Anglès, com més aviat millor?

¿Aprendre anglès com si fos la llengua materna? Cada cop hi ha més mètodes i centres que ofereixen una exposició primerenca a l’anglès per facilitar-ne l’aprenentatge com si fóssim nadius. Al néixer, el cervell té infinits circuits desconnectats, com els del llenguatge. Per connectar i activar aquesta xarxa, l’infant ha de rebre estímuls significatius que potenciïn les habilitat innates per aprendre. En el llibre El cerebro del niño explicado a los padres, del psicòleg Álvaro Bilbao, l’autor defineix educar com “acompanyar el nen en el desenvolupament cerebral”. Un nadó té gairebé les mateixes cent mil milions de neurones que tindrà d’adult, però la diferència són els trilions de connexions que haurà fet a través de l’aprenentatge i l’experiència quan ja sigui gran.

Així, està científicament demostrat que com més incentius rep un infant, més possibilitats té de desenvolupar la seva intel·ligència.

Kids&Us és una escola d’anglès -avui una multinacional- nascuda l’any 2003 a Manresa, de la mà de la filòloga Natàlia Perarnau, que compta amb 150.000 alumnes en els seus més de 480 centres repartits en 9 països, 158 a Catalunya. Fa servir una metodologia d’aprenentatge basada en el procés d’adquisició de la llengua materna, un procés infal·lible que té lloc en un ordre determinat, natural i espontani. “Tot i que l’aprenentatge d’una llengua dura tota la vida, és durant els primer anys quan som més receptius a integrar-la”, assegura Marta García, directora de qualitat pedagògica de la companyia. Per això, aprofita i optimitza tots els mecanismes que s’activen durant els primers anys de vida per posar-los al servei de l’aprenentatge d’una segona o tercera llengua. Els pares i les mares també hi tenen un paper molt actiu, perquè assisteixen als primers cursos.

Helen Doron és una lingüista anglesa que va fundar l’acadèmia internacional amb el mateix nom l’any 1984. Avui és present a més de 30 països amb més de 3 milions d’estudiants. A Catalunya compta amb 23 centres. El seu sistema està inspirat en el mètode Suzuki, després de comprovar com la seva filla aprenia a tocar el violí a través d’escoltar la música i no de llegir els pentagrames: “¿Es pot ensenyar la música del llenguatge?”, es va preguntar.

Una altra de les inspiracions de l’acadèmia són els estudis científics del metge i fisioterapeuta nord-americà Glenn Doman, l’inventor dels bits d’intel·ligència, un controvertit procediment d’aprenentatge enciclopèdic que consisteix en transmetre grans dosis de vocabulari a través d’imatges i sons. La metodologia, tanmateix, es fonamenta en quatre pilars: “Escolta repetida, continguts divertits, grups reduïts per garantir l’atenció personalitzada i materials didàctics propis”, explica Toni Camps, master franchisor de les acadèmies a Catalunya, Aragó, Navarra i la Rioja. L’objectiu és “aprendre de manera natural i intuïtiva, a través d’una exposició continuada” i assegura que les classes són com obres de teatre: “Un cop s’obre el teló, comença la màgia i la diversió”.

EL PAPER DE LA MÚSICA

Tot i que cadascuna fa servir els seus propis mètodes, totes dues recorren a la música per introduir l’aprenentatge de l’anglès. Les classes presencials compten amb materials de suport que s’han d’escoltar de manera continuada a casa. L’objectiu és aconseguir una immersió natural amb constància que depassa les parets de l’escola. A Kids&Us recelen d’aquest sistema de transmissió del llenguatge en quantitat i advoquen per un sistema en què el vocabulari no sigui una finalitat, sinó que s’aprengui per context. Per tant, que l’infant vagi desenvolupant l’idioma segons l’edat. “Des del primer moment els alumnes saben que només sentiran anglès i ho fan exposats a inputs rics i a un context d’aprenentatge positiu perquè puguin construir estructures des del principi, no només memoritzar vocabulari, sinó amb un anglès real, com ho faria una mare angloparlant amb els seus fills”. Per això la música és tan important, perquè a través “dels jocs i les cançons” els nens i nenes se sentin “més motivats i feliços”, diu García.

Laura Pérez és mare de la Carlota i el Max, que van començar a anar a Kids&Us a P2 i a P3, respectivament. “Una hora a la setmana no és immersió”, comenta la Laura, que ha reforçat l’exposició a l’anglès a casa a través de cançons, contes i dibuixos en versió original. “A través de les cançons, els nens memoritzen estructures gramaticals i aprenen vocabulari”. La conseqüència és que, per exemple, el Max, que té 3 anys, “compta més bé de l’1 al 10 en anglès que en català”, però, en el cas de la Carlota, es mostra satisfeta perquè pot “mantenir converses amb anglès amb força desimboltura”.

IDIOMA I VINCLES

Roser Pallerols és mestra de llengua anglesa en una escola de primària. En el seu cas, tot i que els pares tenen un nivell d’anglès nadiu, a casa han optat per parlar en català als fills. “Soc partidària d’introduir la llengua estrangera de la manera més natural possible”, afirma, però, al seu parer, el llenguatge implica “uns vincles i una cultura que estan lligats a un idioma de manera subliminal”. Per a ella, “parlar-los en anglès” seria renunciar-hi i considera més important “potenciar aquest vincle amb la llengua materna”.

Ara bé, per familiaritzar-se amb les llengües de manera natural, a casa “la televisió sempre està en versió original”, diu la Roser, i fan altres activitats com “llegir o veure pel·lis en anglès, potenciar jocs o escoltar moltes cançons”. La Laura també és del parer que “reforçar la llengua a casa” fa més fàcil que l’idioma es vagi interioritzant de manera progressiva i natural.