Hora de fer la tria: Existeix la millor escola?

L’escola ideal no existeix. “Ho tenim clar”, expliquen el Martí i la Marta, els pares de l’Aitana (3 anys) i de la Martina (11), que al setembre faran P3 i 1r d’ESO respectivament. Ells n’han de triar dues, per a la petita perquè comença i per a la gran perquè a la de primària on estudia no hi ha ESO. Per això aquests dies el debat familiar sobre la millor escola és intens.

Han arribat a la conclusió que, de millor escola, no n’hi ha. “Ens agradaria una escola trilingüe, on l’anglès tingués tanta importància com el català i el castellà, i que fos religiosa catòlica”, diuen els pares de les criatures. Per una banda, pensen que l’anglès és una assignatura cabdal, que malauradament s’ha de reforçar sempre fora de l’escola, i, per l’altra, per la seva experiència personal, consideren que les escoles religioses reforcen més els valors, com ara el respecte als companys. “En les escoles laiques no és tant així”, creuen. Ho asseguren i tots dos immediatament confessen que no són catòlics practicants, que no van mai a missa, però subratllen que els agraden els valors que inculquen les escoles religioses, sobretot la companyonia.

A la Fundació Jaume Bofill, el director, Ismael Palacín, opina que el moment de triar escola “és una oportunitat per a les famílies per reflexionar sobre l’educació del fill”. Dit amb altres paraules, és una oportunitat per valorar a què donen més importància, quines són les prioritats. Per consegüent, “el camí per triar escola és cabdal, perquè les famílies seran conscients de les prioritats educatives que volen per als fills”.

L’ESCOLA IDEAL NO EXISTEIX

A partir d’aquest consell, Palacín fa la declaració que deslloriga tots els entrebancs amb què les famílies es poden trobar en el procés de selecció d’escoles (que té mecànica de concurs): “No existeix l’escola ideal ni perfecta, perquè l’escola no és com anar al supermercat, que hi anem amb una llista, i hi anem buscant tot el que necessitem”. La tria de l’escola és crear vincle i confiança; famílies i escola s’han d’emmotllar, buscant establir “una relació que és molt semblant a les històries d’amor”, afirma Ismael Palacín.

Mentrestant, el mestre d’educació infantil David Altimir, que també és membre de l’executiva de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, recomana a les famílies que tenen fills que començaran P3 “que no es deixin entabanar amb projectes que centrin la vàlua en la tecnologia, els idiomes i enganyifes com l’ensenyament personalitzat”. Per tant, el millor consell és que “entrin a l’escola, mirin els espais, si hi ha força material, i preguntin per si les famílies poden entrar-hi i dialogar regularment amb l’equip de mestres”, diu.

Per altra banda, en els suggeriments per a les famílies que tenen fills que comencen l’institut, Altimir afegeix que cal pensar “en clau del jove que està a punt de viure un canvi amb grans contrastos”. Per tant, “la coordinació i el diàleg entre l’escola i l’institut” hi ajudaran. I encara un segon concepte a valorar: preguntar a l’institut per la mirada que té en relació amb l’estudiant. “Si dona valors als aspectes humans, als resultats acadèmics o tot alhora”, diu Altimir, que assegura que “avui en dia la secundària té un risc molt important de parcel·lar el coneixement” fent que “les famílies siguin més aviat usuàries d’un servei i no d’una comunitat que treballa i construeix conjuntament per donar forma al projecte educatiu”, explica David Altimir.

TRIAR AMB PERSPECTIVA

Per la seva banda, el professor de secundària i coordinador del postgrau de direcció estratègica de centres docents de la Universitat de Vic (Uvic), Josep Castillo, remarca que els pares han d’agafar perspectiva respecte al moment en què ells van ser escolaritzats a primària: “Referenciar el que demanem a l’escola a allò que nosaltres vam viure és oferir als nostres fills unes eines que potser estan obsoletes”. Malgrat això, Castillo és conscient que és freqüent que els pares tinguin al cap, i com a referència, “l’escola i l’ensenyament que vam viure nosaltres”. “Però aquesta escola i aquells aprenentatges (també la metodologia, la didàctica, l’avaluació i els objectius que pretenia), en el millor dels casos intentaven donar els recursos necessaris per resoldre la vida en un món que no és el que viuran els nostres fills”, reflexiona.

El professor Josep Castillo també recomana saber passar “la prova del cotó fluix” a les escoles que es diguin “innovadores”. “Si realment volem un projecte innovador, pregunteu, a més de què i com aprendran, si la innovació aconsegueix que passin coses diferents. És a dir, si no és només un canvi de formes” per aconseguir el que sempre s’ha aconseguit.

ASPECTES QUE CAL VALORAR

Dit això, el professor de secundària remarca que l’atenció a la diversitat, aprendre a viure, comprendre i conviure en el món són conceptes que cal valorar a l’hora de triar escola. “Les innovacions han d’aconseguir que els alumnes aprenguin d’una manera diferent, però també que aprenguin a ser persones autònomes, lliures i creatives”. I en aquest sentit, n’hi ha moltes que sí que ho tenen en compte quan s’anomenen “innovadores”.

Finalment, un últim element que Castillo considera que és cabdal: la proximitat de l’escola a casa. A mesura que les criatures creixen, el fet que l’escola estigui a prop de casa els donarà autonomia per als desplaçaments, a més de facilitar la creació d’una xarxa de relació entre iguals, que es podrà seguir més enllà de l’escola: “I segurament els vincularà millor a la població on viuen, perquè tot el poble és el que educa”. És més, conclou el professor, “una escola desarrelada de l’entorn més pròxim té més dificultats per crear ciutadans actius”.

Decàleg per triar escola sense angoixes i amb confiança

SEGONS EL DIRECTOR DE LA FUNDACIÓ JAUME BOFILL, ISMAEL PALACÍN

• No us deixeu guiar pels rumors que circulin. Si voleu saber opinions, pregunteu als pares que hi tenen fills escolaritzats i als mestres.
• Deixeu enrere els prejudicis i els tòpics, perquè no són més que això.
• Assistiu a les jornades de portes obertes. És el moment de formular dubtes que pugueu tenir i de fer-se una impressió general de com és l’escola. Fixeu-vos en què es diu però també en què es veu. Les parets de les escoles parlen i, per tant, fixeu-vos en què hi ha destacat.
• A la jornada de portes obertes pregunteu per l’equip docent, si és estable o no, quines són les seves prioritats formatives i pregunteu pel projecte d’escola. És a dir, les instal·lacions escolars no són el més important.
• Opteu per una escola o per una altra a partir dels valors educatius que prioritzeu i també per la manera de ser de la criatura.
• Tingueu en compte que no hi ha escoles bones ni dolentes, sinó que n’hi ha que destaquen més per un tema o per un altre. Per tant, a l’hora de buscar un aspecte en concret, és millor que us guieu per les afinitats entre els valors de l’escola i els familiars.
• Valoreu l’escola per totes les etapes escolars, i no només per la infantil. Malgrat que sembli una obvietat, estudieu com és l’escola en global.
• Mireu-vos la pàgina web. En podreu obtenir informació com ara les excursions que s’organitzen, si l’AMPA és activa, quin paper hi tenen les llengües, etc.
• Feu-vos una llista de les prioritats educatives i de les que necessita el vostre fill: projecte de centre, valors de l’escola, necessitats especials, atenció personalitzada, proximitat a la llar, escola gran o petita.
• No idealitzeu l’escola ideal, no existeix. Busqueu, al vostre entorn, l’escola amb la qual construireu dia rere dia la vostra història d’amor i de confiança.