I tu, ¿quina biblioteca vols per a la teva escola?

Atorgar a la biblioteca un paper clau en les moltes i petites revolucions educatives que actualment tenen lloc en milers d’escoles i instituts catalans. Aquest és l’objectiu de la iniciativa Biblio(r)evolució, que s’emmarca en el projecte Crides de la Fundació Jaume Bofill, projecte que, al seu torn i segons les impulsores de Biblio(r)evolució, Anna Juan i Marta Roig, “representa un model que ens ajuda a reflexionar de manera profunda sobre el paper de la biblioteca escolar a l’hora de dissenyar solucions concretes”. A la crida ja hi han respost 145 centres presentant la seva proposta. Un comitè extern n’ha seleccionat 30 com a finalistes.

Una d’aquestes finalistes és la de l’institut-escola Pi del Burgar, de Reus. “Ja des de l’inici, la biblioteca va tenir una importància cabdal dins del projecte educatiu, però va ser a partir de la participació en el programa Puntedu -del departament d’Ensenyament- que es va dotar de més contingut, tant a nivell de gestió com de dinamització de la lectura”, afirma la dinamitzadora de la biblioteca, Teresa Àvila, que explica que es van sumar a la crida de la Fundació Bofill per dos motius: “Aconseguir la continuïtat entre primària i secundària del treball de la lectura a través de la biblioteca i implicar les famílies en el projecte de la biblioteca escolar”.

COCREACIÓ COL·LECTIVA

“Ens interessa centrar-nos en aquelles biblioteques escolars que tenen futur”, subratllen Juan i Roig. Consideren que les biblioteques escolars amb futur són “les que es pensen i dissenyen des de les realitats de cadascun dels centres, aquelles que estan integrades en la vida quotidiana de la comunitat educativa i que es veuen i viuen com un agent actiu i poderós tant pel que fa als aprenentatges relacionats amb el currículum com pel que fa al creixement personal i col·lectiu”. Un altre dels objectius és “conscienciar de les moltes possibilitats que ofereix a l’hora de donar suport al professorat, d’empoderar les famílies del centre o de contribuir a una educació significativa”. Aquesta reflexió està molt en línia amb el concepte que des de la Fundació Bofill tenen d’aquest espai, al qual atorguen un paper decisiu “com a agent que garanteix un entorn lector i que forma una ciutadania culta, lliure i crítica”, com sosté Àlex Cosials, coordinador de la crida a la Fundació.

Pròximes passes de la Biblio(r)evolució

Les 30 propostes finalistes de la crida Biblio(r)evolució tenen fins al 15 de maig per acabar de perfilar-se. Per fer-ho, a més dels recursos disponibles a la web, compten amb el suport de 12 mentors experts en biblioteca escolar amb qui podran anar contrastant el seu procés d’inspiració i ideació. També hi ha previstes diverses visites taller. Cap al 30 de juny se celebrarà una jornada final d’intercanvi d’experiències on es farà entrega de quatre premis a les propostes més originals i de més impacte.

Llançar una crida oberta, que convidi els centres a pensar en nous usos de la biblioteca, suposa per a Cosials “una gran oportunitat tant per fer aflorar la multiplicitat de potencialitats de l’espai en si com també per testejar una metodologia de cocreació que permeti activar la creativitat i el treball en xarxa”. En aquest cas, a més, aquestes propostes donen resposta a un repte que l’escola considera prioritari; i, en paraules de Cosials, “poden servir d’inspiració a altres centres, que les podran adaptar molt fàcilment a les seves realitats”. Aquest procés compta amb documents de suport com la guia 'Com cocrear nous usos de la biblioteca escolar?', de la qual pot fer ús qualsevol centre, a la seva manera i en el moment que vulgui repensar els usos de la seva biblioteca, com és el cas de les escoles d’Andalusia o Cantàbria, que ja han mostrat el seu interès pel projecte. Al cap i a la fi, com sostenen Juan i Roig, perquè una biblioteca escolar sigui realment activa i pugui constituir-se com a agent de transformació, cal que el projecte “sigui compartit i que tothom hi cregui i hi participi”. “Per això -prossegueixen- per a nosaltres era clau que la direcció del centre s’involucrés en la Biblio(r)evolució i que el grup impulsor estigués format pels docents, l’equip directiu, l’alumnat, les famílies i l’entorn”. Per atrapar la canalla, necessita també “un fons pensat, actualitzat, de qualitat, viu, que es mobilitzi de diverses maneres per tot el centre, a través dels ambients, d’espais de lectura informal, d’activitats d’animació a la lectura i dels projectes de recerca o literaris”.

Des del curs 2010-11, a l’institut-escola Pi del Burgar es destina una part de la jornada d’una mestra a fer la dinamització de la biblioteca escolar. Actualment, tot l’alumnat d’infantil i de primària va a la biblioteca una hora cada dues setmanes. Una estona que, en paraules d'Àvila, “busca fomentar el gust per la lectura, ja sigui a partir de la narració de contes, recomanacions dels mateixos alumnes o converses que es generen a partir d’un llibre o àlbum”.

Els alumnes també llegeixen poesia i fan la dramatització d’algun conte, a més de treballar en la recerca d’informació a través de llibres de coneixements i de pàgines d’internet. Així mateix, l’espai obre una hora en acabar l’horari lectiu amb l’objectiu que les famílies puguin llegir amb els seus fills una estona, puguin fer cerca o ús del servei de préstec i oferir un espai per fer tasques escolars.

El centre també participa al programa Lecxit de la Fundació Jaume Bofill i organitza tres clubs de lectura cada trimestre. “S’hi llegeix un llibre del premi Atrapallibres, diferent per a cada curs, i es fa una reunió del club per parlar del llibre, on participen alumnes i mestres”, explica Àvila, que també fa menció d’activitats com la de 'Padrins de lectura', que es fa amb l’alumnat de 5è i 1r de primària, la de 'Llegim en parella', amb alumnes de 4t i 2n de primària, i 'Les maletes viatgeres', per a l’alumnat d’infantil i primària. “L’equip directiu que va iniciar la creació de la biblioteca escolar va ser l’impulsor del model que hi ha actualment i, en aquests moments, un dels objectius del nostre projecte de la Biblio(r)evolució és millorar la implicació del personal docent”, conclou la dinamitzadora de la biblioteca del Pi del Burgar.

La biblio del Pi del Burgar

A la biblioteca de l’institut-escola Pi del Burgar de Reus, protagonista de les fotos del reportatge, els espais estan repartits en set zones: una on hi ha l’ordinador central i es fa el servei de préstec; una per a l’alumnat d’infantil amb una catifa, coixins i llibres de coneixements i d’imaginació; una on hi ha els llibres de coneixements classificats amb la CDU; una altra on hi ha els llibres d’imaginació amb cadires còmodes; una zona de revistes i còmics; una altra on hi ha tres taules per fer treballs i una part a l’exterior amb gespa artificial a terra i un tendal per fer lectura. Arran de la seva participació a la Biblio(r)evolució, la direcció del centre, l’equip docent i l’alumnat esperen que la biblioteca evolucioni en tres sentits: vinculant-la de manera més explícita i visible al treball per projectes; fent que la comunitat educativa s’impliqui més en el seu funcionament i ús; i establint nexes amb la comunitat de l’entorn més proper.