Estudiar per projectes a secundària

El plantejament competencial del currículum a Catalunya vol donar resposta a un aprenentatge real i significatiu: aprendre a saber, saber fer i actuar. Els projectes són una manera de donar-hi resposta, encara que poden conviure amb altres recorreguts diferents. Rosa Artigal, directora general d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat del departament d’Ensenyament, explica que el treball per projectes és una manera d’entendre l’aprenentatge de manera globalitzada: “Es tracta que els alumnes aprenguin a partir de la resolució d’una situació que es planteja, un dubte o algun tema amb el qual es vol avançar. Aquí l’alumne és el protagonista del procés d’aprenentatge, es fomenta la seva autonomia, el treball en equip i la diversitat de maneres i ritmes d’aprendre, i els alumnes poden autoavaluar-se i fer una avaluació entre iguals”. Artigal insisteix que a través dels projectes es treballen els diferents àmbits del currículum i que aquest currículum té un tractament obert i orientatiu i cada centre el treballa a partir de la seva realitat i projecte educatiu. Les diferents etapes d’un projecte poden tenir un treball personal, cooperatiu i col·lectiu en funció dels objectius de l’activitat de cada moment.

A l’escola de principis del segle XX molts teòrics proposaven coses semblants al treball per projectes. El pedagog Enric Roca, director d’Edu21, considera que, com qualsevol altra metodologia, depèn de com es faci; no deixa de ser un instrument més que pot anar bé i tenir bons resultats, però s’ha de combinar amb altres estratègies per adequar-se a un alumnat divers que aprèn de manera diferent. Històricament, l’escola ha compartimentat el coneixement, i els projectes trenquen amb aquesta idea; el coneixement és tan ampli i canviant que no es pot classificar d’una manera senzilla com abans. Quan es treballa per projectes els continguts continuen sent molt importants, la diferència és que se’n fa un abordatge diferent.

I AIXÒ, PER A QUÈ SERVEIX?

A l’Institut Escola Les Vinyes de Castellbisbal, un dels centres impulsors d’Escola Nova 21, dediquen un 60% del temps al treball disciplinar, un 20% a projectes d’àmbits -fent un projecte per resoldre un problema, construir, crear, donar un servei o fer alguna cosa que funcioni, comuniqui o emocioni- i el 20% restant a projectes transversals, fent un únic producte durant dues setmanes. Sergi del Moral, cap d’estudis, assegura que per a ell seria més difícil continuar treballant amb el model tradicional: “No m’agradava com es produïen els aprenentatges ni la relació amb alumnes”.

En la mateixa línia impressiona el testimoni de la Carme, professora de secundària de Les Vinyes, que cada dia fa el trajecte Lleida - Castellbisbal - Lleida: “Quan treballava a l’institut tradicional tenia una sensació de fracàs tremenda. Recordo la pregunta constant dels alumnes: «I això per a què serveix?» Poder treballar així ha sigut obrir la finestra, no entenc una altra manera de fer-ho”, diu la Carme. L’equip docent intenta ser un model del que volen que facin els alumnes. “Treballem cooperativament, tenim autonomia, iniciativa, prenem decisions i les avaluem. Si el que proposem val per als alumnes, per a nosaltres també”, afirma Del Moral. Reconeix que canviar les coses implica un consum d’energia important i has de justificar el que fas perquè estàs qüestionat.

Al poble se sap tot: “Sentíem a dir que els de Les Vinyes -només es fa fins a l’ESO- punxaríem al batxillerat perquè havíem estudiat per projectes i no sabíem el temari”, explica el Javi, un exalumne del centre. “Però la realitat és que no vam tenir cap problema en un institut més tradicional amb llibres de text, un professor que parla i alumnes que memoritzen i es preparen per a la selectivitat. El drama era personal, no em motivava gens aquella manera de fer”, afegeix. Ara estudia primer de cinema i mitjans audiovisuals a l’Escac. A l’ESO criticava que no servia per a res el que feien però, passat el temps, els coneixements que està aplicant a la vida acadèmica i personal en gran part els ha après a Les Vinyes.

UNA APOSTA EDUCATIVA

Fa 6 anys, a l’Institut Apel·les Mestres de l’Hospitalet de Llobregat van començar a formar-se i a implantar una nova metodologia, l’aprenentatge basat en projectes. Per a la coordinadora pedagògica de l’institut, Begoña Garcia, es tracta d’apostar per una educació que està més en consonància amb les necessitats dels temps que vivim. “El sistema educatiu en què l’alumne només és un receptor de contingut està obsolet, necessita altres eines, ha de tenir informació i recursos per poder-la desenvolupar”, valora. Admet que en el procés de transformació que viuen han trobat dificultats: les infraestructures no s’adapten al nou model, no tenen recursos per fer obres i crear espais polivalents, ni per a la formació del professorat. També han trobat reticències en alguns professors que, acostumats al sistema educatiu tradicional, no tenen prou eines per al canvi o no hi estan d’acord. Té clars els avantatges de treballar per projectes: els aprenentatges són més significatius i funcionals, els alumnes els troben un sentit, són més conscients, aprenen a treballar en equip, habilitats socials i intel·ligència emocional, poden fomentar i desenvolupar les habilitats, compartir els punts febles i cooperar.

El Biel estudia tercer de pedagogia musical a l’Esmuc. És exalumne de l’Institut de Sils, on va estudiar l’ESO. Diu que llavors no era conscient de la qualitat dels coneixements que estava adquirint, de la significació que acabarien tenint i la seva profunditat: “Tot tenia una connexió directa amb el treball que estaves fent i no estava desvinculat del núvol d’assignatures i coneixements com a vegades passa”, comenta. L’Institut de Sils, on es van fer les fotografies del reportatge, treballa per projectes des dels seus inicis (2010). “Vam començar amb un model innovador -explica la directora, Iolanda Arboleas-. Teníem clar que volíem un centre realment inclusiu. El model tradicional no arriba a tothom, s’ha d’oferir una riquesa didàctica que permeti a tot tipus d’alumnes trobar el seu espai i sentir que poden créixer. Adaptar-se al que necessita la societat ajuda a la cohesió social, disminueix l’absentisme i la conflictivitat. Ara bé, treballar per projectes és una de les moltes metodologies, si només treballéssim per projectes seríem poc inclusius”. Arboleas reconeix que la metodologia és un gran repte com a professionals, requereix formació i un sobreesforç.

MILLORES SUBSTANCIALS?

Les innovacions han de poder demostrar amb evidències la millora dels problemes que intenten resoldre. “És massa d’hora per tenir resultats que indiquin que la millora és substancial, però en qualsevol cas una millora no és fruit d’una única metodologia, també depèn de la capacitat del professorat, el tipus d’alumnes o les característiques dels continguts d’aprenentatge”, comenta Enric Roca. Per al pedagog, treballar per projectes té dues bondats: els projectes donen sentit a l’aprenentatge perquè saps quina és la finalitat del que fas, i el treball amb els altres enriqueix el producte final perquè suma perspectives diferents. L’aposta de Roca és que es pot treballar per projectes i s’ha de fomentar, però acompanyat de tasques i tempos didàctics en què també es treballi individualment, en parella, amb grups cooperatius o heterogenis. “És complex d’organitzar i necessites un professorat polivalent que estigui acostumat a treballar en equip. Els alumnes han de tenir capacitat d’autoavaluació i autocrítica i al mateix temps una autoestima elevada. Això t’ho dona un sistema escolar que aposta per crear bon clima a l’aula i al centre, amb una bona tutorització. El treball per projectes pot ajudar a millorar les relacions de l’alumnat”, conclou Roca.

Crítics amb el treball per projectes a l’ESO

Xavi Massó, professor de secundària, no és partidari de plantejar l’aprenentatge basat en projectes de manera predominant: “No em sembla malament l’aplicació pràctica del que has après, però soc contrari a l’aplicació massiva i predominant de l’aprenentatge per competències que no preveu la necessitat de conèixer determinats continguts teòrics”, diu. Robert Veciana, professor de secundària, afegeix que per fer ensenyament per projectes l’alumnat ha d’estar una temporada llarga amb un ensenyament estructurat. “Si es va cap al projecte integral i multidisciplinari, només funcionarà amb els alumnes amb certa capacitat i ganes. Les conclusions de la majoria dels estudis publicats, sobretot a l’estranger, diuen que treballar per projectes de manera global tendeix a abaixar el nivell, i si es fa en entorns socioeconòmics desfavorits tendeix a fracassar”, apunta Veciana.