Criatures 01/12/2018

La família, el primer escut contra el 'bullying'

Els experts asseguren que el paper que ha de jugar la família per prevenir l’assetjament escolar és donar als fills un bona educació emocional i treballar en equip amb l’escola

Paloma Arenós
5 min
La soledat  de la víctima LA FAMÍLIA, EL PRIMER ESCUT CONTRA EL ‘BULLYING’  Minimitzar els fets

La família ha de ser el primer escut per protegir els menors de l’assetjament escolar. Un escut dur per fora però flonjo com un coixí per dintre per acollir el tràngol emocional que la criatura està patint a causa dels abusos dels seus propis companys.

Meritxell Almirall, psicòloga infantil i coordinadora del centre psicològic i familiar Som Pares, de Vilanova i la Geltrú, afirma que el paper fonamental de la família davant del bullying és, sobretot, educar emocionalment els fills. “Hi ha certs comportaments de burla que sovint els adults també fem entre nosaltres i que els nens veuen com a correctes i repeteixen amb altres companys. És bàsic inculcar als fills el respecte als altres, l’acceptació de les diferències i, sobretot, que tinguin un paper actiu a l’hora de denunciar, d’explicar el que altres poden estar fent malament”. “Sovint -reflexiona- els pares ens centrem molt a explicar al nostre fill què ha de fer si li fan bulliyng, però no com ha d’actuar si observa que n’hi estan fent a un company”.

A l’hora d’enumerar les eines clau per actuar amb precisió, Almirall reconeix que, en general, falta educació emocional. “Quantes vegades donem aquell consell de «No vull que juguis amb tal nen o nena», o diem «Aquest és el més tonto de la classe», «Tu no et deixis trepitjar per ningú», «Si et peguen pega»...? Potser hauríem de començar a replantejar-nos quines altres alternatives tenim a l’abast”, suggereix. ¿I com es pot prevenir l’assetjament des de casa? “La base torna a ser l’educació en el respecte. Si el nen interioritza que ell no és millor que ningú, que no cal competir per amor ni per respecte, que té altres recursos, que ridiculitzar l’altre està malament, sigui qui sigui, no repetirà un patró d’assetjador a l’escola. L’empatia amb els altres és bàsica. I això s’aprèn a casa”, detalla.

ESCOLTAR SENSE JUTJAR

A Som Pares apunten que quan tracten nens víctimes de l’assetjament escolar solen venir amb dificultats emocionals per explicar què els passa. “Els pares veuen que estan més apagats, tristos... O, al contrari, molt més irritables a casa. A vegades fingeixen que tenen mal de cap o mal de panxa per no anar a l’escola...”, descriu Almirall. Els pares comencen a sospitar i consulten el psicòleg. “El primer que cal fer és escoltar la versió del nen. Sense que se senti jutjat. Moltes vegades són nanos que tenen la sensació de culpa molt interioritzada perquè han rebut una matraca psicològica brutal durant molt temps i, per tant, tenen l’autoestima malmesa”. “S’arriben a creure -descriu- que són inferiors a la resta, que no poden fer res, que ningú fa res, perquè molts cops han vist que l’escola gairebé no ha actuat contra els assetjadors o que fins i tot companys seus els han ignorat o girat l’esquena quan han vist que els feien mal. Tenen una percepció de fracassats. Es tanquen en ells mateixos”, adverteix la psicòloga.

La soledat de la víctima

La psicòloga infantil Meritxell Almirall reflexiona sobre la soledat de la víctima d’un assetjament escolar. “Hem de pensar que hi ha un pes social molt gran. Potser a un nen en aquesta situació li fa més mal estar sol i la ignorància de la resta de companys que no l’ajuden que no pas el fet que un o dos de la classe en concret l’insultin o li peguin. La soledat és la pitjor part del bullying. Hem d’ajudar el grup de classe a ser detectors i denunciants d’aquestes situacions. A no permetre que segueixin passant i a no callar el secret”. L’experta recomana “treballar en família per acompanyar el nen i també els pares”. “Molts pares -assegura- tenen una sensació de culpa molt gran perquè no se n’han adonat abans o perquè no han pogut evitar que fereixin el seu fill, i també necessiten eines de gestió emocional”. Quan el menor és la víctima, la psicòloga recorda que “hi ha una sensació de vergonya en les persones que pateixen bullying que els impedeix relatar els fets. No jutjar i crear un clima de confiança a casa és importantíssim”, conclou.

LA VERSIÓ ESCOLAR

L’escola hauria de tenir un protocol tant de detecció com de resolució quan hi ha un cas de bullying Ara fa un any, la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) de Barcelona va presentar l’informe' La percepció i experiència de l’assetjament escolar a l’escola, la família i la societat', elaborat per la doctora Consuelo León i impulsat per una nova càtedra sobre polítiques familiars i la cura dels infants. L’estudi es va fer a partir de cinc grups de treball en què van participar 14 centres educatius (7 de públics i 7 de privats). Segons l’informe, creix la demanda dels pares perquè se’ls donin eines per gestionar des de casa el bullying i el bullyingciberbullying “Fins ara s’han treballat i implementat polítiques d’actuació sobretot a l’escola, però cal donar eines a la família per poder afrontar-lo”, afirma León.

També cal que l’escola es converteixi en un àmbit on es pugui oferir formació als pares, reclama el text. “La proposta és fer de l’escola, en col·laboració amb les famílies, un veritable i eficaç àmbit de prevenció”. “Els estils parentals comunicativament oberts són claus per identificar l’assetjament escolar. Un estil de comunicació parental adequat enforteix la dignitat de l’infant i l’allunya de patrons relacionals en els quals estigui present l’abús del poder”, destaca León.

Per a Som Pares és “molt important escoltar la versió de l’escola. Parlar amb el tutor i la direcció i plantejar la situació. Sovint sorprèn descobrir que moltes conductes els han passat desapercebudes”. A partir d’aquí, s’ha d’establir un pla d’acció amb el centre educatiu. “Hem de convertir la confiança del nen en el tutor en un suport dins de l’ambient hostil. I, paral·lelament, treballar amb el nen habilitats i recursos per sortir-se’n”. I Almirall continua: “Hem de traslladar-li a l’infant que família i escola buscarem una solució conjunta. Ha de saber amb quins mecanismes concrets es farà. Per exemple: «Hem quedat amb l’escola que et canviaran de taula i que en els treballs en grup no aniràs amb tal nen. Si et diu res ho has de comunicar al professor i ell hi parlarà...» No podem comunicar al nen coses abstractes com: «Ara ja vigilaran més que no passi res». És un concepte que no li dona seguretat ni garanties de canvi. I seguirà tenint por”.

En aquest context, des de Save The Children s’ha creat una escola virtual per ajudar pares i mares a gestionar l’assetjament escolar. Entre moltes propostes, aconsellen que l’infant expliqui tot el que ha passat i reflexionar sobre tot allò que pot arribar a passar d’ara endavant. També proposen redactar els fets per organitzar informació i idees. Almirall ho ratifica: “És una manera de treballar el trauma. D’exposar els fets, però sense forçar. Sovint tenen una sensació de girar full i no seguir recordant. Això també ho hem de respectar. Cada nen té el seu ritme”, matisa. Després, un cop endreçat el relat, cal comunicar-ho al centre escolar, aconsella l’ONG.

Minimitzar els fets

I quan l’escola no es creu la família o minimitza els fets? “Si l’escola no ajuda, el problema no se solucionarà. L’escola és la clau. No pot caure en frases com «Són coses de nens» o «És que el teu fill és massa sensible»”, adverteix la psicòloga Meritxell Almirall. “Val la pena recopilar proves, si n’hi ha: notes a l’agenda ridiculitzadores o missatges de mòbil. Si hi ha agressions és important anar al centre de salut i aportar la documentació mèdica rellevant... Si malgrat tot això l’escola no canvia d’actitud i no pren mesures, hem de plantejar un canvi de centre”. “L’afectació emocional a casa -continua- sol ser de molta indignació i de ràbia. Però l’important és que la criatura senti que té el suport incondicional dels seus pares, independentment del paper de l’escola”, rebla Almirall.

stats