A.F.

Combatre la segregació escolar

La Fundació Bofill insta els ajuntaments a impulsar mesures concretes contra la segregació escolar

Mesures contra la segregació escolar / FRANCESC MELCION Zoom
La segregació escolar és la distribució desigual de l’alumnat entre els centres educatius d’un territori. Aquest fet provoca que alguns centres tinguin un percentatge d’alumnat d’origen immigrat o amb necessitats socioeconòmiques per sobre del que hi ha al seu territori.
La segregació escolar és un dels principals reptes de molts sistemes educatius pel que fa a l’equitat, ja que provoca una reducció de les oportunitats educatives i posa en risc la cohesió social.
Catalunya és un dels països amb més segregació escolar d’Europa, amb uns nivells que es mantenen des de fa anys. Segons dades del 2015, Catalunya se situa entre el grup dels deu països europeus amb més segregació escolar (Murillo, F. i Martínez-Garrido, C; 2018). Els nivells de segregació escolar al nostre país són superiors a la mateixa segregació urbana dels barris i municipis.

Catalunya se situa entre el grup dels deu països europeus amb més segregació escolar 

Això vol dir que la segregació escolar va molt més enllà de la mateixa distribució desigual de la població, i que són altres factors els que estan generant la concentració de determinats perfils en centres educatius.

Els preocupants efectes negatius de la segregació

Els alts nivells de segregació a Catalunya són molt preocupants, ja que hi ha nombroses evidències que subratllen els seus efectes negatius per al futur de les societats. Els països amb més segregació escolar tenen pitjors resultats educatius globals. De la mateixa manera, nombrosos estudis relacionen la segregació escolar amb més abandonament escolar, més nivells d’atur, més precarietat laboral, pitjors nivells de salut, més delinqüència juvenil o amb l’empitjorament de la cohesió social. La segregació és un llast per al futur de la nostra societat.

Els països amb més segregació escolar tenen pitjors resultats educatius globals

D’altra banda, els països amb xarxes educatives inclusives i poc segregades tenen efectes positius en tots aquests àmbits. Per posar un exemple, l’anàlisi dels resultats de PISA indica que els països que més milloren el rendiment escolar de l’alumnat de 15 anys són els que tenen xarxes escolars més inclusives.
Catalunya no es pot permetre perpetuar els alts nivells de segregació per més temps. Cal una resposta política efectiva: hi ha importants conseqüències en joc, com són els resultats educatius globals, l’abandonament escolar o la cohesió social.
Aquesta problemàtica, més enllà d’algunes accions intermitents, no ha estat una prioritat de política pública. El resultat és que els nivells de segregació escolar globals a Catalunya no s’han aconseguit reduir en els últims 15 anys. Ara, però, sembla que el govern de la Generalitat ha prioritzat la segregació escolar i ha començat a plantejar mesures. Actualment el Síndic de Greuges de Catalunya també està impulsant un pacte contra la segregació escolar amb agents diversos de la comunitat educativa, amb grups parlamentaris i amb la conselleria d’Educació de la Generalitat de Catalunya. A hores d’ara, però, encara no s’han impulsat mesures concretes que ajudin a revertir amb contundència la situació.

Importants precedents positius a escala municipal

Malgrat que els nivells de segregació generals són preocupants, i malgrat que a escala nacional no s’han produït millores significatives, sí que hi ha municipis concrets compromesos amb la problemàtica on s’ha aconseguit revertir la situació amb èxit en els últims 15 anys. Una mostra d’aquests precedents concrets a escala municipal es va recollir en el llibre 'Municipis contra la segregació escolar. Sis experiències de política educativa local', publicat per la Fundació Jaume Bofill.
Els casos d’èxit a escala local generalment tenen poc a veure amb els percentatges d’alumnat estranger o en dificultats econòmiques del municipi. D’aquesta manera, podem trobar que alguns dels municipis amb més alumnat estranger són, a la vegada, algunes de les localitats amb menys segregació de tot el país. En són un exemple Manlleu o Vic, que amb percentatges d’alumnat estranger per sobre del 30%, es troben entre els 20 municipis amb menys segregació, segons l’informe del Síndic de Greuges del 2016. El punt de partida del municipi, o la realitat social complexa, no són cap impediment a l’hora de mantenir una distribució equilibrada de l’alumnat.
També l’experiència demostra que la situació pressupostària municipal no és un impediment per desplegar una política ambiciosa contra la segregació. La majoria de mesures efectives tenen un cost econòmic molt baix o zero. Combatre la segregació és possible fins i tot amb pressupostos molt baixos.
Aquestes dues raons ens porten a afirmar que combatre la segregació és possible. Ni la realitat social ni les limitacions pressupostàries són un impediment. El paper de lideratge dels ajuntaments és un element clau per a una resposta política efectiva i amb impacte real. No hi ha una reducció efectiva de la segregació sense un compromís proactiu dels municipis.

Els municipis: peça clau per reduir la segregació escolar

Durant el proper mandat municipal, 2019-2023, reduir la segregació escolar hauria de ser una prioritat. Reduir-la és possible: hi ha evidències i precedents exitosos. Des de la Fundació Jaume Bofill insten els ajuntaments a assumir el compromís, el lideratge i la força per fer possible la implementació de polítiques concretes contra la segregació.

Ni la realitat social ni les limitacions pressupostàries són un impediment per combatre la segregació escolar

Els consistoris municipals, malgrat no tenir totes les competències en matèria educativa, poden liderar una política que faci possible una contundent reducció de la segregació. Les diferents experiències exitoses demostren que reduir la segregació des del lideratge municipal no tan sols és possible, sinó que és una estratègia molt efectiva per fer-ho realitat.

17 mesures concretes i efectives contra la segregació escolar a nivell municipal

Arran de les bones experiències municipals, i també gràcies a l’evidència generada en l’àmbit acadèmic, la Fundació Jaume Bofill va fer públic el 15 de gener un document amb 17 mesures concretes que es poden implementar o liderar des dels consistoris municipals. Unes mesures que tenen la voluntat de situar-se al centre de les polítiques públiques municipals durant el pròxim mandat 2019-2023.
No implementar aquest tipus de polítiques, ara clarificades en aquest document, seria una renúncia política a donar resposta a un problema que està comprometent el futur de la ciutadania. Algunes de les mesures que es proposen en el document s’expliquen a continuació.

Exemples de les mesures que proposa el document

  • Gestió de la matrícula viva (alumnat d’incorporació tardana). L’increment en el nombre d’alumnes que s’incorporen de manera tardana al sistema educatiu suposa un repte, ja que, si això no es gestiona bé, aquests alumnes es poden concentrar en centres determinats i incrementar així la segregació. En aquest àmbit, hi ha diferents mesures que els ajuntaments poden impulsar, com ara reservar els augments de ràtio per als centres que estan al límit de la seva capacitat, precisament per escolaritzar una matrícula viva previsible, o abaixar les ràtios de totes les escoles per facilitar una distribució més equilibrada de la matrícula viva, en la mesura que tots els centres disposaran d’espai disponible.
  • Ajustament de l’oferta de places escolars per evitar que alguns centres educatius caiguin en una lògica de segregació. L’ajuntament, conjuntament amb els serveis territorials del departament d’Educació, té la capacitat de planificar l’oferta de places dels centres educatius. Si aquesta planificació només respon a la tendència de la demanda de les famílies, el resultat serà una xarxa molt segregada. Un dels efectes més negatius es produeix quan es planifica una oferta de places excessiva en un centre en un entorn desafavorit, ja que tendeix a omplir-se amb l’alumnat més desavantatjat, en lloc de promoure una distribució d’aquest alumnat entre altres centres del municipi. Per aquesta raó és imprescindible que es desenvolupi una planificació anual de l’oferta de places tenint en compte l’alumnat desafavorit o amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE) per evitar que es concentri en determinats centres.
  • Posada en marxa o enfortiment de les oficines municipals d’escolarització. Les oficines municipals d’escolarització (OME) constitueixen un instrument clau de relació entre ajuntament i famílies en l’àmbit educatiu. El paper de les OME és essencial com a oficina que condensa tota la informació educativa dels centres i com a òrgan d’informació personalitzada a les famílies per orientar les seves tries educatives. En aquest sentit, és important que l’ajuntament concebi l’OME no només com un servei reactiu o de tramitació, sinó com un instrument estratègic i proactiu, alineat amb l’estratègia municipal contra la segregació i que sigui referent per a les famílies. Per tant, cal treballar per construir una OME que disposi d’una informació homogènia de tots els centres, sigui conscient dels riscos de segregació dels diversos centres i que orienti i informi les famílies amb l’objectiu d’una escolarització equilibrada.
  • Millores en la detecció d’alumnat amb NESE. Un dels factors clau per combatre la segregació escolar és poder distribuir de manera equilibrada l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE). Per fer-ho d’una manera òptima, cal diagnosticar adequadament aquests casos i fer-ho amb prou temps, si pot ser abans que s’iniciï l’escolarització a P3, dues condicions que no sempre es donen de la millor manera possible. Per aquesta raó, un dels millors mecanismes per reduir la segregació consisteix a detectar bé i detectar a temps l’alumnat amb NESE. Les mesures més efectives en aquest sentit són:
    • Anticipar temporalment el procés d’identificació (iniciant els processos sis mesos –o més– abans del període de preinscripció escolar).
    • Fomentar la col·laboració entre EAPs i ajuntaments en la revisió del padró d’habitants dels infants a escolaritzar.
    • Millorar la coordinació entre els diversos serveis d’atenció a les persones (serveis socials, EAIAs, CAPs, CDIAPs i d'altres).
    • Realitzar entrevistes a les famílies abans de l’inici del curs escolar o just a l'inici, amb l’objectiu de detectar d’una manera prematura l’alumnat amb NESE.