Escoles lliures de violència

L'última Enquesta de Convivència Escolar i de Seguretat a Catalunya (2016-2017) mostra un augment de l’alumnat maltractat als centres educatius: prop del 95% dels alumnes creuen que hi ha companys maltractats als centres, el 64% diuen que han vist com maltractaven algú del centre i el 16% reconeixen que tenen força o molta por a ser maltractats –els nois se senten més segurs que les noies–. La violència virtual afecta el 84% dels infants i adolescents, i entre les víctimes predominen les noies. 

La consciència sobre la violència física o sexual va en augment; en canvi, els insults i les burles estan normalitzats i hi ha poca consciència pel que fa a la violència psicològica, el control a xarxes o el ciberbullying. Els costa més identificar aquestes relacions abusives. Amb qualsevol tipus de violència hi ha una victimització, és una relació de poder amb una intencionalitat violenta. Fa mal i té un efecte directe en l’autoestima i la reducció d’estratègies de la víctima per donar resposta a la violència que pateix, té dificultat per identificar el que passa, donar-hi resposta i demanar ajuda. “Sovint resulta més fàcil explicar-ho entre iguals o a algú adult amb qui es té confiança. Costa més amb la família o els professors, i per això s’han de crear espais o vies de comunicació segures i de confiança al centre educatiu, perquè la víctima pugui explicar el que li està passant”, argumenta Neus Pociello, directora de la Fundació Aroa. La fundació fa tallers a escoles i instituts i formació al professorat per a la prevenció de les violències. “Des de tallers específics a nivell de coeducació i prevenció de violències masclistes fins a d'altres de més genèrics. Són tallers enfocats a l’educació emocional, l’educació en la diversitat i la gestió dels conflictes, que són les bases per evitar que es generin situacions de violència”, explica la directora. 

Per on comencem? 

Des de la Fundació Aroa ho tenen clar: s’ha de treballar en la promoció dels drets fonamentals i la diversitat per tenir un entorn d’aprenentatge i socialització que sigui segur i en el qual tothom es pugui desenvolupar amb llibertat. La diversitat –sexual, socioeconòmica o per capacitats– ha de ser un valor. L’abordatge de les violències hauria de ser un projecte transversal de centre, que establís accions de prevenció i sensibilització i unifiqués el coneixement dels alumnes i els professors entorn les violències. Pociello proposa que el professorat format organitzi activitats a l’aula per tractar la diversitat i la gestió emocional i resoldre conflictes i que alhora s’acordin altres estratègies organitzatives al centre que facilitin que sigui un espai de prevenció de les violències, “com construir mapes de seguretat de manera col·lectiva per arribar a l’escola, establir un e-mail segur per a les famílies, elaborar una declaració de com el centre lluita contra la violència, afavorir la participació a tallers sobre violències o campanyes de sensibilització… Aquest canvi de paradigma és un treball de fons que aporta beneficis tant a nivell d’aprenentatge com de socialització”, afirma Pociello. 

Al març es va presentar el Pla Les Escoles Lliures de Violències, amb l’objectiu de prevenir, detectar, intervenir, notificar, derivar i coordinar les actuacions necessàries per combatre les violències en el marc educatiu. Per fer-ho efectiu se li ha assignat un pressupost de 34,74 M€ que es desplegarà des d’ara fins al 2026. El pla és fruit de la voluntat del departament d’Educació d’actuar de manera contundent contra les violències a l’entorn escolar, garantint que els centres educatius són sempre espais segurs. “Inclou totes les violències que pateix l’alumnat. La millor manera per abordar i erradicar les violències és visibilitzant-les i reconeixent-les”, afirma Maite Aymerich, directora general de currículum i personalització del departament d’Educació. Pociello hi coincideix: “El desconeixement fa que hi hagi una falta de sensibilitat davant les situacions de violència i es tendeixi a minimitzar-les. Per això és essencial que el professorat millori el seu coneixement del que són les violències. La formació permet que adquireixin les capacitats per observar i detectar problemes d’autoestima i dinàmiques abusives a l’aula, desenvolupar competències per acompanyar l’alumnat i ajudar-lo a enfortir l’autoestima i a tenir unes relacions igualitàries més saludables”. 

El Pla parteix d’un canvi de paradigma que diferencia el conflicte –genera tensions, altera la convivència i és inherent a les relacions humanes– i la violència que implica desigualtat en les relacions. Per a Aymerich, és important que s’abordin de manera diferenciada: “Els conflictes no necessàriament han de generar violència, però gestionar correctament els conflictes és un element de prevenció d’altres violències, sobretot les violències entre iguals”. També recull actuacions formatives i educatives per la igualtat de drets, l'equitat de gènere i el reconeixement de la diversitat, que ja es porten a terme –Coeduca’t, Salut i Escola o #AquíProuBullying– amb l’alumnat; la formació de les direccions de centres, els serveis territorials i serveis educatius; el desplegament de nous recursos com la Unitat de Suport a l'Alumnat en Situació de Violència, i eines tecnològiques –al maig es posa en marxa l’aplicació UsApps– i telemàtiques de denúncia i seguiment.

Violència masclista

“Tendim a pensar que el pas del temps ens condueix al progrés però la realitat és que a l’imaginari col·lectiu continuen estant presents els estereotips masclistes. Tot i haver canvis –comença a irrompre un nou imaginari cultural–, encara necessitem temps perquè aquesta nova tendència es noti i es consolidi”, comenta l’advocada penalista Carla Vall. Assegura que a nivell polític i cultural es fan avenços cap a una societat més igualitària però aquest ideari proper al feminisme conviu amb d’altres més reaccionaris. 

Com pot saber la família que els fills pateixen violència masclista? Hi ha una sèrie d’indicadors que evidencien que alguna cosa està passant, quan trenquen amb l’entorn, deixant de veure a les amistats, si hi ha canvis bruscos d’actitud, treuen males notes de cop, perden d’alegria o les seves aspiracions. Els fills han de saber que si els passa alguna cosa la família sempre els farà costat i estarà pel que necessitin. La comunicació és una peça fonamental, és important parlar de sexe amb els fills. El primer accés al porno són els 8 anys, i els 12 és la mitjana d’edat en què els joves comencem a consumir-ne, 8 de cada 10 nois entre 13 i 17 anys ho fan habitualment, i gairebé el 55% voldrien posar en pràctica el que veuen segons l’enquesta de Save the Children (2020). “No pot ser que el porno sigui l’única via d’accés i d’aprenentatge a la sexualitat. Els fills han de saber que si la parella no et fa sentir bé, no et convé. Han de tenir consciència del propi cos i del de l’altre, saber que és imprescindible respectar-se i comunicar-se”, recorda Vall. I insisteix que cal desfer l’estigma de ser víctima, “qui s’ha d’avergonyir és l’agressor”.