OLGA VALLEJO

Educar des de la distància en escoles d'alta complexitat

Els centres amb alumnat més desfavorit han articulat tota mena de mesures per seguir en contacte amb els estudiants

Els centres amb alumnat més desfavorit han articulat tota mena de mesures per seguir en contacte amb els estudiants / GETTY Zoom

A Catalunya, el 17% dels centres educatius d’infantil i primària i el 16% dels de secundària són d’alta complexitat, on es concentra un nombre important de famílies nouvingudes, estrangeres -sovint no entenen el català ni el castellà- i amb pocs recursos econòmics i altres problemes socioeconòmics associats. Segons l’estudi Confinament i condicions d’aprenentatge, de Xavier Bonal i Sheila González, les oportunitats d’aprenentatge escolar durant el confinament varien depenent de la capaciat d’accés a dispositius, del nivell d’ingressos, del cicle educatiu (com més alt, més dedicació), de la procedència familiar (a favor dels autòctons), del nombre de persones confinades a la llar i de la titularitat concertada o privada del centre escolar. Unes evidències que situen els centres d’alta complexitat en un clar desavantatge. “El tancament d’escoles i instituts no permet seguir amb el mateix ritme ni rendir al mateix nivell, i quan hi ha parades en els processos d’aprenentatge les pèrdues són especialment significatives en els més desfavorits”, argumenta Xavier Bonal, catedràtic de sociologia de la UAB i coautor de l’estudi.

Majoritàriament, les famílies dels centres de màxima complexitat tenen més problemes de connectivitat. A més de l’accés a dispositius i la connexió a la xarxa, és important la capacitat d’ús de la tecnologia, una peça clau en l’acompanyament a l’aprenentatge de les criatures: “Probablement als entorns socioculturals més benestants es poden organitzar millor, tenen més coneixements i recursos per fer un acompanyament en l’aprenentatge més adequat”, explica Bonal. I assegura que la recuperació emocional després del confinament serà diferent segons la realitat que s’hagi viscut.

NOVES REALITATS

Durant el confinament, una de les prioritats de l’equip directiu de l’Escola Catalunya de Sant Adrià de Besòs -centre públic d’infantil i primària de màxima complexitat-és tenir una comunicació fluida amb les famílies, sobretot amb les més vulnerables. S’han adaptat a les necessitats utilitzant tots els canals que tenen a l’abast: web de l’escola, Facebook, Instagram, WhatsApp i trucades de telèfon. “Estem contents, hem aconseguit contactar amb totes les famílies després de picar molta pedra”, admet Carme Guerrero, directora del centre, conscient del panorama inicial i del resultat aconseguit fruit de la feina del professorat.

S’hi han comunicat tant tutors com responsables de l’aula d’acollida, d’educació especial i especialistes, i s’han coordinat amb serveis socials, EAP, CREDA i associacions que habitualment col·laboren amb les famílies. En la mateixa línia, els mestres de l’Escola Remolins de Tortosa -centre d’infantil i primària públic d’alta complexitat- estan contents amb la resposta de l’alumnat: han pogut contactar amb 175 alumnes dels 183. “Estem esgotats, hem hagut de posar un límit de franges horàries perquè contactin amb nosaltres. Hem parlat amb famílies que no tenen mòbil després de localitzar-les a través de veïns”, diu satisfeta la directora, Eugènia Vela Melich: “No deixa de sorprendre’ns l’enorme capacitat de resiliència de l’alumnat i les famílies davant l’adversitat”Els centres amb alumnat més desfavorit han articulat tota mena de
mesures per seguir en contacte amb els estudiants. Pràcticament cap família té accés a internet amb bona connectivitat ni dispositius per connectar-s’hi però tothom té mòbil, i per això han fet grups de WhatsApp de cada classe amb la tutora.

“No deixa de sorprendre’ns l’enorme capacitat de resiliència de l’alumnat i les famílies davant l’adversitat”

Eugènia Vela Melich - Ecola Remolins (Tortosa)

El departament d’Educació i l’Ajuntament han repartit material didàctic -llibretes, llapis, plastilina- per a tots els alumnes: “Havíem vist que els més grans feien les tasques però els petits no, les famílies utilitzen el poc volum de dades que tenen per als fills més grans”. Per al professor Bonal, és imprescindible que hi hagi polítiques actives d’acompanyament i que l’administració sigui capaç de donar suport a aquests centres perquè l’aprenentatge no pateixi conseqüències fortes: “És prioritari que mengin, però no ho ha de ser menys que continuïn aprenent, amb objectius educatius semblants al marge de si és un centre desfavorit o no, trobant els canals i mitjans que funcionen en cada cas”.

OBJECTIUS

A l’Escola Catalunya els objectius d’aquest tercer trimestre són continuar amb el reforç emocional de les criatures i les famílies. Acadèmicament han plantejat una sèrie de propostes setmanals, asincròniques, sense avançar continguts, per reforçar el temari que ja havien fet a classe. Són activitats obertes i transversals que abasten tres aspectes: coneixement, moviment i qüestions emocionals amb un vessant més artístic i de valors. A l’Escola Remolins intenten marcar activitats tenint en compte les dificultats de les famílies: “L’única cosa que volem és que es puguin evadir una estona dels problemes a casa, amb activitats lúdiques i divertides, també amb altres d’orientades a mantenir hàbits de treball i continguts adquirits abans de l’excepcionalitat, per potenciar el seu compromís amb la seva autoresponsabilitat i ganes d’aprendre enmig d’un context nou, amb noves eines i propostes didàctiques”, explica la directora.

Altres realitats no sempre són tan esperançadores. L’Arnau, tutor a l’aula d’acollida d’un institut d’alta complexitat, explica que de la trentena d’alumnes que té al seu càrrec, amb prou feines ha aconseguit contactar amb la meitat. Abans del confinament els ensenyava català i acollia alumnes de 1r a 4t d’ESO, que arriben després de processos de migració per motius de pobresa i situacions de violència, sovint originaris de l’Àfrica subsahariana, el Magrib, l’Índia i Centreamèrica.

L’Arnau, tutor a l’aula d’acollida d’un institut d’alta complexitat, explica que de la trentena d’alumnes que té al seu càrrec, amb prou feines ha aconseguit contactar amb la meitat

“Són els alumnes més segregats d’un institut segregat. A més de la pobresa i la falta d’estabilitat, tenen menys coneixement de l’idioma, alguns estaven en procés d’alfabetització o feia poc que havien arribat, no saben què és el mail ni com funciona un ordinador”, lamenta. Amb qui ha estat possible ha fet un seguiment de la feina encara que “només un parell han fet alguna cosa, de pressa i malament, un desastre total”. “Les situacions personals complicades agreugen la possible desmotivació pròpia de l’adolescència. A l’institut els estirem i tenen un altre suport i seguiment, però ara és realment complicat”, admet. Per a l’Arnau el problema de fons és el classisme i el racisme institucionalitzats: “Cal que l’administració i els educadors siguem capaços de fer entendre a la gent que coincidir a l’institut amb alumnes d’altres cultures és una oportunitat única i no un motiu de discriminació”.

EL CURS QUE VE

Per a Albert Sangrà, doctor en pedagogia, catedràtic dels estudis de psicologia i ciències de l’educació de la UOC i director de la Càtedra Unesco, l’objectiu ha de ser atendre la realitat de cada centre i treballar de la millor manera possible per superar les limitacions que ha suposat aquesta crisi i trobar solucions de contingència que permetin avançar. Preveu que el curs vinent infants i joves aniran a classe i caldrà trobar solucions organitzatives per a nous escenaris de presencialitat discontínua o intermitent: “Els centres haurien d’aprofitar la presencialitat per preparar l’alumnat per a una possible no presencialitat, identificant accions i activitats diferents per dotar de recursos el professorat i l’alumnat per afrontar noves realitats, amb solucions que permetin actuar tant si són a l’escola com a casa”.

Pel curs que ve caldrà trobar solucions organitzatives per a nous escenaris de presencialitat discontínua o intermitent

Entén que la connectivitat a internet hauria de ser un dret universal i planteja una possible redistribució del sistema educatiu: repensar el rol dels tutors, la ràtio d’alumnes i que l’administració faciliti un telèfon laboral per evitar que els mestres utilitzin el número personal amb les famílies. “El professorat necessitarà competències digitals instrumentals, les eines que utilitzen, i també didàctiques, és a dir, com actuar en el nou context i quins mecanismes els ajuden a interaccionar amb l’alumnat perquè entengui i aprofiti al màxim l’aprenentatge digital”, conclou.