En un centre d’atenció a la gent gran veig una dona amb els cabells blancs asseguda en una butaca i un jove al seu costat. Parlen; més el jove. Ella se l’escolta, ho sembla, i somriu. Mira els ulls del jove, una mirada d’agraïment, callada i plena de significat. El jove li retorna el somriure, d’acollida i de complicitat. S’ha establert un vincle d’afecte i de confiança, en definitiva, de benestar.
Penso en el jove, amb els valors i habilitats que ha adquirit per transmetre aquesta confiança i seguretat. De quina manera ha sabut generar aquest vincle. La bona predisposició és indispensable, però cal, a més a més, un aprenentatge rigorós, que abasti des de la dimensió actitudinal fins a les competències tècniques necessàries que cal posar en pràctica.
Tots els estudis posen el focus en la persona, d’una manera directa o més tangencial i, evidentment, en la voluntat d’incidir en un futur millor. Quan el focus i la repercussió convergeixen en els ciutadans més vulnerables, atesos en una residència de gent gran o que estan en situació d’exclusió social, per discriminació per raó de sexe o pel lloc de procedència, ètnia o cultura, la formació per donar-hi una resposta adequada té una importància cabdal. Coneixement i cor confluint en un gest d’altruisme immens, ple de dedicació i estima però també de criteri de sentit.
És inqüestionable que l’atenció a aquests col·lectius més vulnerables és indispensable i tots els esforços que van dirigits en aquest sentit són una mostra evident d’una societat avançada i madura.
Per aquest motiu destaco de la completa oferta de cicles formatius els estudis que posen la mirada en l’atenció a les persones en situació de dependència o de difícil integració social. Vivim en una societat en què les relacions interpersonals cada cop són més indispensables, justament perquè el ritme trepidant ens porta, a vegades, a necessitar que algunes entitats o organismes omplin aquest buit i intervinguin allà on les nostres capacitats tècniques i disponibilitats de temps no arriben. Si seguís per aquest fil entraríem en un altre i extens debat.
Propostes pioneres en aquest camp com les que estan endegant les Fundacions Som Via i la Institució Cultural del CIC són un bon escenari on es combina l’experiència consolidada i el rigor acadèmic. A més de la presència de docents amb una extensa base professional en el sector que siguin capaços de transmetre els seus coneixements amb el vernís indispensable de sensibilitat i de generositat.
Animo, doncs, els joves a interessar-se i a aprofundir en aquest sector que cada cop tindrà més demanda de tècnics especialitzats, i especialment -hi faig èmfasi- de molt bons professionals. Hi ha molts centres com els de Som Via i altres, de futura creació o en expansió, des l’administració pública o des del teixit de les institucions d’iniciativa privada, sovint des d’un plantejament social, que esperen joves amb la mirada atenta i amb les habilitats necessàries per donar resposta a aquest col·lectiu tan ampli de persones. Us hi animeu?
Ricard Bahí és Director pedagògic de la Institució Cultural del CIC
