Millorar el pas de l’escoleta a l’escola

Des de fa un temps, és fàcil trobar propostes noves per promoure un canvi educatiu a Catalunya. És precisament en aquest context que l’Ajuntament de Vic, emparant-se en el Projecte Educatiu de Ciutat (PEC), va proposar a la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya que s’impliqués en el projecte 'La coherència i continuïtat a l’etapa 0-6 a la ciutat de Vic'. Aquest projecte es va iniciar fa tres anys amb l’objectiu de donar coherència i continuïtat al pas entre els dos cicles que configuren l’etapa d’educació infantil. Amb la participació de tots els agents educatius, el propòsit era compartir i consensuar alguns criteris educatius fonamentals que afecten el desenvolupament dels infants en els sis primers anys de vida.

Actualment està en la segona fase d’execució, després que es destinés un any a crear espais de formació i reflexió en els quals van participar els 170 mestres de les escoles vigatanes, a través del Centre d’Innovació i Formació en Educació (CIFE) de la UVic. En aquest segon període, els formadors han visitat els centres per impulsar projectes nous i les maneres d’implantar-los. “Per a l’equip expert, hi ha valors de l’etapa 0-3 que haurien de tenir continuïtat en l’etapa següent per donar resposta a les necessitats educatives, cognitives i del desenvolupament integral dels infants, amb una activitat tant intel·lectual com física”, explica Berta Vila, coordinadora del grau de mestre d’educació infantil de la UVic i responsable de l’Aula Teresa Buscart, que ha participat en aquest projecte.

FER EL PAS MÉS FÀCIL

Una de les mancances detectades és el canvi de valors d’un cicle a l’altre. Per exemple, canvia el ritme de l’aprenentatge i els espais són menys acollidors. Àlvar Solà, regidor d’Educació a l’Ajuntament de Vic, apunta que es tracta de “canvis consensuats i debatuts entre els mateixos mestres, de totes les escoles de Vic, tant públiques com concertades, amb la intenció de fer més harmònica i participativa aquesta transició, per crear iniciatives que trenquin rutines i hi donin més coherència”.

Aquesta voluntat de donar coherència a aquest primer període d’escolarització s’ha materialitzat amb la implantació de projectes innovadors que cada centre escolar ha pogut escollir. És el cas de l’Escola Fedac, que ha optat per una transformació general del parvulari. Sílvia Rovira, la directora, explica com aquesta oportunitat es va rebre “amb molta motivació, idees i ganes de fer canvis”, perquè els alumnes “poguessin seguir aprenent en llibertat i en espais que els aportessin calma, lliure creació, imaginació i experimentació”. La conseqüència: capgirar els racons de les aules. On hi havia els racons de joc de P3, ara hi ha un taller d’art amb propostes quinzenals diferents: pintura lliure en cavallets, taula de llum o taula d’experimentació manual; i als racons de joc de P4 i P5 hi ha ambients on cal entrar amb mitjons antilliscants: espai de lectura, disfresses, joc simbòlic, espai sobre els animals o de construcció. Els grups es parteixen, i “així cadascú va al seu ritme i respectem què vol fer cada infant”.

Una altra de les experiències transformadores ha sigut la duta a terme per l’escola pública Sentfores. “Vam optar per treure rendiment al pati, que és un dels nostres punts forts”, explica Mia Montañez, la directora. El centre està situat en un barri a tres quilòmetres de Vic, envoltat de natura i camps de conreu. Davant el repte de la Comissió 0-6, van optar per “dinamitzar el pati amb ambients”. Així, dues tardes a la setmana, sense limitació de temps, els alumnes de P3, P4 i P5, en grups heterogenis, juguen i “transformen el pati en un espai de gaudi, harmonia, cooperació, descoberta, convivència i autonomia”.

CIUTAT REFERENT

La participació de totes les escoles de Vic en aquest nou projecte torna a situar la ciutat com una de les capdavanteres en l’assoliment dels reptes en educació. Amb aquesta nova iniciativa, les escoles “van agafades de la mà en un mateix camí”, diu Sílvia Rovira. “I això ens fa adonar que el canvi el volem per a la nostra ciutat i, sobretot, per als infants que seran els adults de demà, fomentant valors, una manera de fer i amb consciència d’un mateix”. Montañez, per la seva banda, assegura que “és un procés molt enriquidor que requereix esforços personals, recursos humans i la implicació de tothom”, i que la seva posada en marxa ha ajudat a “despertar inquietuds”.