Aules preparades per al COVID-19, desmuntables i adaptables

Les aules preparades per al covid-19 han de ser desmuntables i adaptables. Així ho ha formulat una empresa catalana, de nom Mirplay, que aposta per cadires que incorporen elles mateixes la taula, que tant permeten el treball individual a l’aula com poden traslladar-se a qualsevol espai que es converteixi en pedagògic, com el pati o el passadís. “El mobiliari escolar dissenyat per a la pandèmia, també està pensat perquè sigui útil després que tot hagi passat”, explica des d’Avinyó Joan Jalencas, director comercial de Mirplay. Com a empresa que des del 2000 crea mobles per a les escoles, el coronavirus els ha fet replantejar les creacions que feien fins ara. “També és cert que, amb l’assessorament dels pedagogs i arquitectes amb què comptem, fèiem mobles perquè en una mateixa aula hi pogués haver diversos espais pedagògics”, diu Julencas. És a dir, l’estàndard de cadira i taula no era la rutina diària per a l’empresa catalana.

Ara bé, amb la pandèmia, l’aposta concreta que han formulat es basa en cadires ergonòmiques que incorporen taula i que permeten el treball individual. “Si els alumnes han d’estar separats dos metres entre ells, en un sol bloc podran fer-ho, i alhora podran ajuntar-se quan sigui possible el treball cooperatiu amb quatre o sis altres companys”, assenyala Julencas.

Un altre dels dissenys és la cadira adaptable a qualsevol espai, inclòs l’exterior. “És la solució flexible, que es pot col·locar a qualsevol lloc, ja sigui interior o exterior, siguin com siguin, inclosos els espais que fins ara crèiem que eren llocs de pas, com un passadís o un pati”, detalla Joan Julencas, que afegeix que la pandèmia farà que qualsevol racó sigui un espai pedagògic.

Altres mobiliaris que han ideat són les grades mòbils, amb rodes, que tant es poden obrir, i per tant queden ampliades, com es poden ajuntar. “L’avantatge de les grades mòbils és que es poden traslladar a qualsevol lloc, i que a més permeten l’emmagatzematge d’objectes a dintre”.

TRANSFORMAR TOTS ELS ESPAIS EN AULES

Des de l’Escola Virolai de Barcelona, la directora, Coral Regí, apunta que hi ha algunes solucions que seran molt útils, sobretot les que permeten que els espais es transformin en aules. D’aquí que hagin comprat fins a 50 cadires flexibles, que incorporen taula, i que es poden col·locar en qualsevol lloc. “Ja en teníem 25 abans de la pandèmia, i ara n’hem comprat 50 més, perquè ens permetran conquerir espais”, diu. La directora també apunta que “les aules són les que són”. Per tant també treballen amb la idea que “hi haurà moments que caldrà treballar amb la mascareta posada”.

Per la seva banda, Maria Victòria Gómez, doctora en pedagogia i vicepresidenta del Col·legi de Pedagogs de Catalunya (COPEC), opina que “les mesures que s’han preparat de cara al setembre són molt explícites pel que fa a temes de salut, neteja i prevenció i poc clares pel que fa a organització escolar”. Dit amb altres paraules, Educació, que es basa en el Decret d’Autonomia de Centres, “deixa en mans de cada centre l’organització del pròxim curs escolar”, diu la pedagoga. Un fet que el COPEC valora positivament, perquè “cal empoderar els equips directius i docents, però sempre, no només quan la situació és complicada”, així que “l’autonomia de centre ens l’hem de creure ara que no sabem com fer-ho, davant la incertesa que plana sobre el pròxim curs, però en temps plàcids també!”, afirma Gómez.

La vicepresidenta del COPEC també afirma que “l’organització que ara es faci possiblement no aguantarà ni el primer trimestre, perquè es parteix de grups estables i tancats amb professorat com més estable millor (2 metres a primària i 5 a secundària obligatòria). Però què passarà si un tutor es posa malalt o hi ha un rebrot durant el curs que afecta un alumne o un familiar d’alumne?”, es pregunta. “Segons les mesures sanitàries caldrà canviar l’organització i confinar el grup. Per tant, caldrà tenir dissenyats escenaris de virtualitat d’una part del temps lectiu, o de tot, en algun agrupament d’alumnes o a tot el centre”.

Malgrat això, la pedagoga subratlla l’esforç del departament d’Educació en la contractació de més personal per al pròxim curs. “Però al COPEC ens preguntem com aconseguir-ho si encara es repensa la mitjana dels grups base, si molts centres no disposen de prou espais per desdoblar cursos i, com ja s’ha dit, en alguns centres la dotació de mestres, professorat, pedagogs serà insuficient”, indica Gómez.

Més enllà de les aules, la pedagoga també es pregunta per la motivació de l’alumnat. “Com serà l’arrancada del nou curs? Pensem que pràcticament tots els alumnes portaran set mesos sense trepitjar una aula; tots entre confinament i vacances hauran perdut hàbits de treball, rutines... i possiblement il·lusió davant la incertesa de com serà el nou curs”, opina.

EXEMPLE PRÀCTIC

A l’Institut Joan Ramon Benaprès de Sitges, el cap d’estudis, Manel Lloret, sosté que “la condició que marca el departament és clara, grups estables, ensenyament 100% presencial a l’ESO i un mínim de 50% presencial als postobligatoris. Tot això amb el mínim de professorat per grup”. Però just aquí el tema es complica: al Benaprès, com a institut gran, amb 15 grups d’ESO, i amb 30 en total amb batxillerat i cicles formatius, “cada professor imparteix una especialitat, com a molt dues, per això, la distribució del professorat és complicada i difícil d’acomplir”.

Per al cap d’estudis, “altres aspectes bàsics com organitzar una entrada i sortida esglaonades estan clars, tot i que tenim ensenyaments al matí i a la tarda”. És a dir, “ a veure com ho encaixen els pares que tenen més d’un fill a l’hora de deixar-los i recollir-los”. Seguint aquest fil, “els temps dels patis, també serà esglaonat i per espais. Si es barregen grups estables s’haurà de fer amb mascareta”, diu, i afegeix que el pròxim curs no podran mantenir “les aules de la matèria del professorat, que les canviarem perquè cada grup tingui la seva aula pròpia, i el professorat serà qui es mourà d’aula”.

Pel que fa a altres espais de l’institut, Lloret indica que el servei de menjador el mantindran, perquè “és un projecte de centre”. I el fet d’anar als lavabos requerirà més exigència. Amb tota aquesta organització sobre el paper, es pregunta per la possibilitat dels contagis. “Si n’hi ha cap, el departament preveu aïllar només el grup estable però podria ser que hi hagués germans a altres nivells. A més, les extraescolars i el que fan quan surten del centre no ens assegura una eficiència de control”. Són els reptes d’un curs que necessita solucions a diferents nivells, no només de mobiliari. Es mantenen molts interrogants oberts.

Dos prototips d’aula

Per a un mateix espai de 48 metres quadrats, l’empresa catalana Mirplay planteja una distribució diferent per a 10 alumnes i un professor. Cada un d’ells treballarien amb un espai de distància de 2 metres quadrats. Tindrien un dispensador d’accionament a pedal amb solució hidroalcohòlica a l’entrada de l’aula. Hi hauria ventilació, amb finestres obertes sempre que fos possible. I la clau seria el mobiliari, amb cadires que incorporen les taules, amb rodes, que permeten el treball individual, distribuït de maneres diferents.