Els petits alcen la veu contra el canvi climàtic

Es van situar als peus de l’Arc de Triomf de Barcelona. Es van posar ben junts vestint samarretes de color taronja. Anaven equipats amb pancartes acolorides que mostraven lemes que ells mateixos havien escrit: “No tenim planeta B”, “No volem residus”, “Només hi ha un món”, “Volem un bon futur”. I es van posar a cridar ben fort: “No podreu passar, no podreu passar!” Eren els alumnes més petits de tretze centres educatius de primària i de secundària de la ciutat que participen en el programa Escoles+Sostenibles i, a la vegada, en el projecte Embolcalls+Sostenibles d’aquesta xarxa.

Mentrestant, des de l’altra banda del passeig de Lluís Companys, començava a pujar una onada de residus. Embolcalls d’entrepà de paper d’alumini i bosses de plàstic que portaven alumnes més grans avançaven al ritme d’una batucada que, amb el seu so, transportava aquesta allau que els més petits es van encarregar de repel·lir quan van confluir tots plegats al peu del monument, convertint aquesta performance en una flashmob reivindicativa. “Fem una crida a tota la ciutadania, un crit d’auxili per fer veure la importància real de no generar cap residu i de crear un model de consum més just i racional a escala social i ambiental. Perquè recordeu que de Terra només n’hi ha una, i és un deure de tots cuidar-la i protegir-la. Nosaltres som els ciutadans de la Terra del demà i la volem digna, sana i habitable. També volem una societat millor. Fem un clam pel vostre present però també pel nostre futur. Perquè si no és ara, quan? I si no som nosaltres, qui?”, van explicar durant la lectura del manifest.

Aquesta acció, 'La gran allau', va tenir lloc el 10 de maig i va mostrar la sensibilització i la implicació que tenen els estudiants més joves amb el canvi climàtic. “Es va obrir la possibilitat de fer aquesta acció al territori i que tingués una certa visibilitat, i la vam aprofitar. Si no, els petits sempre es queden a dins de l’escola i no tenen l’oportunitat de fer visibles les seves accions, al contrari del que passa amb els universitaris, als quals el fet que cada divendres siguin a la plaça Sant Jaume els ha fet guanyar visibilitat per demostrar que hi ha coses importants per les quals els joves es mouen”, explica Lluís Sala, professor del Col·legi Sant Ramon Nonat, coordinador de la comissió ambiental del centre i vicepresident del Consell Ciutadà per la Sostenibilitat.

L’aposta per Escoles+Sostenibles

El programa de l’Ajuntament de Barcelona Escoles+Sostenibles va començar el 2001. S’hi poden adherir tota mena de centres educatius a excepció de les universitats. Aquest curs n’han format part 352. El programa dona assessorament i fa seguiment de les propostes que els centres presenten per millorar en termes de sostenibilitat. “No volem que siguin accions puntuals, volem que quedin en el tarannà de l’escola, que canviïn la manera de fer i perdurin en el temps”, explica Marta Vilar, responsable del programa que també treballa temàticament amb iniciatives compartides per diferents centres, com és el cas de la reducció dels embolcalls d’un sol ús als esmorzars. “Cada any els projectes són més complexos, abasten més temàtiques i són més transversals. Recentment hem fet un estudi amb exalumnes d’escoles que han estat al programa per analitzar l’empremta que ha deixat en el seu dia a dia, i hem demostrat que hem fet ciutadans compromesos”.

El moviment Fridays for Future, amb l’activista sueca Greta Thunberg al capdavant, ha fet emergir la conscienciació ambiental entre els joves mundialment. Des que a mitjans d’agost de l’any passat Thunberg, de 16 anys, va començar una vaga escolar pel clima que li va fer canviar cada divendres les aules per les portes del Parlament suec, milers d’estudiants de tot el món s’han unit a la causa. El punt culminant de la comunió amb les reivindicacions de l’activista va tenir lloc el 15 de març, quan més d’un milió i mig d’estudiants van sortir al carrer en més de 130 països per exigir als líders mundials contundència respecte al canvi climàtic.

INICIATIVA DELS ALUMNES

El Col·legi Santíssima Trinitat de Trinitat Vella fa anys que forma part de l’ecoFEP, una comissió ambiental creada per les escoles de la Fundació d’Escoles Parroquials (FEP) de Barcelona. “En una de les reunions que fan habitualment els alumnes per posar en marxa accions vinculades a la sostenibilitat va sorgir la seva inquietud respecte a aquest moviment. Ens van dir que també volien participar-hi i formar-ne part. Si sortia d’ells no podíem frenar-los. Vam començar amb una acció de manera conjunta amb tots els centres que s’hi volguessin adherir: una cassolada el dia de la primera manifestació dels alumnes universitaris i la lectura d’un manifest cocreat amb escoles de tot el territori”, explica Vanessa González, professora de primària del centre i coorganitzadora de l’acte 'La gran allau'.

Ricard Guillem fa 3r d’ESO al Col·legi Sant Ramon Nonat, és representant de l’alumnat de la xarxa d’escoles ecoFEP i membre de la junta de Fridays for Future, cosa que el converteix en enllaç entre el moviment i les escoles. “Com que el dret de vaga només es pot exercir a partir de 3r d’ESO i vèiem la necessitat de cursos inferiors de manifestar-se pel seu futur, vam decidir portar el moviment a l’escola”, assenyala. El seu centre, com tants altres, fa temps que treballa a les aules el problema ambiental derivat del canvi climàtic. “La Greta ha fet un pas important perquè ha unificat aquest moviment que fins ara només era cosa de quatre friquis verds, com diem a l’escola”, comenta Guillem. Al Sant Ramon Nonat fa temps que van crear un grup d’alumnes anomenat Escamot Verd, que promou les accions sostenibles per canviar l’entorn més pròxim de l’escola i conscienciar els pares. “Hem fet molts projectes interactius i dinàmiques amb alumnes, i vam crear un personatge per als més petits, un superheroi que mitigava el canvi climàtic. També hem fet estudis de comprovació de resultats i hem vist canvis molt notables”, afirma.

“El jove educa jove és el més efectiu”, observa Maria Flors Moreno, professora de secundària al Col·legi Maria Immaculada de Tremp i coordinadora escolar del projecte Escola Verda. El centre participa en la Conferència Internacional de Joves Tinguem Cura del Planeta (Confint), una iniciativa engegada al Brasil que s’ha estès per molts llocs del món i que convida a reflexionar i actuar per millorar el planeta. “L’objectiu és molt semblant al de Fridays for Future: que els joves s’empoderin i siguin conscients que són ells els que s’han de moure”, assegura Moreno, que també reconeix que el fet de trobar-se a les comarques del Pirineu els fa difícil unir-se “a les mogudes de les grans ciutats”. Tot i això, van participar activament en l’elaboració del manifest del 15 de març i, en lloc de fer una cassolada, van optar per un acte reivindicatiu al pati de l’escola que va congregar tots els alumnes, de P3 a 4t d’ESO. “M’ha sobtat que són els mateixos joves els que s’han apuntat a aquest projecte. ¿Nens de catorze anys mirant vídeos impactants de Greenpeace? Em sorprenen positivament. El fet que hi hagués aquesta noia tan jove -Greta Thunberg- els ha impactat molt i ens ha fet molt de bé”, afegeix.

“Nosaltres ja fa molts anys que treballem la sostenibilitat. Vam començar amb petits objectius que hem anat ampliant. Ara el moviment Fridays for Future ens ha enganxat en un moment en què la motivació per aquest tema ja era molt elevada”, explica Vanessa Caballero, professora del Centre d’Educació Especial La Sagrera de Barcelona. En el seu cas, per facilitar la comprensió de la problemàtica als alumnes porten aquests reptes al seu dia a dia. A escala global, valora molt positivament l’empremta que deixa Fridays for Future entre els més joves. “El fet que hagi arribat aquest moviment europeu que ve de l’alumnat, encara que siguin més grans, ha comportat que siguin ells els que hagin empès els adults. Ha sigut com la cirereta de tota la feina feta en aquest sentit a Barcelona i a Catalunya des de feia molts anys, molt motivador per als que ja hi treballàvem i segur que encara més per als que l’havien aparcat”, conclou.

Més enllà de l’emergència climàtica

El 14 de maig, el govern de la Generalitat va declarar l’emergència climàtica i ambiental tal com havien fet prèviament governs i Parlaments d’altres països. “Ara exigim que es declari a l’Estat, i això porta implícites unes mesures que comptem que seran les necessàries per començar a fer el primer pas”, explica l’estudiant Ricard Guillem. Té clar que les reivindicacions dels joves, per molt que es declari l’emergència climàtica a escala europea, no s’aturaran. “Si s’acaba aquest moviment a escala més internacional, en l’àmbit de les escoles tenim clar que volem continuar, perquè ara que hem trobat el nostre espai mediàtic també volem fer arribar les nostres propostes. Volem continuar fent accions simbòliques i que se’ns donin més mitjans per mantenir la lluita, clau per assegurar-nos un futur que realment sigui digne”.