Ecologia i criança natural: les noves llistes de naixement conscients

És un llistat d’objectes, però pensats amb sentit, sense presses ni pressions. Alguns materials no hi tenen cabuda i si l'objecte restringeix el moviment lliure de l’infant, tampoc. Tot allò que inclouen és fidel al model de criança dels progenitors. Lluny d’una llarga enumeració de rampoines –moltes de les quals acaben sovint en un racó sense haver-les fet servir ni un sol dia–, ecologia i criança respectuosa es donen la mà a les llistes de naixement conscients. Un catàleg de productes elaborats amb materials naturals i alhora curosos amb el medi ambient. 

“M’agrada explicar que les esponges que tenim han estat cultivades a una profunditat superior que les del mar del Carib. Venen de la zona d’Itàlia del mar Mediterrani i, a diferència de les altres, que no neixen prou rudes i es trenquen, aquestes no. Duren quatre mesos i les pots posar tranquil·lament a la rentadora”, explica Anna Caballol, propietària de Son la Pera, botiga especialitzada en productes de nadons de Lleida. “Recomanem productes d’higiene i bany amb certificats bio, ecològics i vegans, que no estiguin desenvolupats ni testats amb animals. Així, tot el cercle que creem té el mínim impacte en el planeta”, assegura Constanza Cuellas, propietària de La Lloca, d’Igualada. 

En queden exclosos els plàstics i, en el cas de la vaixella, són part essencial els plats de fibra d’arròs, bambú, acer inoxidable o vidre. La roba per a nadons és 100% cotó orgànic de qualitat i sense explotació en el procés d'elaboració. “Tenim marques amb fonament. No és cotó orgànic i ja està, com el de les grans superfícies, sinó roba tèxtil que sabem que la persona que l’ha cosit prové d’un treball digne. El tipus de client que ve, de fet, ja és conscient de tot això”, comenta la propietària d’A Collibè, Laia Vayreda. Segons destaca la psicòloga Anna Masnou, especialista en maternitat i criança, “els objectes naturals ens calmen, més que cap altre tipus”. 

Obsequis amb sentit

La nau capitana d’aquestes botigues és la trona evolutiva, de fusta i que va creixent amb els infants i s’adapta a les necessitats de cada etapa. “M’encanta. Té una llarga vida. No és una cosa que al cap d’un any ja es converteixi en un trasto. La nostra filla té 7 anys i encara la fa servir”, descriu Montse Esteban, propietària de La Panxamama, una botiga de criança respectuosa, que és a Vilafranca del Penedès. “Prioritzem les coses útils i que no generin tant de residu. També venem bolquers de roba, tovalloletes reutilitzables de bambú o discos de roba de lactància, que en lloc d’un sol ús es poden rentar i tornar a utilitzar-se sense generar residus”, subratlla Esteban, que era una clienta habitual de la seva botiga i, després que pleguessin les noies que la regentaven, ella va agafar-ne el relleu. 

Els arnesos per a criatures, els caminadors o els parcs de jocs infantils plegables, en canvi, no formarien mai part d’aquesta llista: van en contra de la seva activitat autònoma. Altres accessoris, com els xumets i els biberons, d’entrada tampoc si es vol fer una lactància materna exclusiva. Segons Vayreda: “Hi ha clientes que venen amb por perquè es pensen que els voldrem col·locar de tot. Aquí, en canvi, ho fem diferent. Volem que se sentin còmodes, no obligades”. “Venim d’una època en què la dona no tenia tant de coneixement sobre què volia. Tot allò que el nadó podia utilitzar es posava a la llista sense qüestionar si es faria servir. Ara hi ha una altra mentalitat. A més, moltes coses es deixen i es reutilitzen”, afegeix Vayreda, impulsora del moviment Competència Cooperativa, del qual formen part A Collibè i aquestes altres botigues, a més de La Colmena, d’Elx. “L’objectiu és formar una xarxa d’emprenedoria femenina per ajudar-nos davant d’aquesta criança natural i ecològica. Aquella que mira el vincle amb el nadó i és respectuosa en tots els sentits, tant en el que es compra com el que es consumeix ”, subratlla. Precisament, unes clientes d’A Collibè, Mireia Pinsach i Mireia Martínez, de 31 i 32 anys, van voltar uns quants comerços abans no en van trobar un que els agradés. “Volíem coses útils, que s’adaptessin a una família com la nostra. No comprar per comprar, sinó en funció de les necessitats. A més, hi ha botigues que tiren molt per un color de nena i un altre de nen i el que venen està molt enfocat a una parella heterosexual”, aclareix Pinsach. Preparaven l’arribada de la seva filla i tenien clar que no volien un llit en una altra habitació perquè la nena dormiria amb elles, els bolquers ecològics i el sabó sense químics.  

Però, en el fons, què li cal realment, a un nadó? “De necessaris, només hi ha els braços de la mare. Tota la resta d’objectes, de fet, són un afegit”, indica Masnou. “Els primers dies no necessitem muda, gorret ni manyoples. Ha d’estar pell amb pell amb la mare; que l’olori i desenvolupi la seva part més mamífera. Fins i tot, no fa falta ni bolquer. En tot cas, un de tela o una gaseta”, afegeix Marga Franch, una de les llevadores de l’equip Mudra, que ofereix serveis d’acompanyament i assessorament de fertilitat, embaràs, part i postpart. “Els nadons necessiten estar a prop dels seus progenitors. I el vincle s’entrena, no és una cosa innata. Aquí ningú pot escaquejar-se. Utilitzant motxilla, fulard i bandolera això es desenvolupa”, insisteix Cuellas. “Quan un nadó plora et vol a tu, no a una màquina. Hi ha unes hamaques que fins i tot graven la veu de la mare. L’hamaca que tenim nosaltres, en canvi, és senzilla però afavoreix el seu propi moviment perquè el nadó pot gronxar-se ell mateix amb les cames”, diu Esteban. 

Tot i que es necessita ben poc, a part de les cadiretes segures per als cotxes, en l’actualitat proveir-se d’alguns objectes s’ha convertit en una necessitat. És el cas de les hamaques o les bandoleres. “Ho són perquè hem creat una criança desnaturalitzada. Abans aquesta funció la feien altres persones de la tribu, que no només ens sostenien físicament sinó també emocionalment. Si volem fer coses amb les mans, necessitem motxilles i fulards”, assenyala Masnou. “Les famílies són cada vegada més nuclears. No convivim amb avis ni solem trobar-nos sovint amb membres de la família extensa que han passat per experiències similars”, destaca Diana Marré, antropòloga social i professora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). I, tot i sabent que es necessiten poques coses, per què encara impera, en la gran majoria, la necessitat de comprar en escreix? “Hi ha un narcisisme matern i patern. Com millor es veu el teu fill o filla, també en objectes, millor persona es pensen que són com a mares o pares. També hi ha un estímul de consum molt alt, al qual costa resistir-se. Durant l’embaràs, a més, les mares i els pares –però especialment elles– han de deixar de consumir coses: com ara l’alcohol, roba i accessoris, no es fan viatges per precaució, el gimnàs no sempre és recomanat... Així que sovint els impulsos de consum es concentren en el nadó que vindrà”, conclou Marré.