PALOMA A.USÓ

El viatge més educatiu i emocional

Un miler de docents de Catalunya s’inscriuen a l’Emotour, la primera gira d’educació emocional per sis ciutats que han organitzat des de La Granja. Una oportunitat per descobrir una nova manera d’educar

Un miler de docents han passat per l'Emotour / FOTOS: XAVI MORENO Zoom

“¿Sou dels que prepareu el camí per al vostre fill o prepareu el fill per al camí?” Amb aquesta pregunta a l’aire llançada a prop de 200 docents (molts d’ells, pares i mares) asseguts i atents, arrencava fa uns dies a la sala d’actes de la patronal Cecot de Terrassa la tercera parada de l’Emotour, el primer cicle de xerrades d’experts en educació emocional, organitzat per La Granja. Ha sigut un viatge educatiu i emotiu que ha parat a Barcelona (23 gener), Mataró (25), la citada Terrassa (30), Girona (31), Badalona (8 de febrer) i Tarragona (14) i al qual s’han inscrit un miler de docents d’arreu de Catalunya per tenir eines per tractar quatre reptes quotidians: els infants sobreprotegits, com relacionar-se amb les famílies, entendre’s amb els companys de claustre i entendre’s amb els adolescents.

A la sessió de Terrassa, la directora de La Granja, Cristina Gutiérrez, va trencar el gel amb una qüestió sobre l’excés de sobreprotecció dels nens i que detecta, habitualment, entre els 10.000 estudiants que cada any passen per la granja escola de Santa Maria de Palautordera, un centre pioner a Catalunya en la formació de l’educació emocional des de fa una dècada. “En els 30 anys de professió que porto, mai havia vist infants amb una autoestima tan baixa, amb una desconfiança, inseguretat i pors com els d’ara”, reconeix, trista. “Hi ha molts pares drons o helicòpters, que controlen i sobreprotegeixen els fills, que els fan els deures, que fan d’agenda dels fills mitjançant els grups de WhatsApp i que, fins i tot, qüestionen la tasca dels mestres, menystenint-la, davant d’altres pares o dels mateixos fills”, exposa. Unes actituds, continua, que no ajuden a potenciar l’autonomia ni l’autoestima de les criatures de ben petits i que a llarg termini són nefastes per al creixement personal.

EINES EMOCIONALS

Per capgirar la balança, Gutiérrez anima ja de ben petits a practicar l’escolta atenta, a no etiquetar, a reconèixer i gestionar les emocions (totes: la tristor, la ràbia, la por, la frustració...), a potenciar les intel·ligències múltiples o a reconèixer les fortaleses interiors, entre d’altres. Defensa que els pares i docents han d’entrenar les criatures per a la vida, assumint derrotes i equivocacions, juntament amb els triomfs i les alegries. “Deixem que els nens escriguin el seu propi llibre de vida”, demana. “Escoltem què necessiten els nostres fills i alumnes i demostrem-los que són importants”, proposa. “Com canvia un full d’un examen suspès si el mestre hi posa un «Confio en tu»”, suggereix.

PONENTS DE LUXE

A totes les jornades de l’Emotour hi han participat ponents experimentats. La pedagoga, escriptora i columnista del Criatures Eva Bach i la professora de secundària i formadora Montse Jiménez s’han alternat amb el director pedagògic de l’Escola Joviat de Manresa, Jordi Vilaseca, per ensenyar al professorat com comunicar-se millor amb les famílies. El terapeuta i formador en creativitat Jordi Amenós ha facilitat pistes i comprensions narratives per treballar a l’aula amb adolescents, sovint els grans oblidats en l’àmbit emocional. La coach i experta PNL (programació neurolingüística) Núria Sánchez Romanos va centrar les seves ponències en com millorar el treball en equip del claustre de professors. La comunicadora Elisabet Carnicé es va encarregar de presentar i dinamitzar totes les sessions.

A Terrassa, Vilaseca va explicar com el professor ha de preparar bé la reunió amb els pares, amb claus com “la puntualitat, tenir l’aula ben condicionada i mostrar una actitud tranquil·la. És molt important l’escolta atenta, sintonitzar amb els pares, amb una comunicació afectiva, des del cor, i efectiva, per obtenir aliances i resultats sobre la gestió de l’alumne, tot embolcallat d’una mirada amorosa. És important dedicar-los temps de qualitat i que quan marxin se sentin atesos i amb els dubtes resolts”. Defensa una comunicació “assertiva, ni passiva ni agressiva” entre docents i pares. Inspirant-se en una proposta de la seva germana mestra, Vilaseca recomana que tots els educadors coneguin el “PIN, el potencial de l’alumne i quins són els seus interessos i les necessitats”.

“En els 30 anys de professió que porto, mai havia vist infants amb una autoestima tan baixa, amb una desconfiança, inseguretat i pors com els d’ara”

Cristina Gutiérrez - La Granja

La coach Núria Sánchez Romanos va revolucionar l’auditori amb una dansa africana molt energètica per després proposar 20 solucions per construir emocions positives en un equip de claustre de professors. “El més fàcil és caure en el desànim i excusar-se en aquell habitual «És que…», però jo us proposo substituir-lo per «Cal que...»” Per exemple: davant d’un “La direcció no està per la feina, potser més endavant”, Sánchez Romanos promou: “Cal reconèixer un sistema dins d’altres sistemes. L’equip amb poc pot fer molt”. “Per ensenyar ens hem d’entrenar junts cultivant la nostra passió i construint emocions en equip”, aconsella. El professorat que se l’escoltava, se sentia identificat amb el que passa al claustre i reia molt. “Aconseguim que hi hagi millor clima i tiren endavant els projectes”, destaca Sánchez.

Jordi Amenós treballa a través de la narrativa terapèutica i quan ho fa amb adolescents comprova que com a societat “hem ignorat l’expressió dels mites i de la fabulació que tots els éssers humans sempre hem necessitat”. Pensa que “qualsevol persona, si no troba una estructura mítica que doni sentit a la seva vida, sent una profunda desorientació i això amb els adolescents es multiplica”. Davant d’una societat que no dona resposta a l’adolescent, Amenós crea narracions amb els joves que els permeten “dignificar la vulnerabilitat”. I ho constata: “M’he trobat molts adolescents immersos en una pressió enorme sobre les notes, els estudis, el futur, la feina... I en aquesta dimensió no han pogut trobar un espai per dir: soc massa jove per triar, no tinc la vocació clara, tinc por, tinc dret a equivocar-me”. A l’Emotour, Amenós detalla com acompanya l’adolescent a fer-se preguntes, projectar el seu futur i recuperar fortaleses interiors.