ESTHER ESCOLÁN

Educació emocional i altres eines contra el ‘bullying’

El respecte i l’empatia s’erigeixen com a valors clau que famílies i escoles han de fer prevaler per prevenir i lluitar contra l’assetjament escolar

Una foto d'arxiu d'alumnes del Col·legi Alemany fent activitats del mètode alternatiu TEI per combatre el bullying / PERE VIRGILI Zoom

En els últims mesos hem llegit titulars com “El 15% dels joves d’entre 11 i 18 anys afirmen patir assetjament escolar” o “Set de cada deu joves espanyols van patir violència online durant la seva infantesa”. Les dades són preocupants, però encara ho són més els insults, vexacions, agressions físiques o burles, furts i humiliacions que desenes de nois i noies silencien per por, vergonya o impotència.

L’assetjament escolar o bullying és un fenomen del qual es parla cada cop més obertament, sobre el qual cal que, sobretot les escoles, incorporin mecanismes de detecció i gestió i del qual cal conscienciar la canalla com més aviat millor. Només així seran capaços de detectar accions a través de les quals un company sotmet un altre a un maltractament físic o psicològic sistemàtic i continuat, la qual cosa pot provocar-li problemes físics i psicològics. Accions, val a dir, que cal que denunciïn davant de la persona adulta (tutor, cap d’estudis, director...) a càrrec, mostrant en tot moment tolerància zero amb l’assetjador.

La tasca més important és la prevenció i, en aquest sentit, l’empatia és una peça clau

Ara bé, ¿com cal educar els infants perquè siguin capaços de detectar i denunciar aquest tipus de casos? Quin paper juga l’educació emocional i en el respecte i l’empatia en tot plegat? Luis Moya, catedràtic de psicobiologia de la Universitat de València i autor del llibre Educar en la empatía. El antídoto contra el bullying (Plataforma Actual), afirma que “pares, mares i educadors poden tenir la sensació que el bullying és un tipus de violència que s’escapa del seu control, i no és així: identificar-lo i erradicar-lo és un treball de tota la comunitat educativa, que comença pels mateixos nens però que inclou pares i educadors”. Així, per a Moya hi ha una sèrie de factors, com els socioculturals, els psicològics, els contextuals i relacionals, els familiars, els escolars i els biològics, així com fenòmens com l’accés massiu a les noves tecnologies i les xarxes socials, que poden explicar o incrementar l’aparició de casos d’assetjament escolar. Però en tot cas, assenyala, “la tasca més important és la prevenció i, en aquest sentit, l’empatia és una peça clau”.

Identificar i erradicar el bullying és un treball de tota la comunitat educativa, que comença pels mateixos nens però que inclou pares i educadors

Dotar d’eines els nens i adolescents per afrontar-ho és cabdal, i proveir-los d’habilitats empàtiques és bàsic, perquè així podran posar-se sempre en el lloc d’aquell que pateix i actuaran per frenar-ho”, destaca Moya. Aquestes eines cal incorporar-les des d’infantil, però l’autor insta a reforçar-les sobretot “durant la pubertat i el període que l’antecedeix, quan el risc augmenta de forma exponencial”. I és que, sentencia, “si l’assetjament es produeix és perquè uns pocs l’exerceixen però molts l’observen, el permeten, es queden impassibles o fins i tot hi participen”.

FAMÍLIES COHESIONADES

Per a Moya, “les famílies cohesionades, amb un fort vincle emocional i una comunicació oberta, estan protegint els fills de patir assetjament”. Això no vol dir en cap cas, alerta, “que aquests nens no arribin a patir-ne, perquè depèn de molts altres factors, però sí que serà més fàcil que identifiquin el bullying més d’hora i el tallin de la millor forma possible”. El fet de supervisar i estar atents a l’ús de les xarxes socials, igualment, “disminueix les opcions que els fills puguin prendre part en el ciberassetjament, ja que potser no són els que el promouen, però no oblidem que simplement reenviant un vídeo on s’avergonyeixi o s’intimidi algú altre ja s’hi està col·laborant activament i sent partícip de la violència”.

"Els nois educats en l’empatia interioritzaran valors que faran que respectin i siguin compassius amb els altres"

Luis Moya - Catedràtic de Psicobiologia

En paraules de l’autor, “els nois educats en l’empatia interioritzaran valors que faran que respectin i siguin compassius amb els altres”. Per a ell, “permetre el desenvolupament de l’autonomia, així com potenciar l’autoestima, l’espiritualitat i la creativitat, són peces clau per assolir l’objectiu”. Moya també insta els pares a educar la canalla “per ser flexibles mentalment i entendre que no hi ha dogmes o veritats absolutes, sinó diverses maneres d’entendre les coses”, premissa clau per a una societat igualitària, respectuosa i inclusiva. En la croada, el catedràtic insta famílies i docents a aprofitar recursos tan habituals en la infància “com el joc, la música, el ball, el cinema, el teatre o la lectura”, a més d’aprofitar “o crear espais empàtics com els racons de la concòrdia, les taules de la pau o els patis i parcs dinàmics”.

EN PRIMERA PERSONA

Qui també ha escrit recentment un llibre sobre com erradicar l’assetjament escolar és Raúl Rodrigo. El tret diferencial és que aquest auditor relata a Mi receta contra el acoso escolar (Desclée de Brouwer) el seu testimoni sobre el tema. Ho fa, diu, “per tal d’aportar, des de la humilitat, un bon equilibri entre vivència personal i recursos emocionals i psicològics, de manera que si un adolescent pateix assetjament, o a un pare o docent li preocupa aquest assumpte, puguin treure’n alguna cosa, del meu missatge”.

Preguntat sobre per què cal empoderar els nois i noies perquè denunciïn l’assetjament al qual són sotmesos, Rodrigo cita una frase d’Almudena Grandes: “Cal ser molt valent per demanar ajuda i encara més per acceptar-la”. Segons el seu parer, cal empoderar-los perquè “si no, no demanaran mai ajuda”. El primer pas “és generar un clima de confiança perquè sentin que, si ho expliquen, la nostra resposta com a pares o docents serà pacífica, proporcionada i respectuosa amb els seus desitjos”. Per tal de desempallegar-se de la por, la culpa o la vergonya que aquest tipus de situacions sol despertar en les víctimes, l’autor recomana “explicar als infants que cal que deixin de buscar els perquès, així com mostrar-los que l’assetjador és una persona que està patint en algun altre lloc”. Rodrigo, en un moment del llibre, es refereix a l’assetjador com a persona ferida o víctima. Ho fa, assenyala, “per justícia, per humanitat i per intel·ligència”. I és que, prossegueix, “si som éssers humans justos i compromesos amb la societat, hem d’atendre qui està patint, i un assetjador és algú que està patint; pot ser a casa o al seu interior, però està clar que alguna cosa li passa”. D’altra banda, explica, “també ens interessa aquesta visió que diu que per posar fi al conflicte de debò cal sanar les ferides d’aquest agressor”.

EL SEU MIRALL

Per a Rodrigo, els pitjors enemics de la víctima són “la soledat i l’angúnia, que de retruc provoquen vergonya i por”. Al marge d’instar pares i mares a predicar amb l’exemple “evitant actuacions com mofar-se dels altres, compartir en xarxes fotos o comentaris qüestionables, parlar malament als altres...”, afirma que fugir és també una opció vàlida. De fet, recomana a famílies i professors tenir en compte l’opció de canviar els nois i noies de centre si ho demanen. Per a ell “és una forma de salvar-se”. I continua: “La vida no és sempre justa; de vegades ens toca viure situacions incomprensibles i hi ha persones els actes de les quals no tenen conseqüències”. En aquest punt, destaca, “si el teu fill es troba en una situació perillosa i tot i així s’atreveix a alçar la veu i demanar-te una cosa com aquesta és que la situació és greu”.

Els pitjors enemics de la víctima són la soledat i l’angúnia, que de retruc provoquen vergonya i por

Tot i això, Raúl Rodrigo vol traslladar un missatge esperançador, i per fer-ho remarca que, malgrat tot, “sí, un torna a confiar en els altres, un cop ha passat un cert temps”. Als que actualment estiguin sent víctimes d’assetjament, els demana que llegeixin el llibre: “Primer els diria que això també passarà, i tot i que ara costi creure-ho, si acullen amb valentia i amor aquesta vivència, aprendran molt i adoptaran grans valors que els acompanyaran tota la vida”.