Els beneficis de fer tele a l'escola

Marc Planas i Miquel Pagès són els impulsors de Thau TV, la televisió de l’Escola Thau, que arrenca el curs 2017-2018. L’origen és una formació de professorat sobre aplicacions educatives per a l’iPad: “Vam descobrir les possibilitats que hi havia per editar imatges i ens cridava l’atenció l’aplicació per crear l’efecte croma de fons per generar escenaris virtuals”, diu Pagès. Els mestres parlen d’aquest projecte de televisió escolar al llibre Parlar al món des de l’escola. L’experiència de Thau TV (Eumo), en què expliquen els aspectes tècnics, organitzatius i pedagògics per si alguna altra escola volgués fer-ho. El llibre desprèn la voluntat que la televisió ajudi a millorar la llengua i sobretot l’expressió oral: “El nostre amor per la llengua, la voluntat de capacitar els alumnes d’una manera motivadora i significativa en la comunicació oral, en l’enriquiment del vocabulari, en la desimboltura davant del públic… són elements cabdals de l’origen del projecte”, escriuen. El resultat és una eina que incentiva els alumnes.

Pagès assegura que els encanta la tecnologia, editar, fer xous i efectes, i que “l’àrea que hi té més pes és la llengua, però tot i així és transversal”. “Qualsevol producció -indica- ens dona informació sobre la competència lingüística, oral, escrita, tecnològica o artística. A més, treballen de manera cooperativa, milloren les competències bàsiques individualment i tenen l’oportunitat d’aprendre a aprendre”. Ho corrobora Olivia Miquel de la Torre (12), a qui li ha encantat viure l’experiència de Thau TV: “Quan estic gravant o presentant em sento bé. Col·laborem tots, ens hem d’organitzar i coordinar per decidir el que fem. És bastant diferent de fer un vídeo curt de TikTok o Instagram. Amb la televisió ens ho preparem molt, escrivim el guió, decidim qui farà de càmera, com i quan gravarem...” Reconeix que la rotació de tasques els ha permès millorar a l’hora de gravar i són capaços de parlar davant d’una càmera amb menys vergonya. Miguel Rodríguez (11), que també ha sigut alumne de 6è, hi coincideix; li agrada fer televisió a l’escola, perquè, diu: “Em sento com a casa, es barreja l’aprenentatge amb la diversió i m’ho passo bé. M’agrada tot el que implica, he après moltes coses i he millorat el treball en equip”.

MÉS QUE VÍDEOS

Thau TV no volia fer només vídeos, sinó fer televisió, tenir programes amb logo, sintonia i continuïtat, compartint una mateixa estètica. Com expliquen al llibre: “Una televisió escolar demana una visió estratègica de conjunt que impliqui la comunitat d’aprenentatge que forma el centre educatiu. Demana que docents, alumnes, pares i mares i personal no docent comparteixin l’eina televisiva com un element molt potent en la pràctica educativa. Demana organització, suport tècnic i respostes pedagògiques”.

Per al professor José Manuel Pérez Tornero, director de la Càtedra Unesco d’Alfabetització Mediàtica i Periodisme de Qualitat de la UAB, els projectes televisius escolars tenen tres avantatges clars: l’ús del llenguatge audiovisual, la interdisciplinarietat i el fet poder tractar l’actualitat. “Venim d’una tradició escolar lligada al text. L’audiovisual és el llenguatge del futur i del present, la societat funciona sobretot amb un llenguatge audiovisual, que enriqueix el textual”, afirma. “També es poden treballar els temes que trien de manera transversal, vinculant-hi diferents disciplines, i alhora permet tractar i entendre l’actualitat, aprofundint sobre qualsevol tema”, argumenta. “S’hauria d’aprofitar el potencial de la televisió però també del tractament de la imatge per ordinador o de la ràdio, i els avenços tecnològics que tenim al nostre abast”, conclou.

TRANSVERSALITAT I COHESIÓ

Xavi Parras, mestre de l’Escola Avenç de la Fundació Collserola, coordinador de cicle i responsable del projecte Tot Avenç, explica que aquest projecte audiovisual escolar sorgeix a demanda dels alumnes, que volien fer una pàgina web explicant el que feien a classe: “Hi vam veure una oportunitat per crear un projecte a nivell d’escola, en què tot l’alumnat pugui treballar junt i transversalment”. El dilluns es reuneix el consell de redacció amb un responsable per classe per decidir els materials -vídeos i algun programa- que publicaran la setmana següent. El que els ha sorprès més és veure com tothom s’organitza per passar al migdia -de 14 a 15 h- per l’e-Learning Studio, l’aula on participen els alumnes, des de P3 fins a 4t d’ESO, amb un professor responsable que els fa l’acompanyament. “El més motivador és veure’ls treballar cooperativament amb grups heterogenis. Això ha ajudat a descobrir talents ocults; per exemple, aquells a qui els costa més relacionar-se han trobat un espai per sentir-se a gust i fer nous amics”, afirma Parras.

Així, s’ha convertit en un instrument que permet treballar de manera transversal i alhora ha reconnectat el professorat, d’infantil a l’ESO. A més, aquest any les famílies han començat a participar en El racó dels avis, en què els fan entrevistes, i durant el confinament (amb més de 20.000 visites) s’ha convertit en una eina de comunicació de l’escola amb les famílies, que han enviat vídeos explicant com han viscut el confinament. L’objectiu és que els alumnes cada vegada siguin més autònoms, per això el curs vinent tenen pensat que els de 3r i 4t d’ESO passin a gestionar la web amb els continguts audiovisuals.

El poder del cinema

Des del 2005 l’associació cultural A Bao A Qu du a terme en escoles i instituts públics de Catalunya el programa Cinema en curs, que vincula la creació artística amb el món educatiu. Fan col·laboracions de llarg recorregut amb els centres educatius amb la voluntat de generar-hi transformacions, introduint metodologies pedagògiques que parteixen d’un treball globalitzat i transversal. El que plantegen és un acostament al cinema com a art més que com a mer mitjà de comunicació, i introdueixen franges horàries setmanals de dues o tres hores seguides. A les escoles i instituts on treballen, l’art i la creació acaben sent presents en el centre del projecte educatiu. “Un dels moments més revolucionaris és quan els nois i noies s’adonen que l’art pot parlar d’ells mateixos, els connecta íntimament amb ells i els ajuda a estar més atents a les emocions dels altres. Una altra particularitat del cinema és que es fa amb la realitat, porta els alumnes a mirar amb atenció el que tenen a prop i genera un vincle afectiu amb el que els envolta. El cinema implica un treball cooperatiu. A Cinema en curs tots els processos són col·lectius, les decisions es prenen en consens, i els alumnes aprenen a escoltar de manera activa i a argumentar per arribar a espais comuns. Els nois i noies destaquen la il·lusió i les expectatives amb què treballen. No viuen el projecte com un exercici escolar, sinó que són els primers a ser exigents i perseverants per aconseguir el seu objectiu”, explica Laia Colell, membre d’A Bao A Qu.