Agroecologia escolar
L’alumne pot participar en la transformació del sistema alimentari escolar més enllà de decidir què es planta a l’hort. El llibre ‘Agroecología escolar’, publicat per Pol·len Edicions i presentat al Festival Liternatura, que va tenir lloc el 20 i el 21 d’octubre a Barcelona, explica el projecte de renovació pedagògica que escoles com les de Sant Cugat del Vallès ja practiquen
L’agroecologia escolar és una proposta educativa transversal que va més enllà de cuidar un hort a l’escola, perquè el que pretén és formar l’alumne perquè prengui les seves pròpies decisions a l’hora d’alimentar-se i, a més, ho faci amb valors. “És el que ha passat amb les escoles de Sant Cugat del Vallès, per exemple, i d’altres llocs com Barcelona”, explica la professora titular de la Universitat Autònoma de Barcelona Mariona Espinat. Ella, juntament amb l’educador ambiental Germán Llerena, de l’Ajuntament de Girona, ha escrit el llibre 'Agroecología escolar' (Pol·len Edicions) per difondre-ho.
A l’hora d’explicar com va anar tot a Sant Cugat del Vallès, la professora que lidera el Grup d’Investigació en Educació per a la Sostenibilitat, Escola i Comunitat (Gresc@), Mariona Espinet, recorda que tot va començar el 2006. “Llavors hi havia tres escoles que tenien hort; avui, 12 anys després, totes en tenen, i fins i tot n’hi ha que en tenen més d’un”, diu. Per continuar, la feina amb l’Ajuntament va ser treballar coordinadament per ajudar els mestres de les escoles a convertir l’hort en un espai pedagògic per a tots els nivells educatius del centre, i poder treballar diverses àrees del coneixement de manera interdisciplinària: “Però aviat ens vam adonar que l’alumne no tenia cap paper en la presa de decisions sobre què passava amb els aliments a l’escola”, explica Espinet.
Els alumnes no sabien cap on anaven els aliments que collien a l’hort, ni com es transformaven a la cuina (en cas que en tinguessin), ni com es decidien els menús del migdia, ni tampoc coneixien els productors que conreaven horts a prop de l’escola. “L’agroecologia escolar vol educar per actuar, i per això pretén que l’alumne sigui sobirà, que prengui decisions sobre el sistema alimentari escolar”, subratlla la professora de la UAB.
Construir ciutadans
I en aquest punt van sorgir els entrebancs. “A l’escola el sistema alimentari està esquarterat, perquè els alumnes no poden entrar a la cuina, tampoc no prenen cap decisió sobre què mengen ni com es cuina”, diu Espinet. Un sistema reglamentari rígid, hiperregulat, instal·lat per protegir els alumnes, ha provocat que els alumnes hagin perdut una oportunitat educativa. Dit amb altres paraules, la diversitat dels alumnes a l’hora d’alimentar-se és una oportunitat perquè siguin conscients de les cultures i problemàtiques diferents dels seus companys. “Aquesta manera d’educar és la que fa que l’alumne s’empoderi, que faci un pas en el coneixement del sistema alimentari, plural i divers”, sosté la professora de la UAB. I afegeix: “Una escola que empodera els alumnes perquè prenguin decisions alimentàries també construeix ciutadans del futur”.
A la pràctica, l’agroecologia escolar ha fet que es potenciïn zones com el menjador i la cuina, “que estan molt regulades però que es comencen a obrir com a espai educatiu”, diu Espinet. A més, els alumnes han començat a preparar menús sota els paràmetres de l’alimentació saludable, i “han començat a fer xarxa amb els productors locals, que visiten les escoles per explicar-los la seva feina”, afirma la professora de la UAB.
Mentrestant, a l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès l’educador ambiental Germán Llerena explica l’estat en què es troben actualment. La primera fase, superada, és posar en marxa horts escolars a tots els centres i treballar en coordinació amb la UAB fent recerca per entendre “què passa quan es fan innovacions i la manera d’avançar”, diu Llerena. Ara “la segona fase planteja un treball amb més àmbits: la transformació de l’aliment (la cuina) i el consum”, diu l’educador. I encara cal afegir-hi que les famílies i les empreses de menjadors escolars també tenen “projectes educatius basats en l’autonomia de l’alumne”, però cal connectar-ho tot plegat amb l’objectiu “que l’alumnat vulgui transformar el sistema alimentari i dialogar amb els actors [pagesos, productors]”.
Finalment, Jordi Panyella, editor d’ 'Agroecología escolar', explica que aquest llibre obre una sèrie dedicada a la mateixa temàtica, que també escriuran la professora de la UAB Mariona Espinet i l’educador ambiental Germán Llerena, a més d’altres actors clau orientats per l’agroecologia.
