L’escola Ernest Lluch de l’Hospitalet de Llobregat reivindica un nou edifici per deixar els barracons
GEMMA CASTANYER

A l’espera d’un edifici

L’escola Ernest Lluch de l’Hospitalet de Llobregat reivindica un nou edifici per deixar els barracons / FRANCESC MELCION

Escoles ubicades en barracons expliquen com és el seu dia a dia. N’hi ha a qui la situació se’ls fa insostenible i d’altres prefereixen quedar-se en aquests mòduls

Una pista de 130 metres quadrats no és suficient per acollir tots els alumnes (uns 260) de l’Escola Ernest Lluch de l’Hospitalet de Llobregat. Tampoc ho és el menjador, ni els passadissos, ni les aules. Aquest centre funciona en barracons des que es va crear (2011-2012) i temen que d’aquí un parell d’anys, el curs 2020-2021, els infants que van començar P3 hauran completat tota la primària sense haver estrenat el nou edifici.

Ubicada a Collblanc - la Torrassa, l’Escola Ernest Lluch és un centre d’una línia (amb dos cursos a 5è de primària) catalogada com d’alta complexitat. Va començar en plena crisi econòmica i aleshores ni tan sols estava previst que tingués edifici definitiu. Vuit anys més tard, famílies i equip docent ja han pogut participar en com serà l’escola que els acollirà. Mentrestant, el dia a dia en uns mòduls antics i en una part d’un edifici que els han cedit temporalment es fa feixuc.

IMAGINACIÓ AL PODER

A diferència d’altres centres ubicats provisionalment en barracons, l’enclavament de l’Ernest Lluch, en ple centre urbà, fa que no disposi de cap esplanada per créixer i, per tant, la falta d’espai és un dels seus principals entrebancs. “El nostre projecte pedagògic requereix molta mobilitat interna, sobretot quan fem racons i espais. Haver de muntar i desmuntar cada ambient quan podria ser reutilitzat per altres grups és molt carregós”, explica Glòria Miranda, mare i membre de l’AMPA.

Qualsevol racó i espai de l’escola s’ha convertit en un bon lloc d’aprenentatge, fins i tot la sala de mestres

Però davant l’adversitat, és bona la imaginació. Qualsevol racó i espai de l’escola s’ha convertit en un bon lloc d’aprenentatge, fins i tot la sala de mestres: “Aquí hi venen alumnes a fer racó de matemàtiques i a vegades s’hi fan dues activitats a la vegada”, diu Carme Martínez, directora, que apunta que comparteix el seu despatx amb la cap d’estudis, la secretària i l’administrativa de l’escola: “Totes quatre treballem colze a colze ben arrenglerades”, somriu irònica. Tants anys treballant en aquestes condicions han aconseguit cohesionar tota la comunitat educativa -famílies, infants i docents-, que mantenen una magnífica relació comunicativa: “Hem transformat un problema que ens podria generar molt estrès en una fortalesa. Tots junts fem front comú per aconseguir una escola millor i això ja forma part de la nostra cultura de centre”, explica Martínez.

BIBLIOTECA I MENJADOR

Una biblioteca, un menjador amb cuina pròpia, una entrada ampla, un hort i un espai exterior en condicions es troben entre les prioritats que l’equip docent reclama per al nou edifici. Un projecte que, segons el director general de Centres Públics de la Generalitat de Catalunya, Josep González Cambray, ja ha entrat en la fase final: “En uns dos mesos hem de ser capaços de licitar les obres. Quan els arquitectes donin resposta als ajustos que calen ja podrem licitar la construcció perquè ja hi ha crèdit per finançar-la”, explica.

El nou edifici, doncs, s’adaptarà a les necessitats pedagògiques de l’Ernest Lluch. Han insistit en una entrada ampla per poder fer benvingudes relaxades de bon matí i en aules polivalents amb envans movibles a infantil: “No sé quines necessitats pedagògiques tindrà l’escola d’aquí 25 anys. Per tant, hem sigut cautelosos pensant en l’avui però també en el demà. Finalment tindrem la tan desitjada biblioteca, amb sortida directa al carrer, un hort al terrat i un pati amb dues pistes de bàsquet”, explica la Carme.

Un altre maldecap que esperen resoldre amb el nou centre és el menjador, imprescindible per a més de la meitat dels alumnes del centre, que reben una beca per poder dinar-hi cada dia. Actualment, els infants de P3 a 2n de primària dinen a les respectives aules i la resta van entrant al menjador per torns. “Ho aconseguim amb molta organització i paciència”, explica Sara Mejuto, membre de l’AMPA. Explica que els mestres són els que més pateixen els entrebancs de la falta d’espai: “Els nens se senten com a casa en aquesta escola perquè això és una família. A mi no em calen reunions per saber com està el meu fill perquè cada dia parlo amb la tutora”.

LA FORÇA DE LES FAMÍLIES

L’actitud positiva dels pares i mares ha sigut imprescindible per mantenir un bon clima escolar. Han fet mans i mànigues per organitzar extraescolars amb cara i ulls, tot i els inconvenients: “No tenim espai per a segons quines activitats. Els dies de futbol cal muntar i desmuntar les porteries perquè si no l’endemà restaríem espai al pati. Tampoc podem convidar alumnes d’altres escoles a fer competicions i, quan plou, sense un bon porxo tot es complica encara més”, diu Miquel Batlles, membre d’extraescolars de l’AMPA.

L’actitud positiva dels pares i mares ha sigut imprescindible per mantenir un bon clima escolar

Qui tampoc no pot fer tot el ventall d’activitats programades és el professor d’educació física, Antonio González, que adverteix que amb la falta d’espai s’incrementa l’accidentalitat: “En altres escoles pots fer racons durant una mateixa sessió. Aquí haig d’organitzar una sola activitat amb tota la classe junta i quan hi ha moviment es nota, estan més nerviosos i hi ha més accidents. Però fem tot el que podem fer”, diu. Per descarregar energies i davant la petició insistent dels més grans de poder disposar d’un camp de futbol, de tant en tant el cicle superior surt a un parc de les Corts “on s’esbraven tant com volen”, diu Carme Martínez: “Escoltem els alumnes i allò que necessiten intentem que també ho tinguin”.

L’ESCOLA PERFECTA

Segons dades del departament d’Educació, actualment a Catalunya hi ha un total de 1.015 mòduls prefabricats, 422 escoles tenen mòduls i, d’aquestes, 93 funcionen únicament amb mòduls. El cas de l’Ernest Lluch, però, no és la tònica general d’aquest tipus de centres. González Cambray reconeix que es tracta d’“un fet concret i no generalitzat, al qual cal donar resposta al més aviat possible, però estudiar en mòduls no perjudica en cap cas l’aprenentatge de l’alumne”.

L’Escola La Maquinista a Barcelona n’és un exemple. Aquest curs han estrenat nous mòduls, després que els anteriors s’haguessin deteriorat massa, i, segons la seva directora, Anna Comas, han aconseguit una escola adaptada a les seves necessitats: “Per dins això és una escola perfecta. Res a dir. Tenim mòduls estèticament més bonics, més reforçats, més aïllats acústicament. Ens han permès decidir com volíem que fos aquesta nova escola i s’han complert les expectatives: passadissos amples, terra de fusta, pati amb sorra, espais polivalents i flexibles, etc. Ens falta calefacció als espais intermedis i detalls a perfilar, com espai per guardar material, però res més”, diu Comas.

1015

Actualment a Catalunya hi ha un total de 1.015 mòduls prefabricats, 422 escoles tenen mòduls i, d’aquestes, 93 funcionen únicament amb mòduls

Els nous mòduls de l’Escola La Maquinista, a diferència dels de l’Ernest Lluch, s’instal·len des de fa tres anys a les escoles i s’adapten a les necessitats pedagògiques de cada centre. A l’escola de nova creació Gaia, ubicada a l’Eixample de Barcelona, han començat aquest curs amb tres línies de P3 i P4. L’equip docent també ha pogut participar en com havien de ser els mòduls que els acollissin i el balanç és positiu: “Si ens han de traslladar a un edifici antic preferim quedar-nos on som ara”, explica Verònica Piñero, mestra del centre. “No saber on anirem genera un neguit que pateixen més les famílies que no pas l’equip docent. I hem de tenir present que no tenim un espai físic prou gran a la zona per acollir un centre de tres línies”, diu. Mentrestant, l’escola anirà creixent curs a curs menjant-se bona part del jardí que ara tenen: “Tindrem menys pati i en un futur hi faltarà espai per a tots els infants, alhora que augmentaran els problemes de soroll. Haurem de fer i desfer amb el que tinguem”, conclou Piñero.