Escoles en xarxa, beneficis per a la comunitat

Les escoles que treballen enxarxades són beneficioses per a la comunitat que les integren: docents, alumnes i famílies. Tothom aconsegueix millores educatives i vitals. En els últims anys s’ha viscut una autèntica eclosió del treball en xarxa entre centres educatius, amb l’extensió o consolidació d’experiències com la Xarxa de Competències Bàsiques, les xarxes d’Escola Nova 21, les Xarxes per al Canvi, les Xarxes Territorials de Transformació Educativa… Administracions públiques i centres educatius aposten pel treball en xarxa com una estratègia per empoderar els mateixos centres i els seus professionals, i també per impulsar canvis en el sistema educatiu.

En un complex moment de pandèmia com el que vivim, els centres que treballen en xarxa de manera contínua tenen més sentit que mai. Són realment necessaris. En el marc del projecte Què funciona en educació? Evidències per a la millora educativa, l’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua) i la Fundació Bofill han elaborat un informe que revisa els resultats de gairebé un centenar d’estudis que analitzen de forma rigorosa l’impacte del treball en xarxa en els centres educatius, en els aprenentatges de l’alumnat i en les competències del professorat.

La professora de ciències de l’educació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Georgeta Ion i el professor de la Facultat d’Educació de la Durham University Chris Brown signen l’estudi. L’informe posa de manifest que les xarxes escolars tenen un impacte positiu en els resultats acadèmics de l’alumnat, especialment els que estan vinculats a les competències bàsiques en matemàtiques i llengua. A més, els investigadors observen “una millora en els resultats de l’alumnat en contextos desafavorits, la qual cosa ajuda a reduir la bretxa entre l’alumnat en situació de vulnerabilitat i els que no es troben en aquesta situació”. El treball en xarxa porta a la millora “de les competències socials i socioafectives de l’alumnat, sobretot en el cas del vulnerable, i això contribueix a una millora de les seves aptituds de diversitat i inclusió”, detallen.

ESCOLES OBERTES, CLAUS

El director de projectes de la Fundació Bofill, Miquel Àngel Alegre, reconeix que els centres educatius ja són una xarxa per ells mateixos -ja que connecten professorat, alumnes i famílies i fan que s’interrelacionin- i fa una aferrissada defensa del paper social i el guany de valors i de construcció personal de l’escola, especialment en temps de pandèmia. Destaca que els centres educatius segueixin oberts tot i les contínues restriccions sanitàries. “Els equips directius i els docents tenen molt de mèrit tant en l’organització logística com en l’apartat de contingut curricular davant la possibilitat que hi pugui haver un nou confinament. Sense gaires referents, han hagut d’aprendre noves maneres d’acompanyar l’alumne, motivant-lo, i també s’han reinventat com avaluar-lo”, afirma. “Quan hi ha tot aquest mapa d’incògnites és més necessari que mai comptar amb l’esperit d’aprenentatge, compartir experiències amb altres centres, veure quines solucions han trobat... Una xarxa és un espai d’aprenentatge compartit on poden convergir les incerteses i les solucions que uns i d’altres van donant”, explica.

Alegre reclama també “més suport institucional” als centres que pertanyen a les xarxes educatives. “S’han de fer més visibles. És com passar del club de coneguts a la xarxa més oberta. Estaria bé que l’administració alliberés el professorat que s’hi dedica d’una sèrie d’hores lectives i que aquesta feina tingués un reconeixement professional en l’acumulació de mèrits”. Per al coordinador de projectes, “no pot quedar només en mans del voluntariat”. “Treballar per una xarxa educativa (per exemple, la formació digital) s’ha de fer tenint objectius concrets i no pas perquè estigui de moda”, conclou.

En la mateixa línia van els autors de l’informe. Ion i Brown apunten que “l’aprofitament de tot allò que ofereix, potencialment, el treball en xarxa als centres educatius i als seus professionals no està exempt de reptes, com la inestabilitat dels equips i la manca de temps dins la jornada laboral dels docents per dedicar-lo a l’aprenentatge, al mateix treball en xarxa o al desenvolupament d’accions de millora”.

L’ALUMNAT DESAVANTATJAT

Les aliances entre escoles d’una mateixa etapa educativa -aquelles de les quals l’administració pública és un soci actiu i aquelles que ofereixen temps i espais per a la formació del professorat- són les més efectives. “L’alumnat desavantatjat es veu beneficiat per les aliances que promouen intervencions curriculars profundes, com l’increment del nombre d’hores lectives i el treball socioemocional”, diuen.

Ara mateix, i “tot i que de manera desigual, l’administració està promovent el treball en xarxa entre centres educatius i, malgrat això, no sabem fins a quin punt les xarxes existents estan generant un impacte real en el funcionament dels centres educatius, en les pràctiques educatives que s’hi duen a terme o en les competències dels docents, ni tampoc en quin grau representen una millora d’oportunitats educatives de l’alumnat”.

EL PAS A SECUNDÀRIA

En alguns contextos, l’anàlisi constata que el treball en xarxa facilita la transició de l’alumnat cap a l’etapa secundària. Per maximitzar-ne l’impacte, el desenvolupament de les xarxes s’ha de complementar amb un seguit d’intervencions tant en cada centre com en la xarxa. En la majoria de les xarxes s’hi plantegen actuacions, en primer lloc, sobre l’alumnat. Per exemple, implementant activitats específiques per al de contextos desafavorits. I, en segon lloc, s’hi plantegen actuacions sobre el professorat, al qual s’implica en activitats participatives i també en competències de lideratge.