Criatures 05/11/2021

Cal repensar les metodologies de l’ESO?

Docents i pedagogs advoquen per un acompanyament emocional i una escolta activa que combini l’exigència i l’afecte, els reptes i la retroalimentació entre teoria i pràctica

5 min
Cal un professorat que assumeixi que també és un formador emocional, orientador i adult de referència.

Fa poc més d’un mes, l’informe anual publicat per l’OCDE desvelava que gairebé un 9% d’alumnes d’ESO repeteixen curs a Espanya, una taxa que quadruplica la mitjana de la mateixa OCDE, integrada per una trentena de països, i que se situa en un 1,9%. Aquest indicatiu, no relacionat explícitament amb el fracàs escolar, però que per a Enric Prats, professor de pedagogia de la UB, “sí que pot ser una dada predictora d’abandonament escolar”, s’explica a parer seu per una sèrie de factors tant interns com externs al centre educatiu. Els factors interns que explicarien la repetició de curs a l’ESO, afirma, serien bàsicament dos, “una tradició avaluativa que prioritza el resultat per sobre del procés, d'una banda, i, d'una altra, una manca de recursos per facilitar el seguiment individualitzat i per proposar mesures correctores durant l’aprenentatge i no al final”. Els externs, “múltiples i difícils de concretar”, anirien “des d’una maduració personal desigual a un context familiar i social poc adient, passant per oportunitats d’aprenentatge fora de l’escola gens òptimes, etcètera”.

Sobre quines fortaleses caldria explorar en benefici de l’alumnat i del procés d’ensenyament-aprenentatge durant un període marcat també per tot allò que desperta l’adolescència, Prats cita la tutoria i el seguiment o orientació pedagògica, dos elements que, opina, “no s’han desenvolupat gens per una falta de recursos i de formació”. No obstant, el professor puntualitza que no es tracta d’una tasca “que s’hagi de focalitzar en el professorat, sinó que ha de ser duta a terme per professionals adequats i formats especialment”. Segons Prats, l’orientació pedagògica implica tres coses, “seguiment acadèmic, seguiment preprofessional i també personal o emocional”.

El professor de pedagogia és qui signa el pròleg del llibre Fes que cada classe funcioni (Eumo Editorial), de Shaun Allison i Andy Tharby. L’obra, que va rebre l’Educational Book Award l’any 2016, aporta claus per afavorir que la classe funcioni cada dia, amb cada grup i cada alumne. Els autors, professors en actiu al Regne Unit, defensen que “l’excel·lència només s’assoleix amb una mentalitat de creixement, que cal que se sustenti en un bon ensenyament-aprenentatge on es combinin la prudència i la gosadia, l’evidència del treball a l’aula i l’expertesa de professorat de diferents àrees curriculars”. Un volum ple d’estratègies i recursos que pivoten al voltant de sis principis pedagògics: el repte, l’explicació, el modelatge, la pràctica, les preguntes i la retroalimentació. 

El fet educatiu

Una altra docent –en aquest cas jubilada– que ha volgut plasmar les seves reflexions entorn del fet educatiu és la catedràtica de ciències socials Dolors Sanahuja. Ho ha fet en el llibre El que vaig aprendre a secundària (Eumo Editorial), etapa en la qual va concentrar part de la seva trajectòria de 40 anys. Sanahuja afirma haver estimat la seva professió “gairebé sempre”, però també reconeix que hi ha hagut fets que puntualment li han provocat cert desencant. Alguns, assenyala, han sigut quan ha comprovat que "la teoria o discursos de la conselleria anaven per una banda i la pràctica per una altra, o quan, davant les dificultats pels canvis que va suposar l’ESO, faltava autocrítica i treball cooperatiu entre un percentatge massa gran de professorat del vell BUP”. 

L’autèntic formador de valors i contravalors en els adolescents i joves és el clima de centre i l’aire que s’hi respira.

Per a Sanahuja, el fet educatiu “hauria de ser una tasca de col·laboració real, no només formal, entre totes les parts implicades: pares i mares, claustre i alumnat, i això comporta entendre la tasca docent molt més enllà d’impartir una matèria”. També requeriria noves metodologies que fessin possible passar definitivament d’un sistema que encara avui prioritza els coneixements a un que fes èmfasi en les competències i valors. Tot i això, Sanahuja puntualitza que aquests valors no s’han d’ensenyar com una matèria més del currículum, “sinó transmetre’ls, tant a casa com a l’escola, a través de la manera de fer i ser dels adults”. I afegeix: “L’autèntic formador de valors i contravalors en els adolescents i joves és el clima de centre i l’aire que s’hi respira”. 

On queda l’educació emocional?

Sobre si l’educació emocional de l’alumnat està plenament integrada als instituts de casa nostra, Dolors Sanahuja diu que no ho està “en absolut”. A parer seu, “l’eix central de la gran majoria de centres, públics i concertats, són les matèries compartimentades en assignatures avaluables”. Un marc en el qual, prossegueix, “la tutoria es viu bàsicament com una tasca de control més o menys feixuga, lluny del seu rol de formació positiva i de connexió directa amb totes les famílies”. Al seu llibre, Sanahuja aborda la necessitat “d’un professorat que assumeixi que també és un formador emocional, orientador i adult de referència”. Una missió per a la qual necessita la col·laboració de les famílies. I és que, tal com sosté, “si es vol atendre i comprendre bé cada adolescent s’ha de conèixer la seva família i la visió que la família té d’aquell adolescent, i des de la tutoria s’hauria d’establir contacte directe amb totes les famílies ja durant el primer trimestre”.

La catedràtica de ciències socials també opina que la divisió del currículum per matèries “està obsoleta des del punt de vista d’estímul de l’aprenentatge, però resulta una eina pràctica per avaluar i permetre mantenir el treball individual de cada docent”. Reconeix tanmateix que “el temps disponible és el que és i això implica o retallar procediments o retallar continguts”, un marc que planteja el dilema de què cal prioritzar, “si les capacitats cognitives, creatives i les habilitats socials, o si mantenir una mecànica d’ensenyament clàssica amb els resultats que tots coneixem”. 

A l’hora de definir aquest nou full de ruta, no obstant, per a Sanahuja hi ha tres elements irrenunciables: “Fer de la tutoria i l’atenció i formació emocional de l’alumnat una prioritat del PEC (Projecte Educatiu de Centre), potenciar l’autocrítica individual i col·lectiva del claustre respecte a què es treballa i com, i fomentar projectes de treball cooperatiu”. Una tasca per a la qual és fonamental que “cada centre conegui el seu entorn per adaptar els programes a la realitat del seu alumnat per poder connectar-hi i, des d’aquesta connexió, anar més enllà”. 

Repetir curs: sí o no?

Fa uns mesos, el govern espanyol presentava una nova reforma educativa en el marc de la llei Celaá amb l'objectiu de reduir la repetició acadèmica i que sigui "excepcional". A partir d'ara, repetir curs no dependrà tant del nombre d'assignatures suspeses sinó del consens del claustre. Per a Enric Prats, la mesura, que ja s’aplica sovint, “pot afavorir que, sobretot a l’ESO, on la segmentació de les assignatures provoca que no hi hagi una visió global de l’alumne, es faciliti un coneixement general i una avaluació més ajustada a la progressió de l’alumne i no tant a uns resultats específics”. Els experts en educació coincideixen que fer repetir curs és car, genera frustració en els alumnes, fa créixer l'abandonament escolar i no serveix si no es canvia la metodologia d'aprenentatge. Per a Prats, però, “no es tracta tant d’un problema de les metodologies com de la manca de recursos per fer un seguiment individualitzat, a través de tutories i sessions d’orientació pedagògica”. 

Propostes de lectura

1.
El que vaig aprendre a secundària

Dolors Sanahuja Torres

Euno Editorial

El que vaig aprendre a secundària

Dolors Sanahuja aborda els reptes educatius a secundària a partir de tres grans temes: la complexitat del fet educatiu, que significa conèixer i comprendre els alumnes que tenim a classe, més enllà del seu rol d'estudiant; els aprenentatges des de la pràctica, experiències viscudes a l'aula, amb les famílies o dins la comunitat escolar, i la manera d'exercir la tasca docent, o com transmetre coneixements, valors i models.

____________________

Compra aquest llibre 

Fes clic aquí per adquirir 'El que vaig aprendre a secundària' a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.

2.
Fes que cada classe funcioni

S. Allison i A. Tharby

Eumo Editorial

Fes que cada classe funcioni

Totes les propostes recollides en aquest llibre estan pensades per proporcionar un rumb pràctic i profitós a la tasca del professorat. Si una classe us funciona segurament és perquè el conjunt d'alumnes ha trobat sentit a allò que hi ha après. Obriu el llibre per qualsevol pàgina i en traureu idees interessants per aplicar a classe, i molt probablement aquella idea us portarà a una altra. Aquest no és, però, un manual per seguir al peu de la lletra. Això aniria en contra del seu esperit i del vostre, si el que busqueu és una educació de qualitat per a tothom.

____________________

Compra aquest llibre 

Fes clic aquí per adquirir 'Fes que cada classe funcioni' a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.

stats