Nou obstacle laboral per ser pares

Barcelona"Penalitza tenir fills". Això diu Raúl Sánchez, director de l'Associació de Famílies Nombroses de Catalunya (FANOC), d'una nova llei en vigor des d'aquest setembre que canvia les regles de joc, vigents des de fa 25 anys, en els contractes de les persones que substituïen un treballador o treballadora per baixa de paternitat, de maternitat, de risc durant l'embaràs o de lactància.

Abans que entrés en vigor la normativa, aprovada pel govern espanyol, les empreses estaven exemptes de pagar el 100% de les cotitzacions a la Seguretat Social del treballador contractat per substituir l'empleat que acabava de ser pare o mare, que representen entre un 30 i un 40% del salari brut. Per tant, si l'empleat substitut cobrava 2.000 euros bruts mensuals, l'empresa s'estalviava de pagar un mínim de 600 euros de cotitzacions. Ara, en canvi, la nova normativa limita aquesta bonificació a 366 euros al mes, una bonificació que també s'aplica a la persona que s'agafa la baixa per haver tingut un fill (fins ara l'empresa tampoc havia de pagar les seves quotes a la Seguretat Social mentre durés aquesta baixa). A més, estableix una altra condició: que el contracte de substitució es faci a una persona de menys de 30 anys –si té més edat l'empresa tampoc cobraria aquests diners—. Si tornem a l'exemple d'abans, doncs, l'empresari amb la normativa actual passaria a pagar a la seguretat social 244 euros al mes per substituir a la persona que està de baixa de maternitat o paternitat. "El que acabarà passant és que l'empresa intentarà contractar algú que no vulgui ser pare o mare perquè no hagi de pagar un cost extra per tenir un substitut durant la seva baixa de paternitat o maternitat", apunta Sánchez. La directora de l'àrea de Treball de la patronal PIMEC, Sílvia Miró, lamenta que la nova mesura comporti que l'empresa hagi d'assumir un cost del qual fins ara estava exempt i afegeix que canvis com aquests no estan pensants en clau de petites i mitjanes empreses, que són les que donen feina al 68% del total d'ocupació a Catalunya.

Per al director de la FANOC aquesta nova mesura és contradictòria amb altres que ha tirat endavant l'actual govern espanyol en funcions, com igualar la baixa de paternitat amb la de maternitat a 16 setmanes. "Quin sentit té allargar la paternitat perquè es comparteixi la cura dels fills per després treure les ajudes a les empreses quan hi ha baixes de maternitat i paternitat?", es pregunta Sánchez.

La FANOC ja ha enviat una petició formal al ministeri de Treball sol·licitant una explicació sobre aquest canvi i que es retorni a la normativa del 1998, però de moment no ha obtingut resposta. "Davant del descens de natalitat que patim haurien de ser una prioritat per al govern les polítiques de suport als que volen ser pares i mares, en lloc de castigar-los", lamenta Sánchez.

En una línia similar s'ha mostrat la Unió Sindical Obrera, que també ha enviat un escrit als ministeris de Treball i Economia Social i al d'Igualtat perquè deixin sense efecte aquesta nova normativa, que assegura que sobretot perjudicarà les dones a l'hora de ser escollides per a un lloc de treball pel fet de poder-se quedar embarassades. "Portarà efectes negatius en l'estabilitat del treball de les dones i posarà més barreres en el seu projecte de vida, a més de retrocedir en corresponsabilitat i cures per part dels homes", alerta la secretària de polítiques socials, igualtat i formació del sindicat, Lourdes Pedrazuela.

La resposta del ministeri

El ministeri de Treball ha argumentat al Criatures que aquest nou "criteri" està avalat pels "dictàmens" de diferents organismes independents i persones expertes, sense especificar quines, i assegura que establir una bonificació fixa, els 366 euros, en lloc d'un percentatge (d'entre el 30 i 40% segons el tipus de feina i contracte) suposa "un incentiu més alt per als salaris baixos". Ara bé, només un de cada cinc treballadors cobra el salari mínim interprofessional (SMI) i, tot i així, segons la directora de l'àrea de Treball de la patronal PIMEC, les cotitzacions a les seguretat social per als salaris baixos que acabarà pagant l'empresa són superiors aquests 366 euros.

L'altre argument que dona el ministeri és que amb aquesta bonificació es tracta de primar l'accés a la contractació del col·lectiu de menors de 30 anys. "Són els col·lectius que més ho necessiten", diu. Des de la PIMEC, però, es recorda que el gruix de persones més afectades per l’atur de llarga durada són les de més de 45 anys.