Escola 28/01/2020

Quins són els grans reptes dels mestres?

El repte més gran dels professors és motivar els alumnes i crear un bon ambient a l'aula

A.f.
3 min
Alumnes del Col·legi La Mercè de Martorell asseguts en una aula fent les proves PISA.

Un dels reptes més grans als quals s'enfronten els professors en el seu dia a dia és crear un ambient que propiciï el bon transcurs de la classe. De fet, dels 2.174 casos que va atendre el curs passat el Defensor del Professor de l'Associació Nacional de Professionals de l'Ensenyament (sindicat ANPE) el 21% era per problemes per fer classe, ja que, en certs contextos, no hi ha el clima adequat a l'aula i sorgeixen les anomenades conductes disruptives "Hi pot haver absentisme, pèrdues de temps, interrupcions, conflictes o actituds agressives amb els companys", explica Olga Adroher, professora col·laboradora del màster universitari de formació de professorat d'educació secundària obligatòria i batxillerat, formació professional i ensenyament d'idiomes, impartit per la UPF i la UOC.

En aquest sentit, Paola Ferrando, professora d'anglès i autora de la recerca Gestió de l'aula: Estratègies claus per al canvi, premiat com a millor treball de final de màster (TFM) de l'esmentat màster el curs passat, pensa que "tot i que no hi ha fórmules màgiques que serveixin per a tots els alumnes ni un conjunt de regles que es puguin aplicar de manera automàtica al marge del grup", sí que es poden prendre mesures que facilitin un clima favorable per a l'adquisició de coneixements.

Mestres poc valorats?

"El que és important és dedicar molt de temps a conèixer els teus alumnes, tant de manera individual com dins el grup. També cal saber si tenen problemes fora de l'escola, i això és molt difícil. Per això, hem de generar una confiança, observar molt les dinàmiques i consensuar rutines. És una feina que pot comportar tres, quatre o cinc mesos", explica Ferrando.

Olga Adroher, per la seva banda, defensa una manera similar d'afrontar el problema: "Hem de generar empatia amb els alumnes, buscar complicitats i motivar-los, perquè a vegades la desmotivació pot crear conflictes a l'aula. Aquest és un dels principals reptes que ara mateix té el professorat. Els docents han d'aconseguir que els seus alumnes comprenguin fins a quin punt els pot ajudar la formació i com d'útils són els coneixements".

Pactar les normes, evitar els càstigs, treballar el respecte…

Ferrando aporta un conjunt de mesures i estratègies per millorar la gestió de l'aula i perquè el docent pugui triar la més oportuna, perquè "el que un dia potser et funciona, l'endemà pot no funcionar-te", recorda.

Així, opina que és fonamental la creació d'una cultura de l'aula, que inclogui el treball amb valors com el diàleg, l'escolta activa, la tolerància, etc. "Cal treballar quins valors regiran a l'aula i què signifiquen per als alumnes. Per exemple, el respecte. Diem moltes vegades que no es pot faltar al respecte al professor o a la resta d'alumnes. És un missatge que s'ha donat molt, però, els alumnes saben què significa el respecte? Per què no es pot començar plantejant-se si els molesta que algú els faci una cosa o els en digui una altra?", explica.

D'altra banda, també considera fonamental treballar el terreny emocional i la motivació: "Passaria, en part, per les mostres de reconeixement envers l'alumne, per fer-lo partícip del seu procés d'aprenentatge mitjançant l'autoavaluació de l'assistència, la participació, etc.", explica.

La professora aposta per pactar les normes amb els alumnes: "És molt interessant i divertit. Solen ser molt durs quan posen ells les regles, després se'n penedeixen i cal renegociar-les. Però en general, les normes pactades les compleixen molt més. Ells mateixos reaccionen quan algú les incompleix i comet una falta de respecte, crida enmig de classe, etc. Aquest és un objectiu ideal per a grups disruptius: que ells sols aprenguin a controlar-se o que els mateixos alumnes demanin a un company que surti de classe quan vegin que hi haurà problemes".

Finalment, pensa que el millor és prendre mesures preventives i correccions no invasives basades en el reforç positiu, la mediació, evitar l'enfrontament entre professor i alumne, etc. Tant Ferrando com Adroher opinen que ni els càstigs ni les amenaces solen funcionar, especialment amb els grups més conflictius, en els quals fins i tot poden augmentar l'hostilitat i l'enfrontament. Altres alternatives resulten molt més útils.

Totes dues expertes coincideixen en la validesa d'aquestes mesures en qualsevol aula i no solament en les de major complexitat. Fins i tot, assenyalen que poden ser especialment útils en centres que treballen per projectes, on l'alumne ha de ser molt autònom i tenir unes bases molt sòlides a l'hora de relacionar-se amb els altres, respectar el torn de paraula, etc.

A més, Olga Adroher insisteix en la necessitat de continuar treballant aquests aspectes a l'hora de formar els docents: "Aprendre a gestionar un grup d'alumnes és cada vegada més necessari i des de fa un temps s'ha convertit en un aspecte fonamental. A més, la vida i l'entorn canvien constantment, cosa que afecta aquesta gestió i obliga el professor a adaptar-s'hi".

stats