El mal ús dels antibiòtics

Els antibiòtics són medicaments que actuen directament contra un bacteri. Se sap que el seu mal ús comporta efectes adversos, com ara que el bacteri contra el qual es lluita es torni més resistent, a més d’alguns danys, com l’afectació de la flora intestinal de les criatures (i dels adults). Des de l’any passat l’Hospital de la Vall d’Hebron té un grup de treball multidisciplinari, anomenat PROA-NEN, que intenta optimitzar el bon ús dels antibiòtics en pediatria. Un dels objectius és crear una bona cultura dels antimicrobians.

“Els antibiòtics, les vacunes i les clavegueres han salvat la humanitat”, afirma Pere Soler-Palacín, infectòleg pediàtric de la Vall d’Hebron de Barcelona. Al seu costat, Aurora Ferndández, del departament de farmàcia, riu per l’ocurrència de la frase, que la sap tothom i no és profecia.

A tot Europa, les societats científiques més importants han demanat a metges i hospitals que impulsin programes d’optimització de l’ús d’antimicrobians (PROA). L’Hospital de la Vall d’Hebron s’hi va sumar ara fa onze anys, el 2005, però des de l’any passat l’àrea de pediatria va institucionalitzar aquest grup de treball multidisciplinari, que es dedica a avaluar els resultats de l’ús d’antibiòtics. L’objectiu final és optimitzar-ne l’administració a les criatures.

“Se’n fa mal ús, dels antibiòtics?” És la pregunta cabdal. I la resposta, contundent, de Soler-Palacín, Fernández i també de Nieves Larrosa, metge microbiòloga, és: “Sí, tant en els humans, adults i criatures, com també en els animals”. Els tres especialistes, de tres àrees diferents de l’hospital, remarquen el detall del mal ús en animals, ja que “ens acaba arribant als humans, perquè nosaltres ens els acabem menjant”.

“El mal ús”, expressió que repeteixen constantment els especialistes, comporta conseqüències fefaents. Una és que provoca efectes adversos, fet que va lligat a l’aparició de resistències. Amb paraules de Soler-Palacín, Fernández i Larrosa: si l’antibiòtic es pren quan no caldria, o bé es comença a prendre i no se segueixen les recomanacions de l’administració del medicament (i per exemple es deixa de prendre abans del que s’ha recomanat), la infecció o el bacteri contra el qual es “lluitava” es pot tornar més resistent; per tant, no desapareix i es fa més difícil anul·lar-lo perquè no hi haurà antibiòtic que ho aconsegueixi.

Una altra conseqüència, que entra dins dels anomenats efectes adversos, serà l’alteració de la flora intestinal i, per tant, “la possible aparició de la diarrea postantibiòtic”.

Fer pedagogia

El fet que els especialistes enumerin els efectes adversos no vol dir que hi estiguin en contra. El que volen explicar i fer saber és que “els antibiòtics s’han de prendre quan calen, i és just aquesta necessitat la que s’ha d’estudiar amb deteniment” i per la qual treballen a la Vall d’Hebron amb auditories precises, que detallen el seguiment en els casos que se n’administren.

A l’hora d’argumentar per què s’ha arribat al mal ús, els especialistes apunten a diversos motius. Un és l’abús que se n’ha fet fins fa pocs anys. “A les farmàcies també es dispensen en capses de format gran, quan es podrien buscar altres solucions, com ara vendre’ls de dos en dos o de quatre en quatre”, afirma Aurora Fernández. I en aquest punt, s’arriba al cap del carrer, per dir-ho amb una frase feta popular: “Darrere del mal ús dels antibiòtics hi ha tant la indústria farmacèutica, com la veterinària, el prescriptor i la persona que el pren, que o se sobremedica o no acaba el tractament”.

La conseqüència de tot plegat, de cara al futur, és “que ens quedem sense antibiòtics que siguin efectius”, a part que “estem fent una despesa innecessària, que ens podríem estalviar perfectament”. De fet, “actualment ja hi ha infeccions que no es poden combatre amb cap antibiòtic”, diuen. D’altra banda, “cal dir que la indústria farmacèutica tarda uns 30 anys a portar al mercat un nou antibiòtic, perquè abans ha de passar per moltes fases”. Per tant, durant tot aquest període els bacteris guanyen terreny a l’home, perquè ells van creant resistències constantment.

Mentrestant, en aquest desequilibri clar entre bacteris i humans, a la Vall d’Hebron consensuen amb totes les àrees de l’hospital la seva administració. “És un projecte d’hospital, com una política integrada”, que consideren fonamental perquè totes les àrees treballin sota els mateixos paràmetres. I l’efectivitat del programa PROA i de la política que l’hospital impulsa “està comprovada, perquè hi ha països d’Europa que han aconseguit graus d’excel·lència en aquest aspecte, sobretot en l’àmbit dels adults”. La diferència respecte dels altres hospitals és que a la Vall d’Hebron han “creat el programa específic per a les criatures”, perquè creuen “que les seves especifitats són diferents de les dels adults i, per tant, els fàrmacs també hi actuen d’una manera diferent”.

A tot això, la doctora Nieves Larrosa recorda que diàriament convivim amb els bacteris. “És una realitat”. “Com també és cert -afegeix aquesta microbiòloga- que sovint, quan no coneixem l’agent causal ni tampoc la sensibilitat antibiòtica que pot presentar, prescrivim de forma empírica els antibiòtics que tenen més cobertura. I és quan hi ha més efectes secundaris, per la qual cosa és fonamental adaptar el tractament als resultats microbiològics i triar sempre el fàrmac amb un espectre més limitat”.

La dificultat de tot plegat és la que anima els metges a continuar amb el programa, perquè només amb un bon ús es pot aconseguir que els bacteris es desenvolupin sent menys resistents i hi hagi menys efectes secundaris.

Què vol dir fer un bon ús dels antibiòtics?

Recomanacions d'Aurora Fernández, del Departament de Farmàcia de l'Hospital Vall d'Hebron

1 L’antibiòtic només s’ha de prendre quan se sap amb certesa que es necessita. Per tant, quan l’ha prescrit un metge. Això vol dir que no s’ha d’optar mai per l’automedicació.

2 En el consum d’antibiòtics és molt important seguir les recomanacions d’edat. Per a una criatura (i també per a l’adult), sempre ha de ser el que comporti menys efectes secundaris.

3 És fonamental prendre la dosi i respectar la durada prescrites. Per tant, no es deixa de prendre quan desapareixen els efectes de la malaltia. Ni tampoc se’n pren més quantitat quan s’està més malament.