de 500 punts, idèntica a la de Dinamarca i Suècia, i no gaire lluny de la màxima, que la va obtenir el Canadà (527 punts).

“Són resultats millorables”, opina Francina Martí, presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, que remarca que els estudis de secundària també són els encarregats d’ensenyar la lectoescriptura. “Hem cregut que era una feina de primària, però no és així”, afirma Martí, que havia exercit com a professora d’institut de llengua i literatura catalanes. Martí assenyala que l’escola (primària i secundària) ha d’ensenyar també la lectura de textos no literaris. “Fem els literaris, que estan molt bé, però a més n’hem de fer de la vida diària, com unes instruccions, una notícia, un bitllet de tren o el text d’un blog”, diu. I s’han d’avaluar amb exercicis pensats perquè l’alumne n’hagi entès el significat global. “I és que de vegades fem exercicis de comprensió lectora que els alumnes poden respondre sense haver entès el text”, alerta la presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat.

¿LLEGIR PER PLAER O PER OBLIGACIÓ?

Seguint aquest fil, el pedagog Xavier Ureta es declara “crític amb algunes de les lectures obligatòries”. Fer una tria adequada, acurada i variada de les lectures condiciona la disposició de l’alumnat “per a la lectura serena i plaent, que és la que deixa llegat”, diu Ureta. Així doncs, “els textos han de ser significatius, han de connectar amb la realitat de les criatures i dels joves i, sempre que es pugui, han de ser tries individualitzades a partir dels interessos de l’alumne”, afegeix el pedagog.

L’escriptor Joan Portell hi coincideix. “Massa vegades, al llarg de tot l’ensenyament obligatori, hi ha una associació directa entre lectura i activitat d’avaluació”, diu. Per tant, “l’ avaluatitis ha matat la lectura com a espai i temps de plaer”, diu. La contraproposta que fa Portell és que la “lectura es convertís, especialment al llarg de l’adolescència, en un espai de diàleg, d’intercanvi i de debat a fi de convertir l’estona de lectura en un temps per compartir”.

QUÈ HAN DE SABER LLEGIR?

A l’hora de buscar textos significatius, com indica el pedagog Xavier Ureta, un exemple podria ser -per estrany que pugui sonar- un bitllet de tren. “La competència lingüística cal acompanyar-la de la competència pragmàtica, que a primària es pot treballar amb el joc simbòlic i a secundària deixant que l’alumnat participi en la preparació logística d’una sortida, per exemple: calcular-ne els costos, els itineraris, els transports”, diu el pedagog Xavier Ureta. Aquesta habilitat, coneguda com a competència, és la que treballen escoles i instituts, que ho introdueixen al currículum i fins i tot ho puntuen.

Per millorar la comprensió lectora dels alumnes, el pedagog Xavier Ureta també opina que a l’escola, en l’ensenyament de la llengua, “s’ha de dedicar més temps a l’educació de l’escolta activa i de l’expressió oral, condició imprescindible per enriquir el vocabulari”. Justament aquesta riquesa lingüística és la que permetrà que “els petits i els joves entenguin el que llegeixen, perquè llegir no és només descodificar un text sinó comprendre’l”. Per això, “si en els esquemes mentals de l’alumnat no hi ha vocabulari suficient, es fa difícil la comprensió”. I llavors llegir es pot convertir en una activitat pesada.

ADQUIRIR RECURSOS PER ENTENDRE QUÈ LLEGEIXEN

Per la seva banda, la professora Teresa Ribas sosté que “mai no s’havia llegit tant com ara”, però alerta que “per progressar o aprendre cal adquirir recursos i estratègies que es puguin utilitzar més endavant per a reptes més exigents”. Dit amb altres paraules, segons la professora de la UAB es pot haver llegit tota la vida “i no saber llegir textos de més dificultat”. I és així perquè “llegir és complicat i, entre altres coses, vol dir interpretar textos de gèneres diversos, amb característiques i finalitats diferents”. A més, llegir també implica interpretar críticament el que els textos diuen, el que no diuen i el que insinuen. “Quan llegim, fem hipòtesis, i justament aquest és un procés que hem d’aprendre a regular”, assenyala Ribas.

En canvi, Joan Portell, escriptor i professor de la Universitat de Girona, opina que “tenim una societat que és poc lectora en relació amb altres països amb qui es comparen les proves d’avaluació de comprensió lectora”. A tall d’exemple, continua explicant Portell, en un país com el Japó l’hàbit lector de la societat és gairebé del 90%, i països de referència com Islàndia o Finlàndia superen amb escreix el 80%. Molt per davant, doncs, de l’estat espanyol, on un 40% de les persones no llegeixen mai o gairebé mai.

A més, continua explicant Portell, “la mateixa societat és en molts casos poc conscient que l’hàbit lector s’ha de cultivar des del naixement de l’infant”, perquè la veu dels pares, les cançons de bressol i altres formes d’oralitat incentiven l’hàbit d’escolta de la criatura, un hàbit imprescindible, ja que abans de ser un bon lector s’ha de ser un bon “escoltador”.

L’escriptor també opina que l’escola no és l’única que ha de promoure el gust per la lectura. “És un exercici que si no es veu a casa serà difícil de transmetre a l’escola, sobretot si no té plans de lectura ben estructurats, una biblioteca amb personal i un fons adequat i una clara consciència de la importància que la lectura pot tenir en els infants, tant per formar-los en el si d’una cultura com per desvetllar el seu interès pel coneixement”, diu Joan Portell.

Una opinió que no comparteix plenament Teresa Ribas, que creu que “és l’escola qui ha d’ensenyar a llegir buscant els textos amb un grau creixent de dificultat i mostrant estratègies per afrontar una tasca que pot arribar a ser complexa, però molt útil”. Malgrat això, Ribas reconeix que hi ha molta recerca que indica que “els entorns lletrats ajuden a aprendre a llegir”. Així, “una família que llegeix i fa de la lectura una realitat present en el dia a dia, facilita que infants i joves trobin sentit al fet de llegir i estiguin més motivats per fer-ho”, conclou Ribas.

Què avaluen les proves que es fan a 4t d’ESO?

La prova de quart d’ESO del curs 2018-2019 va avaluar:

• La competència comunicativa lingüística en llengua catalana, llengua castellana i llengua estrangera (i aranès a l’Aran).
• La competència matemàtica.
• La competència cientificotecnològica.

La competència comunicativa lingüística consisteix en la capacitat de comprendre i produir textos i missatges de tipologia diversa, utilitzant la llengua com a vehicle de comunicació, obtenció d’informació i suport del coneixement. En llengua catalana i castellana (i aranès) la prova mesura les mateixes competències i amb els mateixos criteris. Es poden establir lligams amb altres matèries (ciències socials, ciències de la naturalesa...) amb textos amb temàtica pròpia d’aquestes matèries. S’avalua: Comprensió lectora: obtenció d’informació; interpretació de la informació; reflexió i valoració. Expressió escrita: redacció (adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística). Les proves consten de tres textos de tipologia diversa, amb una sèrie d’ítems agrupats en quatre blocs. A cada un dels textos li correspon un bloc de preguntes i hi ha un bloc final amb preguntes globals, que fan referència a dos dels textos o a tots tres.