Escola 31/12/2020

2020, l'any de l'aprenentatge en línia

El repte de l'aprenentatge en línia el 2021 és passar de la urgència a la qualitat

A.f.
10 min
Alguns centres ja feien torns per fer classes presencials.

La pandèmia del covid-19 ha provocat la interrupció més gran dels sistemes educatius que hi ha hagut mai en la història, i que ha afectat gairebé 1,6 mil milions d'estudiants a tot el món. Davant la disrupció que han comportat els diversos confinaments, l'ensenyament en línia ha ocupat el centre de l'escenari global, una transformació obligada que ha accelerat la migració digital i que pot significar l'enlairament definitiu d'aquest tipus d'ensenyament durant el 2021. De fet, les primeres previsions de la indústria vaticinen que el mercat de l'aprenentatge digital o e-learning creixerà el 8% i superarà la xifra de 375.000 milions de dòlars el 2026. "Una cosa que afecta tan negativament una proporció tan elevada de la humanitat mai no pot ser bona per a ningú, però sí que podem dir que, gràcies a l'educació en línia, els sistemes educatius de tot el món no s'han hagut d'interrompre al 100% i que grans capes de la població mundial han pogut saber què és aquest tipus d'educació", explica Albert Sangrà, investigador del grup Edul@b i catedràtic d'educació i professor dels estudis de psicologia i ciències de l'educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Malgrat aquest èxit, les condicions en què ha tingut lloc aquest repte majúscul de passar en pocs dies d'una modalitat presencial a una de virtual han portat a un tipus de pràctiques d'urgència que els experts anomenen "docència remota d'emergència", la qual, tot i que es duu a terme de manera virtual, no equival necessàriament a un ensenyament en línia de qualitat. "Un efecte no desitjat", descriu Sangrà, "inherent a la manera inesperada i immediata en què s'ha hagut d'afrontar la situació, és que en molts casos la manca de preparació prèvia, de formació del professorat, de disponibilitat de recursos i de connectivitat i accessibilitat a dispositius ha fet que moltes experiències no hagin estat satisfactòries".

Tal com recorda Carles Sigalés, investigador i vicerector de docència i aprenentatge de la UOC, "passar a l'ensenyament en línia no és tan senzill com sembla". Es tracta d'un sistema que posa els estudiants en el centre de l'aprenentatge, amb implicacions que van més enllà de la mera translació a una pantalla del que un professor fa en una universitat presencial. "Algunes persones s'han adonat que engegar un model com aquest no és gens fàcil i que no es tracta de fer videoconferències síncrones. Han vist que cal un disseny i una planificació molt detallats, l'elaboració de recursos d'aprenentatge i prendre decisions respecte a una manera diferent d'avaluar, i també que cal una competència digital desenvolupada, però no solament instrumental, sinó també metodològica", remarca Lourdes Guàrdia, investigadora d'Edul@b i sotsdirectora de docència dels estudis de psicologia i ciències de l'educació de la UOC.

La hibridació arriba per quedar-se

Un dels efectes de l'acceleració de l'aprenentatge virtual que s'ha produït durant la pandèmia és l'impuls dels models híbrids —que combinen classes presencials i classes en línia—, útils per formar ciutadans en competències molt necessàries en una societat cada vegada més tecnològica i també per enfrontar-se a escenaris imprevistos com el que vivim actualment. Segons Albert Sangrà, moltes persones de l'àmbit educatiu s'han adonat que desenvolupar models híbrids que es basin en bons dissenys d'ensenyament en línia els pot aportar "molts beneficis, tant pel que fa a la flexibilitat de les propostes formatives com a la capacitat d'interacció, col·laboració i personalització. Ara bé, és important que aquests models es dissenyin amb una mirada diferent de la que s'ha fet servir fins ara —que ha estat des de la presencialitat—, perquè, si no, no tindran un gran recorregut".

El paper del professorat en l'entorn digital ha evolucionat cap a la figura del facilitador de l'aprenentatge dels estudiants, però continua essent fonamental. "Contràriament a les previsions d'alguns, el factor humà és imprescindible en un context cada cop més mediatitzat per dades i algorismes. L'acompanyament, el criteri i el suport que ha de facilitar un docent en un context d'educació en línia, o fins i tot híbrid, són fonamentals per garantir la qualitat i l'assoliment dels objectius educatius dels estudiants", destaca Sangrà.

Aquesta transformació també implica la necessitat d'una formació diferent que tingui en compte tant el nou rol com les característiques de l'ensenyament en línia. "El professorat és qui dissenya la formació, qui fa una planificació prèvia perquè després els estudiants se la facin seva, qui elabora les activitats i els recursos bàsics i qui planifica l'avaluació, però si ho ha de fer utilitzant tecnologia, aleshores necessita una formació específica, i no tan sols des d'un punt de vista instrumental, sinó també per a l'ús pedagògic d'aquests instruments", remarca Guàrdia.

En aquesta línia, Sangrà apunta que durant la pandèmia s'ha pogut observar com el professorat necessita augmentar la competència digital docent i també més formació en metodologies didàctiques, en gestió de la motivació i la implicació dels estudiants i en el fet d'"entendre que el professorat és el gran dissenyador dels escenaris d'aprenentatge també en un context digital en línia".

Contra la bretxa digital

Moltes d'aquestes tecnologies seran el futur per a una part del sistema educatiu, però per a moltes persones aquest futur dependrà de factors socioeconòmics i de la reducció de les desigualtats en l'accés a internet i als dispositius. "Les desigualtats socials, la divisòria digital... són problemes que ja existien abans del coronavirus. El que passa és que la pandèmia els ha despullat, ens els ha mostrat amb més cruesa, i nosaltres no hem pogut mirar cap a una altra banda", explica Sangrà.

Un dels reptes per al futur és com es pot aconseguir que tothom pugui accedir a l'educació en línia en les mateixes condicions. A més de la implicació de l'administració i els governs, els experts apunten a la necessitat d'ajudar les famílies i involucrar l'entorn més immediat perquè també aporti recursos en termes d'infraestructures. "L'aprenentatge en línia serà possible i efectiu en aquests entorns més desfavorits en la mesura que s'estructurin xarxes complexes que transcendeixin la institució educativa, és a dir, l'escola no podrà estar sola, sinó que s'haurà d'unir amb associacions del territori que ajudin, per exemple, a fer el muntatge d'ordinadors o altres tasques de voluntariat tecnològic, per generar una comunitat a distància", explica Juliana Raffaghelli, investigadora d'educació i TIC a la UOC.

Un enfocament pràctic a les aules digitals amplia l’aprenentatge dels alumnes

Un enfocament pràctic a les aules digitals amplia l’aprenentatge dels alumnes Global Cities Incalumnes en edat escolar poden desenvolupar habilitats importants en compromís global i competències crítiques, i augmentar la seva autoestima si participen en aules digitals ben plantejadesL’anàlisi demostra que els alumnes van poder adquirir actituds i comportaments clau, pilars bàsics i necessaris per convertir-se en adults competents globalment.

Far from remote: survey evidence of student learning in digital classrooms (Lluny del remot: un estudi de l’aprenentatge en aules digitals) és una anàlisi de les dades de les enquestes conduïdes per la sociòloga de l’educació Catherine Riegle-Crumb, de la Universitat de Texas, a Austin. Aquest estudi aporta proves que el creixement dels alumnes en competències globals que van participar en el programa de Global Cities Global Scholars, va augmentar en el transcurs d’un any. En el model de Global Scholars, professors de tot el món integren el pla curricular digital en assignatures principals, o optatives, en què els alumnes treballen per solucionar un problema global, realitzant tasques d’aprenentatge basades en projectes i projectes en grup. Les seves investigacions, en les quals usen diferents eines digitals i proposen solucions, es basen en l’experiència de les seves ciutats. El més important és que aquests alumnes interactuen directament amb altres alumnes de molts països en plataformes de debat en les aules digitals segures de Global Scholars. Una interacció online amb els seus companys que els motiva a aprendre.

A través de la combinació de l’ensenyament dirigit pel docent, un pla curricular digital i la interacció amb els alumnes en plataformes de discussióels joves aprenen a creure en ells mateixos i en les seves habilitats per poder canviar les seves comunitats,

, a professora Riegle-Crumb ha analitzat les respostes d’enquestes, abans i després del programa, de més de 8.500 d’un total de 15.698 alumnes d’edats compreses entre els 10 i els 13 anys que van participar a Global Scholars durant el curs escolar 2018-2019. Els alumnes que van contestar l’enquesta assistien a centres públics de 47 ciutats diferents en 24 països i cinc continents. D’aquests alumnes -que tenien una gran varietat de capacitats acadèmiques, provenien de diferents entorns socials i tenien diversos graus d’interès inicial en qüestions globals- la gran majoria va sortir amb una imatge reforçada d’ells mateixos com a ciutadans capaços d’influir en d’altres a la seva ciutat i arreu del món, especialment els alumnes que van començar el programa amb puntuacions baixes.

l’estudi posa de manifest quatre conclusions principals:

Grans avenços dels alumnes amb puntuacions baixes. Els alumnes amb baixos nivells d’interès i confiança a principi de curs van presentar un progrés notable, fins i tot en les actituds i comportaments que suporten tot aprenentatge en general. A més a més, els alumnes van demostrar un progrés impressionant en tot el que està relacionat amb la confiança en les seves pròpies habilitats per compartir i debatre temes globals.

Creixement en compromís global en tots els alumnes. Es va preguntar als alumnes si pensaven que les seves accions podien afectar altres persones de la seva ciutat o de la resta del món. A l’inici del programa, els alumnes es van posar bastant d’acord amb aquestes dues afirmacions i van puntuar-les amb una nota mitjana d’un 3,56 en una escala de cinc. Un cop finalitzat el programa, la nota mitjana acordada entre tota la població enquestada va ser d’un 3,74, una diferència estadística significativa.

Interès durador en aprenentatge global. En general, els alumnes van començar el curs amb entusiasme per l’aprenentatge global. Al final del programa, l’interès majoritàriament va consolidar-se amb una puntuació mitjana del 4,2. La recerca demostra que l’interès en l'aprenentatge global dels alumnes participants es va mantenir.

El desenvolupament professional dona resultats. Per garantir que els mestres poden comprometre’s fermament amb el pla curricular, Global Scholars exigeix un desenvolupament professional constant durant tot el curs. Per a aquest fi, s’ofereixen sessions de formació via videoconferència interactiva en cinc moments clau del programa, que coincideixen amb el moment de començar cada nova unitat curricular. La investigació de Riegle-Crumb indica que la formació marca la diferència en el progrés dels alumnes en compromís global i en l’augment de la seva confiança comunicant coneixement global, en concret d’aquells alumnes que inicialment tenien puntuacions baixes. Si els ensenyaven mestres que havien participat a les cinc sessions de desenvolupament, la puntuació mitjana dels alumnes en compromís global pujava d’un 1,87 a un 3,29 després del programa. Els mestres veterans, especialment, eren més propensos a participar a totes les sessions requerides, més que no pas els mestres novells, cosa que indica que van creure que aquesta oportunitat valia la pena.

stats