60 anys amb els ulls ben oberts

És dia de portes obertes a l’Escola Decroly de Barcelona i els alumnes de 6è ensenyen el centre a les noves famílies. El Bruno i la Clàudia seran els encarregats de guiar el nostre grup en aquesta ruta, que comença a l’edifici El Lledoner, on hi ha els alumnes de P2 fins a P5, els del jardí d’infants. “El nom de l’edifici prové del lledoner que podem trobar al jardí de l’escola”, explica el Bruno. L’edifici té un aspecte més de casa que no pas d’escola. Amb passadissos estrets, terrasses, una escala de cargol i una petita cuina. I les aules plenes de materials naturals, dibuixos i “obres d’art” elaborades pels alumnes, que poden penjar del sostre o posar dalt dels prestatges. Les taules i cadires tenen poc protagonisme.

A P2, a la classe Margarida Muset, els infants seuen en rotllana i es passen un objecte embolicat. “Això és una sorpresa”, explica la Clàudia. “Els nens poden portar de casa alguna cosa que els interessi però ha d’anar embolicada. És un joc que agrada molt perquè tothom vol saber què hi ha a dins. La mestra fa moltes preguntes sobre l’olor, el pes, la forma, el volum, el soroll... i els nens formulen hipòtesis: “És una pera!”, diu un. “No! És un tros de tronc”, afegeix una altra. Finalment una nena crida: “Crec que és un pebrot!” Justa la fusta! “Una vegada ho han endevinat l’obren i entre tots l’observen”, explica el Bruno. La ruta continua per les aules d’Anna Rubies (P3), Valérie Decordes (P4) i Lola Anglada (P5). Tots són noms de personatges il·lustres vinculats al món educatiu o bé directament al mètode Decroly. Sorprèn que a totes les aules hi ha un animal domèstic, que caldrà cuidar i alimentar, i la importància que té l’hort al pati, que tant la Clàudia com el Bruno ens mostren amb orgull.

AMB ELS ULLS OBERTS

Les portes obertes d’enguany tenen un distintiu afegit i és que l’Escola Decroly, un referent de la pedagogia activa a Barcelona, fa 60 anys. El conegut mètode Decroly el va inventar a finals del segle XIX el belga Ovide Decroly, neuròleg de professió, i va ser introduït a l’escola catalana per mossèn Josep Maria Bosch. “El pilar fonamental de la nostra escola és l’interès dels infants per l’aprenentatge”, explica Anna Lafuente, la directora. “I aquest interès l’ha de generar l’escola, però els alumnes també el poden introduir a través de les anomenades sorpreses ”, explica. “Quan descobrim què hi ha en aquella sorpresa, l’exercici ja no és fer hipòtesis sinó observar. El nostre mètode parteix de l’observació directa, que significa posar l’infant en contacte amb la realitat. I això significa treballar a través dels sentits perquè quan expressem que això és «lleuger com una ploma», volem que tinguin aquest imaginari establert, que no sigui només una frase feta”, diu Lafuente.

El treball per observació, com explica l’Anna, apareix a totes les aules de l’escola que visitem. De l’edifici El Lledoner passem a l’edifici Aladern, també per un dels arbres que hi ha al jardí. La Clàudia i el Bruno ens porten a Pau Vila (1r), Adolphe Ferrière (2n), Sant Francesc (3r), Salvador Millet (4t), l’Ermitage (5è) i Mossèn Bosch (6è). D’una manera o una altra tots els alumnes observen. Els de 2n mesuren un tronc, els de 3r observen un termòmetre, els de 4t manipulen mandíbules d’animals per associar quines són d’herbívors i quines de carnívors, i els de 5è seuen al voltant d’una desena de cuixes de pollastre (treballen els músculs). “Tothom segueix el currículum establert pel departament d’Ensenyament. Però és el camí que fem nosaltres en el nostre dia a dia que ens porta a aquests continguts. No hi ha llibres que ens ofereixin els temes. Tot parteix de l’observació”, explica la directora.

OBSERVAR, RELACIONAR, EXPRESSAR

Segons Decroly tota persona té de manera innata una metodologia d’aprenentatge basada en l’observació, l’associació d’idees i l’expressió. Per tant, com explica l’Anna, “ell no va voler inventar una didàctica diferent de la que feien servir les persones de manera habitual, perquè així seria perdurable en el temps”.

A l’escola, doncs, quan s’ha fet una observació els infants relacionen l’element amb l’experiència viscuda, el bagatge propi, que es comparteix amb els companys. Acomplert el segon pas s’arriba a l’expressió, és a dir, es concreta el pensament amb l’escriptura, l’art, el dibuix o la plàstica -entre d’altres- perquè ja s’ha arribat a unes conclusions finals o es vol que siguin vinculades amb l’aprenentatge d’una altra matèria. Poden materialitzar allò que han après. “Això a cada curs es va complicant. A infantil és la mestra qui formula sempre moltes preguntes, i a mesura que anem creixent són els alumnes els que pregunten i arriben a conclusions. És el primer treball per hipòtesi, el mètode científic”.

Per poder validar tot aquest camí cal caure en l’error i aquest punt, potser tan obvi, a vegades no és tan senzill. “Els mestres tenim molta tendència a corregir el que està malament i això s’ha de canviar, perquè un error et pot conduir a una veritat”, explica l’Anna. A Decroly tot el professorat passa per una formació específica sobre la metodologia, ja sigui a Barcelona o a Brussel·les. “Fem formació interna, on s’insisteix molt en quin ha de ser el nostre rol a l’aula: conduir el grup i dinamitzar-lo sense convertir-te en el centre. L’aprenentatge apareix en el camí, no només en el saber”, diu.

ENS INTERESSA A TOTS

Els principis de la pedagogia decrolyana es basen en el globalisme de la percepció infantil -els infants perceben el món com un tot, no segmentat-, al qual s’afegeix l’interès i la motivació de l’infant per tot allò que l’envolta. Globalització i interès estructuren la programació de les activitats pedagògiques basant-se en la interdisciplinarietat de les matèries (centres d’interès) i el mètode científic (observació, associació i expressió). “Decroly creia que calia respectar els interessos particulars dels alumnes, que havien de cabre a l’aula, però també els interessos globals, que responen a les quatre necessitats bàsiques que tothom vol tenir cobertes”, explica Anna Lafuente.

Les quatre necessitats són l’alimentació, la protecció de les intempèries, defensar-se de qualsevol atac i la necessitat de treballar. Aquests quatre centres d’interès s’inicien a partir de 3r i s’allarguen fins a 6è: “En aquests cursos, les observacions que es plantegen giren al voltant del centre d’interès i, per tant, hi tenen relació directa. A principi de curs es fa una pluja d’idees en què els infants expliquen el que volen aprendre sobre el seu centre i a partir d’aquí s’organitzen les diferents observacions”, diu l’Anna.

EL TREBALL EN EQUIP

Més enllà del vessant acadèmic, l’Escola Decroly té una singular organització social. Els infants de tot el centre es divideixen en tres equips: Isards, Falcons i Dofins, que cada nen escull a P3 voluntàriament. A partir d’aquests tres equips s’estableixen càrrecs que ajuden al bon funcionament de les aules i del centre: responsable d’hort, de la cura dels animals... Seran els mateixos alumnes que cada tres setmanes, constituïts en assemblea, avaluaran els càrrecs dels equips segons tinguin més o menys punts. D’aquí en sorgirà un equip guanyador que formarà govern i anirà vestit amb bata blava, als integrants dels quals se’ls assignaran uns càrrecs específics i tindran la missió de resoldre problemes i dubtes de la resta de companys: “Aquesta organització genera cooperació entre ells i provoca que tots treballin a l’una per una fita comuna que és intentar formar govern. Com més governs constitueixin durant el curs, al final reben una petita recompensa simbòlica. Aquesta divisió els genera cooperació entre ells i consciència que allò que tu fas repercuteix en l’equip. Tenen molta consciència d’equip. No es fomenta la competició, sinó el treball en equip”, conclou l’Anna.

Els principis Decrolyans

• “L’infant viu en un canvi perpetu, les seves possibilitats d’adquisició, d’abstracció i de generalització, d’emotivitat i de sentiment, d’iniciativa i d’energia, de resistència i de força de caràcter, s’obren, es desenvolupen, creixen d’una manera desigual, no paral·lela, tal com ho fan les seves aptituds físiques, si no més”.
• “L’escola s’ha d’adaptar a l’infant. La seva primera tasca és observar-lo”.
• “És absurd voler preparar per a la vida social de demà amb procediments que convenien a la societat d’ahir”.
• “L’obra de l’educació, més que tota altra obra humana, ha de ser àgil i capaç d’evolucionar”.
• “La tasca de l’escola no és ensenyar a llegir, a escriure o a calcular, que són coses secundàries, sinó fer viure l’infant, fer-lo esdevenir un home”.
• “Ensenyar a observar amb precisió els fets naturals més importants, ensenyar a treure de l’observació conceptes generals i afavorir l’exteriorització d’allò que els conceptes determinen són les finalitats de l’escola”.
• “Per realitzar la seva missió l’escola ha de ser un mitjà on l’infant s’iniciï, a poc a poc, en les activitats i responsabilitats materials i socials de la vida real”.
• “L’infant, en lloc de rebre passivament una successió de nocions previstes, ha de participar directament i activament en l’elaboració d’aquestes nocions. Res del mestre que parla mentre els infants escolten, sinó col·laboració estreta, durant el curs, de la qual l’infant aprèn a actuar”.
• “Per cultivar l’activitat cal afavorir al màxim la intervenció d’aptituds motrius proporcionant els diversos utillatges, apropiats a l’edat, al sexe i als interessos i recursos locals, organitzant tot un ambient per facilitar l’ús dels diversos materials i afavorir els assajos”.
• “Aquests principis impliquen d’una part l’estudi de l’infant en ell mateix, i, de l’altra, les necessitats de la societat”.
• “L’infant és un ésser social, l’escola ha de ser concebuda de manera que afavoreixi l’eclosió i el desenvolupament de les tendències socials de l’individu”.