"Em fa molt de mal quan mama, no sé quant de temps podré aguantar"

BarcelonaEl primer cop que em vaig posar la meva filla al pit vaig notar que alguna cosa no rutllava. No succionava com recordava que ho feien els seus germans, que es van enganxar al pit sense problemes. Vaig avisar les infermeres. "Té la boca petita, ves-li obrint". Amb aquesta frase van despatxar el meu neguit i 24 hores després d’haver parit per cesària urgent i amb la lactància lluny d’estar establerta em van enviar a casa. En ple confinament i amb el covid campant pels hospitals, hi havia pressa per donar altes. A casa, la situació no va fer més que empitjorar. Aquest dolor és normal? Notava com em clavava les genives i més que succionar, semblava mossegar el pit. Em vaig sorprendre a mi mateixa prement les dents i encongint l’esquena cada cop que m’acostava la nena al mugró. En pocs dies, ja havien aparegut les temudes clivelles. Evidentment, aquesta no era la lactància que jo recordava.

Amb els grups de lactància tancats pel covid, sense tribu i sense suport presencial, vaig contactar virtualment amb una consultora de lactància que per videoconferència –encara no visitaven a domicili– i després d'enviar-li vídeos de la boca del nadó va detectar un tel submucós que dificultava la lactància i em va aconsellar utilitzar mugroneres mentre es curaven les ferides. Confinada a casa no sabia per on continuar. A on anava perquè l'hi tallessin? En un control rutinari al CAP, l’únic accés amb el món exterior aquells dies, li vaig comentar la situació al pediatre, que va determinar, a distància i sense palpar la llengua, que la nena no tenia fre lingual i que no calia derivar-me enlloc més. "Però em fa molt de mal quan mama, no sé quant de temps més podré continuar". I ell va respondre: "Si tens sort, en tres mesos li haurà crescut la boca i si no, doncs li dones biberó". Vaig sortir de la consulta plorant de ràbia. Tres mesos em semblaven una eternitat. Per darrere, una infermera em va xiuxiuejar: "Ja t'ho deia que diria que no en té, no s'ho creu gaire això del fre". Em vaig sentir abandonada a la meva sort.

El fre lingual, més conegut com 'frenet', és una membrana o tel que es troba sota la llengua i que la connecta amb la base de la boca. La majoria de la població en tenim, però n'hi ha que impedeixen o limiten la correcta mobilització de la llengua i és quan es diu que el fre de la llengua està anquilosat o que provoca anquiloglòssia. Quan el fre interfereix en la lactància, el dolor és el senyal més habitual –tot i que no sempre en provoca–. "La llengua és el motor de la lactància i un òrgan clau en el procés d'extracció de la llet i quan la llengua no és funcional, la criatura busca maneres d'aconseguir la llet fent força amb la geniva, amb la musculatura i augmentant la pressió de succió", explica Alba Padró, experta en lactància IBCLC i cofundadora de LactApp, l'aplicació sobre lactància i maternitat. També pot causar clivelles, mastitis de repetició i obstruccions del pit –ja que el nadó no el buida correctament– i és causa d'abandó prematur de la lactància.

Els següents mesos me'ls vaig passar trampejant el dolor i les ferides amb mugroneres, canvis de postura i visites a fisioterapeutes, osteòpates i consultores de lactància, quan ja era possible. La nena es passava tot el dia enganxada al pit i mai el deixava anar per iniciativa pròpia. Però em vaig fixar que, a diferència dels seus germans, podia estirar la mateixa talla de roba durant setmanes. En un altre control al CAP van saltar les alarmes: en dos mesos no havia guanyat ni un gram. Es va activar la maquinària per fer-la engreixar: extracció de llet materna, suplements amb xeringa, amb biberó i tirallets per sobreestimular la producció. Tot eren pedaços. A ningú se li va acudir preguntar per l'origen de l'estancament de pes.

Altres senyals que poden indicar la presència d’un fre anquilosat són que el nadó sigui molt insistent en les preses i no s’acabi de saciar mai. "No fa una succió efectiva perquè l’anquiloglòssia li impedeix extreure bé la llet i no guanya el pes que li tocaria", explica Sandra Prieto, infermera especialista en pediatria de l'Hospital del Mar i consultora IBCLC de lactància. Però el fre també influeix en moltes altres funcionalitats del sistema orofacial i l'anquiloglòssia està relacionada amb dificultats per pronunciar alguns sons, respiració oral, apnees del son, problemes de deglució, otitis de repetició o alteracions dentals i hi ha estudis que també ho vinculen a l'escoliosi. Luis Ruiz, pediatre expert en lactància materna i anquiloglòssia de Gavà Salut Familiar, explica que en un estudi conjunt que es va fer amb l'Hospital del Mar, es va detectar que un 32% dels nens neixen amb un fre de la llengua limitant. "No tot és el fre, però s'ha de tenir en compte perquè és el causant de molta patologia", diu.

És una moda?

Hi ha professionals que consideren que el diagnòstic del fre anquilosat "és una moda". Alba Padró explica que el que ha passat és que ara "s'ha recuperat la informació del tel lingual i la cultura de donar importància a l'estructura orofacial de les criatures en relació a la lactància". També s'ha incrementat notablement el nombre d'estudis i publicacions sobre la qüestió. En els últims anys el fre de la llengua ha viscut "una explosió". "Però no és que hi hagi més frens que abans sinó que ara els busques i abans no es detectaven", opina Silvia Maya, pediatra i cap de neonatologia de l'Hospital del Mar. A l'Hospital del Mar quan neix un nadó es fa una exploració per valorar si el nen té un fre anquilosat i es valoren les preses al pit un cop per torn. "No tot és visual, també depèn del que senti la mare. Perquè des de fora el nadó pot tenir un aferrament correcte però la mare notar molt de dolor", diu Sandra Prieto. En cas que calgui, s’ofereix fer una frenectomia. "Tallem molts frens durant les 24 o 48 hores de vida, però quan els pares no volen o ens sembla que modificant la postura poden millorar, donem un marge", explica Maya. L’alternativa és intentar elastificar aquest fre anquilosat amb exercicis i fisioteràpia, però "és un procés llarg i a vegades no s'aconsegueix", diu Prieto. També tenen una comissió de lactància que es reuneix amb infermeres i pediatres de la zona per valorar els casos d'anquiloglòssia que arribin a través de la primària.

Hi ha 4 tipus de frens. Els tipus 1 i 2 són els anomenats frens anteriors –són els que tenen una membrana fina transparent que pràcticament arriba a la punta de la llengua– mentre que els tipus 3 i 4 són els posteriors, "els grans desconeguts". "Aquests són els submucosos, són gruixuts i si no aixeques la llengua i els vas a buscar, no els veus. En canvi, els 1 i 2 els veus encara que no ho vulguis", destaca Sivia Maya, que considera que per valorar un fre, també cal "palpar". "Moltes vegades no veus res però passes el dit sota la llengua i notes un teixit que està dividint la llengua en dues parts".

No sempre un fre anquilosat provoca problemes de lactància. "Perquè mamar és cosa de dos i a vegades es pot trobar l'encaix i tant pot ser que no apareguin problemes com que n'apareguin més tard", explica Padró, que recorda que fa anys les llevadores es deixaven una ungla més llarga per tallar el tel "però tot això es va perdre als anys 70 i 80, amb la lactància artificial". "I llavors, quan la mare tenia problemes amb el pit el que se li deia és que ho deixés".

Tallar o no tallar?

Davant d’un fre de la llengua anquilosat es poden fer diverses coses: fer exercicis per afavorir la mobilitat, fer fisioteràpia específica de lactància, canvis de postura que afavoreixin un aferrament profund o fer una frenectomia, és a dir, tallar-lo. Molts progenitors, però, hi són reticents perquè fa respecte fer una intervenció, per senzilla que sigui, a un nadó de pocs dies o setmanes. "Quan no tens suficient informació l’únic que veus és el dolor que pot patir el nadó, però no veus el que hi ha al voltant. Realitzar la frenectomia és bo per a la mare perquè alleuja el dolor, però també per al nadó, que podrà mamar bé, ja que si no està fent la succió correcta tampoc ho està passant bé", explica Prieto.

La frenectomia és una intervenció senzilla que en els primers sis mesos de vida es pot fer sense anestèsia i sense necessitat d'entrar a quiròfan. A l’Hospital del Mar embolcallen el nadó en una tovallola "perquè la contenció els deixa més tranquils", li donen sacarosa per calmar el dolor i oli essencial de lavanda, que té propietats calmants i antiestrès, per olorar.

Desoint el que em dictava l'instint, vaig anar endarrerint la frenectomia. No coneixia ningú que ho hagués fet i en el meu entorn més immediat ningú creia que fos necessari: "¿Ara li faràs passar aquesta mala estona?" Com si voler donar el pit sense dolor fos egoista. Quan les restriccions es van relaxar i vam tornar a socialitzar, van començar a sortir de sota les pedres casos propers de problemes amb el fre de la llengua. Els grups de criança o les xarxes de suport també són necessaris per poder compartir informació. Quan vam aconseguir que li tallessin el fre de la llengua, ara ja per la via privada, ja tenia gairebé cinc mesos i la succió no va millorar gaire. Als sis mesos em continuava provocant ferides com el primer dia. "Tenim poca evidència, però sabem per experiència que és interessant tallar el fre abans dels tres mesos perquè llavors canvia la forma de mamar, es torna automatitzada, i és difícil que reaprenguin a succionar de manera correcta", explica Alba Padró. Si bé, afegeix, a vegades la solució és tallar, hi ha ocasions, sobretot en els tipus de fre 3 i 4, que tot i tallar no millora. "I intentem avisar", diu. Segons Ruiz, com més aviat es talli millor, però també recorda que els beneficis de tallar un fre limitant van més enllà de la lactància.

Des de l'Hospital del Mar expliquen que, generalment, la succió millora després de tallar el fre o va millorant a mesura que passen les setmanes. Però recorden que s'han de fer exercicis de rehabilitació perquè "la llengua reaprengui a moure’s correctament i per evitar que al cicatritzar es torni a enganxar pel mateix lloc". Habitualment, els nadons reaprenen a succionar, però a vegades als pares "els fa por fer els exercicis, no troben el moment, els sap greu incomodar el nadó o no hi veuen la importància", diuen les professionals de l'Hospital del Mar.

Mamar no ha de fer mal

M'ha costat mesos perdonar-me. Per què no vaig insistir més al pediatre de torn? Per què no vaig fer cas del meu instint? Per què jo, que ja havia tingut dos fills i havia fet tants temes de salut, no sabia res del fre? "El problema és que el fre de la llengua afecta moltes especialitats mèdiques: especialistes en lactància, pediatres, otorrinos, fisioterapeutes de la boca, osteòpates... Hi ha una quantitat tan gran de professionals que intervenen en la boca en relació amb l'anquiloglòssia que no hi ha un diagnòstic comú ni una valoració conjunta", opina Luis Ruiz, qui és també cofundador de FRELAC, unitat especialitzada en anquiloglòssia i lactància de l'Hospital El Pilar. "I hi ha poca informació adequada", afegeix.

Silvia Maya apunta, a més, que les dones tenim molt interioritzat que donar el pit fa mal, quan no n’ha de fer. "I si no ho preguntes específicament la dona potser no es queixa perquè ja té assumit que ha de fer mal". I Sandra Prieto recorda que moltes dones no hem vist donar el pit fins que hem tingut el primer fill. "La succió del nadó és intuïtiva, però l’acte d’alletar és cultural i si tu no veus com es fa no ho pots aprendre". Considera que els professionals sanitaris haurien d’estar més formats en lactància "per poder diagnosticar els diferents tipus de frens". "Quan vaig estudiar medicina no em van parlar mai de lactància", recorda Maya. "I entre els pediatres hi ha de tot. Els que es van formar durant el boom de la lactància artificial són els que diuen: «Si no li dones el pit li dones biberó i no passa res». I sí, no passa res, però si és el que la mare vol, no pot ser que la mare estigui frustrada perquè volia donar el pit i no ha pogut quan la majoria de vegades si no ha pogut és per un tema que era solucionable", argumenta la pediatra Silvia Maya.

"La lactància amb dolor no té sentit, cada presa és una tortura, però costa molt decidir deixar-ho si la idea que tenies al cap és fer lactància materna", reconeix Alba Padró, que proposa un protocol de valoració de fre de la llengua al néixer. "Igual com es mira les hipoacúsies o es fa la prova del taló", diu. Ella i Ruiz recorden que això ja es fa en països com el Brasil. "I també reivindiquem fer cas a les mares; que se les prenguin seriosament és essencial", opina Padró. "No m'explico –afegeix Ruiz– com a una cosa tan simple que es pot fer en atenció primària hi estiguem donant tantes voltes. Però canviar les coses com s'han fet sempre costa molt".

Als sis mesos, entre sang, llàgrimes i mal humor, vaig deixar d'alletar. En tinc un record agredolç. Tenim moltes altres coses i un vincle a prova de frens, però la lactància, com el part, sento que me la va robar el covid i la falta d'informació.