Una amistat que no té edat

Els tutors de cinquè i sisè de l’Escola Forallac de la Bisbal d’Empordà han posat en marxa aquest curs un singular projecte que estreny els vincles entre els infants i la gent gran. Els docents van proposar als seus alumnes que es cartegessin amb els avis de la residència municipal Zoilo Feliu, de la mateixa població, i després d’enviar les seves cartes al novembre i que els avis els responguessin a finals d’any, el 7 de febrer van anar a visitar-los al geriàtric.

La direcció del geriàtric va veure l’intercanvi de cartes amb bons ulls de seguida, i dues treballadores van participar en l’assemblea que fan un cop al mes a l’escola i en què s’aborda una temàtica concreta, que en aquest cas va ser la gent gran. “Molts alumnes van explicar les vivències amb els seus avis i també van aparèixer temes com la malaltia, la discapacitat i la mort”, assenyala Marc Quer, tutor de cinquè, que explica que “a cada alumne se li va assignar un avi”.

COMPROMÍS SOCIAL

El respecte a la diversitat és el pal de paller de la iniciativa: “És important que els alumnes puguin conèixer, comprendre i respectar les diferències socials, culturals, de gènere o d’edat entre les persones”. Un compromís que els farà ser més responsables amb la societat i amb el seu entorn. “Com a docents tenim el deure de facilitar als nostres alumnes la participació en la construcció d’una societat més humana”, sentencia Quer. L’altre tutor, Lluís Vila, de sisè, afirma: “L’escola hauria de potenciar que es treballin valors com l’empatia i el respecte, perquè són pilars bàsics per a la formació de les noves generacions. A vegades oblidem que estem formant persones, educant nens i nenes perquè siguin capaços de respectar i posar-se a la pell dels altres. L’educació actual, i la societat en general, se centra més a competir, a treure la millor nota, a omplir el cap dels alumnes de coneixement, que no pas a intentar educar-los perquè siguin bones persones”.

“La gent gran representa una font importantíssima de coneixements i d’experiència amb la qual, sovint, no comptem gaire”, anota Quer, que lamenta viure en “una societat en què la immediatesa ens regeix, i ens resulta complicat escoltar les veus que ens expliquen les coses que van passar si, amb una consulta al Google, podem obtenir, gairebé, el mateix”. Vila destaca aquesta manera de compartir coneixement: “Són persones capaces de donar solucions a alguns dels nostres dubtes i amb un petit gest de solidaritat els aportem un xic més d’il·lusió i de felicitat i els mostrem que són molt importants”.

UN NOU AMIC

A les cartes que els alumnes han enviat als avis els expliquen com són, parlen de la família, l’escola i les aficions, i alguns parlen dels seus avis o els pregunten com era la seva escola o la seva família quan eren petits, on vivien, de què han treballat i com és la seva vida ara. “Aquesta carta obre als nens una petita finestra cap a la vida del seu padrí i també descobreixen com era el seu poble”, exposa Vila. Els avis els expliquen, sovint amb l’ajut d’un familiar o treballadora de la residència, detalls de la seva joventut, històries familiars i alguns parlen de la guerra o sobre com era de dura la vida a la postguerra. “El que apareix en tots els escrits és el penediment per no haver pogut estudiar i molts recorden que van començar a treballar molt joves i els aconsellen que estudiïn”, revela Quer, que creu que “aquesta activitat ha fet que hagin trobat algú que els escolta, un amic més”.

Més enllà de la guerra o de vivències personals, Quer explica que “els alumnes descobreixen els efectes de la demència i, encara que alguns ho veuen llunyà, hi empatitzen perquè potser els seus avis han passat per una situació similar”. Abans de la trobada el personal del geriàtric els va donar recursos per portar el pes de la conversa, ja sigui pels trastorns que pateixen alguns residents o per si havien oblidat el que havien parlat. Tot, però, va anar rodat i uns i altres no van callar durant l’hora que van xerrar, amb moments d’una gran tendresa, com quan un nen, després que el seu padrí li digués que no tenia ningú, respongués que el tenia a ell, i tots dos es posessin a plorar. “Un altre avi li va dir a un nen que té família al Marroc i que no ha de fer cas dels insults racistes que rep, com li transmetia a la carta, i que és igual que la resta i que el respecte evitaria molts conflictes”, exposa Quer, que ressalta que de tornada a l’escola “els alumnes no amagaven la seva il·lusió de tornar-los a veure i de poder-los ajudar”.

EXPERIÈNCIA ÚNICA

La millor prova de l’èxit de la iniciativa és, a parer del mestre, que “els estudiants ens hagin demanat si poden escriure una carta per agrair-los la bona estona que van passar i que vulguin presentar als pares els seus padrins”. Vila afegeix: “La trobada va superar totes les expectatives, s’ha creat un vincle sorprenent i tots tenen la necessitat de seguir en contacte amb els seus nous amics”. I és que la trobada no és el final del trajecte: “Ara la feina és desgranar cada missatge per fer més significatiu l’aprenentatge d’aquesta experiència”, subratlla Quer.

El seu homòleg afegeix: “Ara mateix ens trobem amb una quantitat enorme d’informació. El següent pas és ordenar-la i extreure la que és més rellevant per poder classificar-la en petits 'calaixos' i així poder-la treballar”. Peces d’un trencaclosques que els servirà per estudiar la història de la Bisbal i de Catalunya, l’evolució dels pobles i la seva gent, amb la migració, la pobresa que obligava els nens a treballar, els canvis en les infraestructures o en el transport, la desindustrialització o altres aspectes que ens porten al present. Un treball enfocat a l’assignatura de medi social que ha fet parada a l’hora de llengua i que ofereix múltiples opcions.

De fet, alguns dels residents els han comentat que són bons cuiners i els tutors ja pensen a fer receptes a matemàtiques utilitzant com a recurs els ingredients o les mesures. La iniciativa, però, es desenvolupa en l’àrea d’educació en valors i és aquí on s’ha plantat la llavor de l’empatia, la solidaritat o la generositat perquè aprenguin a pensar més en els altres. “És una experiència nova que mai haurien viscut i que els pot fer créixer molt com a persones perquè siguin més sensibles amb la gent que més necessita la nostra ajuda”, remarca Quer, que posa èmfasi “en tot el que ens han explicat els avis”, uns coneixements que treballarien “igualment amb un llibre al davant però que, gràcies a ells, tenen ara un nou enfocament”. Vila veu el projecte com una lliçó d’humanitat: “La nostra societat, que en certs moments sembla mancada de valors i es regeix per l’individualisme i la immediatesa, reacciona de manera excel·lent quan l’enfrontem a grans experiències”.

Contacte habitual amb els joves

El geriàtric Zoilo Feliu de la Bisbal de l’Empordà té un estret vincle amb els centres educatius del poble. Els alumnes de quart d’ESO de la unitat d’escolaritat compartida (UEC) de l’Institut Joan Margarit participen des de fa més de deu anys en un projecte que els porta durant tot el curs a la residència, en un primer tast del món del treball, per fer activitats amb els residents. A banda dels jocs i dels tallers que promouen, els divendres surten al mercat amb els avis perquè puguin xerrar amb amics i coneguts. Així mateix, una trentena d’alumnes de 4t d’ESO d’aquest mateix institut i també del Col·legi Cor de Maria prenen part en el programa Apadrinem un avi en col·laboració amb Càritas: “Cada alumne té assignat un avi i un cop a la setmana durant una hora xerren o juguen al dòmino”, revela Mireia Punsí, treballadora social de la residència, que remarca que “el vincle que es crea és molt fort”. Un vincle que també s’ha creat amb els alumnes de l’Escola Forallac amb aquest projecte d’enviar-se cartes: “L’efecte dòmino que s’ha generat amb una carta demostra l’encert de la iniciativa, perquè els alumnes els volen tornar a visitar”.