Nou curs escolar

"Hi ha menys vocació de mestre perquè és massa fàcil accedir als estudis"

El 'Criatures' reuneix una mestra que acaba de començar la seva trajectòria professional i una que s'acaba de jubilar per reflexionar sobre l'escola actual

8 min
La Carme Esquís i la Mar Piella comentant un dels treballs dels alumnes d'infantil

CentellesEl moment que més li agrada de la seva professió a Carme Esquís, mestra de 59 anys, és quan arriben les famílies d'I3 amb els seus fills. "Veus com confien en tu", explica. Però aquest curs serà el primer, després de més de tres dècades treballant com a docent, que no ho viurà. El motiu? Aquest dijous es jubila. La Carme ha passat els últims 25 anys a l'Escola Ildefons Cerdà de Centelles (Osona) on hi ha fet de tot: mestra, tutora, coordinadora, cinc anys de cap d'estudis i, els últims onze anys, de directora. Se'n va contenta per la feina feta i perquè s'ha fet un bon traspàs amb la nova direcció.

Mar Piella, té 26 anys. Fa poc més de tres anys que va començar a treballar de mestra després d'estudiar la carrera d'educació primària. Tot i formar-se en primària, es va estrenar a l'aula fent anglès a I5 i de reforç a I3 en època de covid. "Va ser un inici intens, amb la mascareta posada i amb distància de seguretat", recorda. Ha aprovat dos cops les oposicions però no ha aconseguit plaça i ha passat i continua passant un estiu amb molts mals de panxa perquè com a interina encara no sap si aquest curs tindrà o no feina.

Durant la seva curta experiència, la Mar ja ha passat per més d'una desena d'escoles, la majoria d'alta complexitat. En canvi, la Carme, que va aprovar les oposicions quan ja feia deu anys que exercia de mestra, només ha treballat en tres escoles durant tota la seva trajectòria professional.

El Criatures les ha reunit a les dues aprofitant que estan en moments vitals oposats, una a l'inici d'una carrera professional i l'altra a la seva fi, perquè conversin sobre l'estat de salut de l'escola. L'escenari per fer-ho ha estat el mateix centre Ildefons Cerdà, on la Mar també va estudiar i, de fet, va tenir com a mestra d'I3 la Carme. Les seves aules enormes, de més de 90 m², no tenen res a veure amb la majoria d'escoles. El centre traspua història per totes les parets. De fet, va ser el president Francesc Macià qui el va inaugurar l'any 1932.

Esquís i Pieia en una aula de l'escola Ildefons Cerda de Centelles.

Estudis

Mar Piella forma part de la primera promoció de mestres de primària que va estudiar la carrera en anglès a la UAB. Els estudis es van centrar molt en la teoria i van deixar poc protagonisme a la gestió de l'aula. "Ho he après en les diferents escoles on he treballat", reconeix. Durant els seus més de tres anys d'experiència, relata, ha hagut de fer moltes més contencions (intervenir quan un infant té una crisi) de les que s'hauria imaginat. "Jo no vaig tenir el xoc de la Mar", reconeix la Carme. En el seu cas, va estudiar magisteri en el que en aquell moment encara era l'Escola Universitària de Vic (actualment és la Universitat de Vic) i va tenir el que ella anomena "uns savis" molts professionals que van oferir-li un bon aprenentatge, fet que va facilitar la seva entrada a l'aula. "També és veritat que la tipologia de l'alumnat ha canviat molt, hi ha coses que les he hagut de fer els últims cinc anys, com les contencions o avisar una ambulància, per posar alguns exemples", relata.

Relació alumne i mestre

Segurament el canvi més important que s'ha produït en els últims 30 anys a l'escola és la relació alumne-docent. "Abans el mestre era el centre de l'escola, impartia els seus coneixements amb un llibre i amb tots els alumnes mirant-lo", relata la Carme. Ara, en canvi, afegeix, saps qui és cada infant, les seves necessitats, l'acompanyes en tot el seu aprenentatge perquè evolucioni, parles amb la família i això fa que se senti estimat. "Hi ha molts nens que t'abracen i et diuen «Bon dia, tu m'estimes?», perquè aquí estan a casa". Realment, afegeix la Mar, no té comparació amb les classes que li feien quan ella era petita. "Ara hi ha mestres que són un referent per a les criatures", apunta. Actualment, però, hi ha molts més alumnes amb necessitats especials i la Mar es qüestiona si els recursos que es proporcionen a l'inici de curs són suficients per abordar aquesta situació. "He estat en molts centres amb matrícula oberta, el que vol dir que t'arriben constantment infants nous, però, en canvi, els recursos són els mateixos que a l'inici de curs", lamenta.

Família i escola

Fa dues dècades la família portava els seus fills a l'escola del costat de casa. "Pràcticament ni la triava", assegura la Carme. El vincle família-escola era "inexistent". Explica que el mestre es limitava a posar notes, a encarregar un quadern de vacances durant l'estiu i a dir si l'infant era bo o dolent amb els estudis. "Ara ja establim el vincle abans que comencin l'escola amb una reunió al juliol amb els pares d'I3. S'ha creat una comunitat educativa formada per docents, famílies, conserges, monitors... on tothom educa i ensenya", reflexiona la mestra. Ara bé, afegeix, també et trobes famílies que falten al respecte. La Carme assegura que, pel context de l'escola, ho ha patit de forma molt puntual. L'experiència de la Mar, que sobretot ha estat en escoles d'alta complexitat, ha estat més diversa. "M'he trobat famílies de 10 i ho agraeixes, però també tot el contrari. El primer any el fet de portar l'etiqueta de ser noia, jove i substituta no m'afavoria", relata. Quan es transcendeix la línia vermella –deixa clar la Carme– ha d'entrar direcció i parar-ho, ja sigui amb una reunió amb els pares, amb una mediació...

Canvis en les metodologies d'aprenentatge

"Els canvis sempre fan por", coincideixen les dues mestres i l'única manera que funcionin és que tothom vagi a l'una. "Educació en aquest sentit no ens ha ajudat gaire perquè ha anat canviant currículums, nomenclatures...", insisteix la Carme. Precisament quan ella va agafar la direcció del centre, el 2013, es va trobar amb un nou currículum i van aprofitar per canviar la forma d'aprenentatge, perquè l'alumne se sentís el centre i el mestre pogués oferir tot el que necessitava. Per fer el canvi van buscar l'assessorament del pedagog italià Gino Ferri. "Teníem clar que no volíem acabar formant part del corrent de canvi que hi havia en aquell moment, sinó que el que perseguíem era crear la nostra escola", recorda.

La Carme admet que no va ser un camí fàcil, però els canvis es van anar fent progressivament, començant primer per I3 i després, de mica en mica, passant a la resta de cursos i sempre acompanyats de formació a tot el claustre, explicant cada pas i el perquè a les famílies. Ara bé, deixa clar, canviar el projecte d'una escola no vol dir escombrar el que s'ha fet fins ara, sinó valorar el que hi ha de bo per mantenir-ho i construir a partir d'aquesta base. La Mar hi està d'acord: "El que es feia abans no era tot dolent. De fet, una innovació d'un any per un altre no és beneficiosa per a la comunitat educativa". El pas pels diferents centres també ha fet veure a la Mar que no hi ha "l'escola perfecta". "De totes t'emportaries alguna cosa i altres les descartaries", i tot això sense oblidar que, quan estàs en escoles d'alta complexitat, molts cops primer el mestre ha hagut d'apagar diversos incendis abans d'abordar l'aprenentatge.

Esquís i Piella mirant una pintura de l'escola Ildefons Cerdà de Centelles

Vocació del professorat

La Carme té clar que ha arribat el moment de deixar pas als joves i admet amb certa tristesa que alguns dels nous mestres arriben amb poca il·lusió. "Avui en dia l'escola no és fàcil, perquè fem de tot, i perquè funcioni hi ha d'haver vocació i crec que ara n'hi ha menys que abans". Una afirmació que comparteix la Mar, i totes dues apunten que un dels grans problemes és la facilitat per accedir als estudis. "La nota d'accés és baixa i a diferència d'altres carreres, com per exemple medicina, curiosament acaben els mateixos alumnes que han començat", apunta. En aquest punt la Carme deixa clar que un docent ha d'oferir un nivell i que d'entrada ja hi ha un mal plantejament: "Quan Educació va dir que els estudis passarien de 3 a 4 anys vaig pensar «Perfecte, perquè aquest quart any serà de pràctiques, i així veuran què és realment ser mestre», però no, és un quart curs per seguir a la universitat". És a les pràctiques, coincideix la Mar, on t'adones de si aquesta professió t'agrada o no. Les seves es resumeixen en nou dies el primer curs, dues setmanes el segon, poc més d'un mes el tercer i quatre mesos el quart. "Però, com que estàvem confinats, les meves pràctiques durant l'últim curs van ser davant d'un ordinador", lamenta.

L'actual context laboral amb sous baixos i precarització, coincideixen les dues mestres, també és una crida per decantar-se per l'educació encara que no hi hagi vocació. "Quan acabes batxillerat, molts no saben què fer i pensen «Doncs mestre: tens dos mesos de vacances i un sou més o menys arreglat»", apunta la Mar.

El paper de l'interí

"Valoro molt positivament haver estat en molts centres. Molts cops, però, quan arribes a una escola vas molt perdut i et sents sol perquè no saps què has de fer fins que demanes ajuda", apunta la Mar. La Carme intervé: "És important acollir-los encara que només vinguin per tres dies, perquè cal aquest aire fresc a les escoles. Són joves que arriben amb noves idees i se'ls ha de tractar igual que qualsevol mestre". Com gairebé tothom quan ha tingut un mal dia, la Mar s'ha qüestionat si aquella professió era per a ella, però també té clar que no vol caure en la negativitat i que les coses positives s'imposen: "M'emporto bons companys, i l'energia que et transmeten els infants és brutal".

Proves d'avaluació

Les dues mestres veuen amb bons ulls que es facin proves com les PISA o les d'avaluació a quart o sisè de primària, tot i que aquest curs els resultats hagin estat nefastos. "Són proves que han de fer moure el sistema educatiu i que ajuden a qüestionar-se coses", asseguren. Ara bé, també deixen clar que s'han d'agafar com una eina més per mirar el nivell de cada centre. "Si una matèria té uns resultats baixos diversos anys, vol dir que alguna cosa no funciona i s'han de fer canvis. Ara bé, qui ha d'assumir els resultats generals és Educació", afirma la Carme.

El paper d'Educació i les vacances

"Des que vaig començar ha millorat la feina del departament d'Educació, però no sap percebre prou les nostres necessitats. Cada partit que entra ens fa canviar coses", assegura la Carme. "Amb només tres anys ja he viscut dos currículums", afegeix la Mar. Totes dues coincideixen que l'últim està ben pensat però la seva formació, no. "El departament hauria d'obligar a fer la formació al juliol, no després de la jornada laboral, quan tothom està cansat i costa concentrar-se, i fer-la amb bons experts. El juliol no són vacances. És un mes en què els claustres haurien de seguir treballant per fer formacions com aquestes i preparar el nou curs", deixa clar la Carme.

El seu futur

Tot i que els contextos que s'han trobat són molt diferents, ni la Carme ni la Mar poden amagar que el que tenen és passió per la seva professió. Ara a la Carme li toca buscar altres camins on invertir aquesta vitalitat. Té clar que seguirà fent alguna cosa relacionava amb les escoles, llargues caminades per gaudir de la natura i, sobretot, que reprendrà les classes de ceràmica que va deixar durant l'adolescència. A la seva memòria perdurarà el passadís d'agraïment que li van fer a finals del curs passat tota la comunitat educativa: "Plovia i els nens em deien que no em preocupés, que així si plorava no es veuria. Per aquests moments que et donen els infants jo soc mestra", diu. Mentrestant, la Mar seguirà fent el seu camí en el món de l'educació mentre es "fa amiga" d'aquesta incertesa laboral amb la qual ja fa més de tres anys que conviu.

stats