L’era de la primavera pedagògica
Desena edició del congrés ItworldEdu, en què diversos ponents van explicar les últimes innovacions tecnològiques i pedagògiques
“Estem vivint la primavera pedagògica”, afirma Miquel Àngel Prats, professor titular de tecnologia educativa de Blanquerna Universitat Ramon Llull i responsable científic del congrés ItworldEdu, que va tenir lloc a l’Auditori de Sant Cugat del Vallès el 16 i 17 d’abril. De fet, la frase també és un resum del congrés, que va agrupar professors i professionals de l’educació. “Hi ha molta iniciativa i inquietud, per això és tan necessari que els professors creïn xarxa, per compartir tot el que fan”, sosté Prats.
Una de les maneres com el congrés va impulsar la creació de xarxes de treball són els anomenats tallers, una de les novetats d’aquesta edició. “Els professors hi explicaven les experiències de classe a la resta de companys, però ho havien de fer amb dues condicions”, apunta Prats. D’una banda, havien de ser experiències que l’endemà mateix els professors poguessin posar en pràctica a l’aula, i, de l’altra, els professors hi havien d’anar acompanyats d’alumnes perquè fossin els alumnes els que informessin del que feien a classe.
En un temps en què tot ressorgeix en pedagogia -aquest és el sentit de la metàfora primavera pedagògica -, és més important que mai que “els mestres vegin i coneguin què s’està fent en altres escoles”. En aquest sentit, Prats subratlla que la innovació no demana tant la incorporació de la tecnologia com “fer emergir talent ocult de les persones, que estan treballant bé”.
En aquest sentit, Judith Gómez, professora de primària de l’Escola Sant Gervasi - Cooperativa Mollet del Vallès, va mostrar al congrés ItworldEdu les rúbriques que fa servir per avaluar els projectes amb què treballen a l’escola. “A l’escola fem servir les rúbriques de la plataforma de gestió educativa Clickedu, i és el que vaig explicar, perquè ens ha facilitat la feina”, explica la Judith. Mentre ho explica, ensenya el document. Hi ha quatre nivells de graduació (de l’1 al 4), que el mateix alumne coneix des del primer moment que comença el projecte. “Per tant, l’alumne sap què li demanarem exactament i en quin grau d’aprofundiment, que corresponen als quatre nivells”. Com explica la professora de primària, “les rúbriques permeten també l’avaluació col·laborativa, perquè hi poden participar les famílies i els companys”.
És, doncs, una nova manera d’avaluar, que la professora va fer conèixer al congrés perquè a l’escola Sant Gervasi - Cooperativa Mollet del Vallès fa dos anys el claustre de professors va decidir treballar per projectes. “Hi vam apostar perquè aquest sistema de treball a l’aula permet l’atenció a la diversitat, respectar el ritme de treball de cada alumne, l’atenció individualitzada i el treball cooperatiu”, enumera la professora. També hi ha altres factors clau del treball per projectes que destaca Judith Gómez, com ara la motivació -“Els alumnes estan més motivats”- o l’aprendre a aprendre, “perquè els alumnes han de conèixer els passos que han de seguir per aprendre alguna cosa”. I també “el treball contextualitzat de totes les matèries, i no de manera aïllada”, ressalta Gómez.
JOC EDUCATIU A L’AULA
Per la seva banda, Christian Negre i Walczak, formador de professors i dissenyador d’experiències educatives relacionades amb el joc, va convidar l’auditori de l’ItworldEdu a participar en un breakout, una mena d’activitat ludificada “derivada dels populars escape rooms ”, explica. “Els participants van haver d’obrir unes caixes tancades amb cadenats en comptes de sortir d’una habitació. Per aconseguir les claus o els codis que permetien obrir les caixes, els participants, alumnes o jugadors, havien de solucionar diferents enigmes competint i cooperant. Fer-ho amb 800 persones a la vegada va ser un repte majúscul!”
Negre, que compta amb 18 anys d’experiència docent, comenta que el joc s’ha acostumat a considerar una activitat d’infants. “Malgrat que a les aules d’educació infantil jugar és habitual, a mesura que anem escalant etapes, el joc desapareix progressivament”, diu. Ara bé, “les últimes tendències educatives, els currículums oficials i fins i tot la recomanació 2006/962/EC del Parlament Europeu, ens demanen que formem els alumnes en competències”. I és justament en aquest sentit que “un entorn lúdic” hi pot ajudar, perquè la curiositat, el pensament crític, l’adaptabilitat, la iniciativa, la persistència, la creativitat i el lideratge s’hi poden treballar.
Entre els jocs que Christian Negre destaca hi ha el breakout, que fa que “els alumnes siguin els protagonistes del seu aprenentatge”. A més, “s’adapta a qualsevol contingut curricular, promociona la col·laboració i el treball en equip, desenvolupa el pensament crític i l’habilitat per resoldre problemes”, conclou el professor.
Què és el congrés ITworldEdu?
ITworldEdu és el nom del congrés que el 16 i 17 d’abril passat va organitzar, a l’Auditori de Sant Cugat del Vallès, l’associació sense ànim de lucre d’empreses i entitats del sector TI Educació Clúster Edutech. Enguany, com també l’any passat, el congrés va comptar amb la col·laboració del centre tecnològic Eurecat. El congrés, que ha arribat a la desena edició, es va adreçar a un ventall ampli de professions, relacionades amb les aplicacions tecnopedagògiques, amb l’objectiu de compartir “les novetats i les tendències de la tecnologia educativa, a més de mostrar les experiències d’escoles més innovadores”, expliquen els organitzadors.
