Selectivitat en marxa. Pautes i consells

aprovar el 92,39% dels alumnes El nerviosisme i l'ansietat que produeix la responsabilitat de superar aquestes proves poden interferir en el rendiment dels estudiants, però aquests "han de considerar que arriben a la prova molt ben preparats, ja que han estat els dos últims cursos dirigits a aquesta avaluació", explica el psicopedagog i professor del grau de psicologia de la Universitat Abat Oliba CEU Ramon Novella.

Per a Modesta Pousada, una bona preparació de l’examen és bàsica per afrontar la selectivitat amb garanties d’èxit. Un consell que és extrapolable als alumnes que afrontin els exàmens de final d’ESO o batxillerat. En aquesta preparació hi té un paper fonamental la planificació. "Ha de ser realista, ajustada al temps que es té i el màxim de concreta possible", explica. Per exemple, si un estudiant planifica estudiar català un matí sense concretar quins temes, com que no té un objectiu concret probablement es distraurà més. Pousada també aconsella distribuir el temps d’estudi amb prou anticipació. "És millor això que no pas fer dos dies intensius dedicats a la mateixa matèria", sosté.

Un element clau en l’estudi és el repàs, que, per tal que sigui més efectiu, s’ha de fer al final de cada jornada d’estudi i un altre cop l'endemà. Pousada subratlla que en les primeres 24 hores després d’un aprenentatge, sobretot en el cas dels més memorístics, l’oblit és més intens. "Una manera eficient de combatre'l és repassar durant aquestes primeres 24 hores", explica. El dia abans de l’examen, la professora recomana repassar al matí conceptes i a la tarda deixar els llibres i sortir a escampar la boira. I el dia de la prova, és partidària de no estudiar. "La visió d’estudiants amb llibres repassant matèria a les portes de l’aula de l’examen és contraproduent perquè només aconsegueix angoixar més", sosté.

A la memorització de la matèria hi ajuden, segons l’experta, els mapes conceptuals, els esquemes o els resums, que permeten a l’estudiant comprendre millor conceptes fonamentals i que l’ajudaran a saber explicar amb les seves pròpies paraules el que ha llegit.

Descansar és fonamental

Si el repàs és clau per retenir conceptes, també ho són els períodes de descans. "Estar sis hores assegut a la cadira no és eficient perquè el nivell de concentració va baixant", explica la professora d’educació. Per això aconsella fer sessions d’entre 45 i 60 minuts d’estudi separades per petits descansos de 15 o 20 minuts.

Per on començo a estudiar? És una de les preguntes que es fan probablement els alumnes un cop acabat el segon de batxillerat. Les matèries que resulten més difícils cal estudiar-les en el moment que rendim més. Això depèn de cada persona, ja que n'hi ha de matutines i d’altres que rendeixen més bé a la nit.

En tot cas, és important mantenir un ritme normal de vida, sense alteracions pel que fa a horaris i menjars. "És necessari descansar amb normalitat, ja que, amb cansament acumulat, l'alumne pot rendir menys", recomana Ramon Novella. L'estudiant "ha de mantenir la seva situació normal, sense provocar cap canvi artificial" mitjançant medicaments que fomentin la memòria o ajudin a calmar els nervis. Ingerir aquesta classe d'estimulants pot causar "l'efecte contrari", alerta el psicopedagog.

El mòbil, lluny de la taula d’estudi

Els experts aconsellen deixar el mòbil lluny de la taula on estudiem. Pousada explica que una manera d’evitar distraccions innecessàries és planificar tot el que necessitem abans de començar a estudiar: papers, llapis, resums, llibre... Si tens davant tots els elements que necessites, evitaràs haver-te d’aixecar de la taula cada dos per tres. "Els distractors són enemics de la concentració; per tant, el nivell de concentració serà més alt com menys distractors tinguem", explica la professora dels estudis de psicologia de la UOC i doctora en psicologia Amalia Gordóvil, que també destaca la importància d’una bona higiene de la son i una alimentació adequada perquè el cos tingui prou energia per afrontar la situació. "Aquests factors contribueixen a una millor concentració i en conseqüència a un millor rendiment".

I quan arriba el dia...

El dia de l’examen és important anar a dormir aviat per estar fresc. Els experts asseguren que no té cap sentit passar la nit davant dels llibres i amb cafè o altres begudes estimulants. Per això aconsellen llevar-se amb prou temps, esmorzar i sortir de casa amb més marge de temps del que és habitual per evitar contratemps d’última hora. A banda, de la mateixa manera que s’ha de planificar l’estudi, també s’ha de saber planificar l’examen. Un cop els examinadors ens deixen el full damunt la taula i comença el temps per fer la prova, Pousada aconsella llegir de dalt a baix totes les preguntes de l’examen. "Així sabrem què se’ns pregunta, si hi ha qüestions relacionades i per on podem començar a contestar", afirma.

En aquest sentit aconsella contestar primer el que sabem i deixar per al final les preguntes que ens generen més dubtes. "Començar pel que controlo em tranquil·litzarà i, si no tinc temps de contestar tot l’examen, com a mínim hauré desenvolupat el que tinc millor", afirma, i recomana rellegir també les preguntes i respostes. L’objectiu d’aquesta segona llegida és evitar faltes d’ortografia, rectificar signes de puntuació, detectar frases inacabades i comprovar que es respon exactament el que se’ns pregunta.

El control del temps també és clau per afrontar la prova amb garanties d’èxit. Per això Pousada recomana portar un rellotge. "Hem de ser conscients del temps que tenim i el que ens queda. Si ha passat una hora d’examen, he d’haver arribat a la meitat de la prova", explica.

La prova de selectivitat acostuma a dividir-se en tres dies. Entre jornada i jornada, l’experta aconsella relaxar-se i descansar. Es pot quedar amb algun company per resoldre algun dubte d’última hora, però per regla general aquests dies és millor estar tranquil.

I davant la por de quedar-se en blanc? minuts per respirari es queden en blanc "passin a una altra pregunta i contestin el que més dominin per donar ritme a l'examen i relaxar-se; ja vindrà, això que estava en blanc".

Gordóvil, que també és psicòloga infantojuvenil i familiar al centre GRAT, explica que l’estrès o l’ansietat són donats per la por del fracàs i un alt grau d’exigència amb un mateix. "Quan aquestes dues variables s’ajunten, l’estudiant tem no poder complir unes altes expectatives que diposita sobre ell mateix i pot aparèixer una por paralitzant", comenta. Paradoxalment, molts dels alumnes que se senten així, explica, són estudiants excel·lents amb un alt grau d’autoexigència.