Estratègies per ensenyar com a Finlàndia

El professor nord-americà Timothy D. Walker assegura que el sistema educatiu finlandès valora la felicitat per sobre de l’èxit de l’alumnat. “Promou un ensenyament i un aprenentatge feliços”, escriu al llibre 'Ensenyar com a Finlàndia. 33 estratègies senzilles per aconseguir la felicitat a les aules', de l’editorial Viena.

Per a Walker, el fet és remarcable. Ell havia treballat com a professor als Estats Units i sap que l’èxit era el motor de les escoles i famílies nord-americanes. La diferència entre un fet (l’èxit) i l’altre (la felicitat) és el que ha comportat que l’escola finlandesa sigui referent per a tot el món, segons l’autor. D’aquí, doncs, les jornades escolars curtes, la poca càrrega de deures i la poca avaluació convencional de l’escola a Finlàndia. Però també moltes altres estratègies, que l’autor revela després d’haver-hi treballat i també d’haver investigat i entrevistat escoles i altres professors.

Expliquem 7 de les 33 estratègies que descriu Walker al seu llibre 'Ensenyar com a Finlàndia'.

1. PAUSES FREQÜENTS

1. PAUSES FREQÜENTSEls alumnes finlandesos tenen pauses d’un quart d’hora cada quaranta-cinc minuts de classe. Durant aquests quinze minuts els alumnes fins i tot poden sortir al pati. “La meva conclusió és que manté la concentració dels alumnes perquè el cervell es refresca”, diu D. Walker, que ho ha comprovat (i ha donat la raó als seus companys finlandesos) després d’haver intentat aplicar el que ell feia com a professor normalment a EUA: fer classes seguides durant segments més llargs. “Al principi de ser a Finlàndia, em pensava que els professors eren molt tous, i per això feien tantes pauses”.

2. PROMOURE L’ACTIVITAT FÍSICA

2. PROMOURE L’ACTIVITAT FÍSICAQuan el professor D. Walker recomana promoure l’activitat física no es refereix només a l’esbarjo ni a les classes d’educació física. “A l’hora de classe també s’ha de promoure”. L’escola finlandesa ha impulsat el projecte Escoles en Moviment, perquè els alumnes estiguin més actius durant les classes, “com ara oferir-los energitzadors, que són petites pauses per alçar-se, deixar-los acabar les feines a peu dret i substituir les cadires convencionals per pilotes de fer exercici, perquè els alumnes puguin anar saltant mentre aprenen”.

Altres maneres pràctiques d’incorporar el moviment a classe es poden posar en pràctica amb la lectura en veu alta. “Si tens un curs de primària i els llegeixes un llibre en veu alta, pots demanar als alumnes que s’alcin i representin alguna petita part del text”, diu l’autor. “Per a alumnes més grans, potser es podrien fer debats a peu dret. I per assegurar-se que es mantenen drets, podeu moure entre tots les cadires i les taules cap a un costat, mentre els expliques el tema que han de tractar”.

3. SIMPLIFICACIÓ DELS ESPAIS D’APRENENTATGE

3. SIMPLIFICACIÓ DELS ESPAIS D’APRENENTATGEÉs un suggeriment del professor que es basa en diversos estudis. “Els alumnes es distreuen més per l’entorn visual, passen més temps sense fer la feina indicada i demostren menys adquisició de coneixements quan les parets estan molt decorades que quan no hi ha decoracions”. En l’estudi que destaca el professor s’indica que els alumnes de sisè curs sí que són capaços d’ignorar els estímuls irrellevants més fàcilment que els de preescolar.

Així doncs, “la idea que tenir treballs a les parets és símbol d’un bon aprenentatge és una mica simple, francament, perquè, si per fer-ho s’ha de dedicar molta part de la classe a la decoració de les parets, l’aula pot quedar impressionant, però si en gratem la superfície sospito que trobarem una manca d’aprenentatge significatiu durant la jornada escolar”, escriu al llibre.

Finlàndia, al ‘top’ del rànquing PISA

El 2000, el 2003 i el 2006 l’ensenyament finlandès ha sigut el primer segons els informes PISA (programa internacional per a l’avaluació dels estudiants), que valorava el nivell en matemàtiques, ciència i lectura, com explica la catedràtica de la Facultat d’Educació Maria Rosa Buxarrais.

4. LLUM I TEMPERATURA IDEALS

4. LLUM I TEMPERATURA IDEALSPer rendir millor, els alumnes han d’estar exposats a llum natural, per això “cal minimitzar la il·luminació artificial de l’aula”. A més, la temperatura òptima per aprendre és d’entre els 20º i els 23º, “per tant, tot i que obrir les finestres de la classe durant l’hivern pot millorar la qualitat de l’aire, la disminució de la temperatura també pot anar en detriment del rendiment acadèmic”.

5. QUE HI HAGI PAU

5. QUE HI HAGI PAUPer aconseguir pau dins de l’aula, el professor D. Walker proposa, a principi de curs, crear normes, les normes de l’aula. “El procés és ben simple: normalment, la primera o segona setmana de classe demano que em donin idees per crear unes expectatives comunes i després els guio perquè escriguin una llista (normalment) llarga de normes per a pocs preceptes globals. És típic que les normes acabin resumint-se en tres coses: respecta’t a tu mateix, respecta els altres i respecta l’entorn”.

Una altra norma, juntament amb aquestes tres, és el mesurador de soroll: “L’aula pot tenir el seu propi mesurador de soroll fet pels alumnes, en un lloc ben visible al davant de la classe, on tant els professors com els alumnes es puguin adreçar regularment per indicar el nivell de soroll que hi ha”.

6. CELEBRAR L’APRENENTATGE DE LES CRIATURES

6. CELEBRAR L’APRENENTATGE DE LES CRIATURESHi ha diverses maneres d’aconseguir-ho, com ara reservar uns quants minuts, al final d’una classe d’escriptura, perquè alguns alumnes llegeixin els seus textos (siguin contes o poemes) en veu alta.

O bé es pot dedicar una tarda, fora d’horari escolar i oberta a famílies i els altres cursos, a exposar les feines escolars. “Per celebrar l’aprenentatge també es pot fer un blog de classe, una iniciativa que penso que és adequada per als més grans, que ja tenen la possibilitat de publicar conjuntament amb el professor”.

7. FER PINYA ENTRE ELS ALUMNES GRANS I ELS PETITS

7. FER PINYA ENTRE ELS ALUMNES GRANS I ELS PETITSÉs el sistema conegut d’apadrinament, que “és una tradició que fomenta molt el sentiment de pertinença a l’escola”, malgrat que “no és una pràctica gaire estesa a Finlàndia”. A la pràctica és que els alumnes de cursos superiors poden ser padrins d’alumnes de cursos inferiors, i poden ajudar-los a llegir en veu alta, per exemple. Per als alumnes més petits, els grans són un referent. Per als grans, la motivació és ajudar en el camí escolar als alumnes més petits del centre.

Per què Finlàndia és el referent?

1. L’escola finlandesa ha eliminat la separació entre primària i secundària i ha fet una etapa integradora fins als 16 anys, explica el professor de la Universitat de Barcelona Enric Prats.
2. Ha reforçat el model de gestió local, en què els poders municipals i l’escola tenen un marge de decisió molt ampli: “Decideixen el currículum i la contractació de professorat”, diu Prats.
3. Tenen molta importància curricular l’anglès i les activitats manuals ( crafts ), que permeten l’adquisició d’altres aprenentatges. A tot plegat cal afegir-hi el fet que l’escola comença als 7 anys (ara està previst que sigui als 6 anys). Fins a aquesta edat, “no hi ha aprenentatges formals de lectoescriptura ni numèrics, per exemple”, exposa Prats.
4. No han tocat la llei educativa des del 1978, basada en una del 1958. “Aquesta llei dona molta autonomia als municipis i a les escoles, que treballen per ser competitives. Només el 25% o el 30% del currículum el determina l’estat (no com aquí, que hi ha un excés de regulació)”, afirma el professor Xavier Ureta.
5. Els mestres estan molt considerats socialment: és de les professions més ben considerades. Ara bé, “el seu magisteri dura 5 anys i han de passar 2 proves duríssimes (especialment en els aspectes personals i emocionals dels mateixos mestres) per poder exercir”, continua explicant Ureta.
6. Per acabar, i fent comparacions, “la societat finlandesa i la catalana són molt diferents, per tant, en aspectes com el sentit de la responsabilitat, de l’esforç o altres aspectes culturals tenim molta feina a fer”, conclou Xavier Ureta.