La llegenda de ‘L’home dels nassos’ sedueix els cinemes amb l'imaginari català

BarcelonaDes del 19 de gener es pot veure als cinemes L’home dels nassos, una pel·lícula que ens endinsa en una llegenda que s’ha transmès generació rere generació dins l’imaginari català. El personatge que dona nom a l'opera prima d’Abigail Schaaff relata una història d'amistat, famílies, mentides i traïcions. Una pel·lícula que navega entre la mitologia i la memòria històrica que arriba a les sales de cinema de la mà de Filmax.

El film va ser presentat al Festival d'opera prima d'Almeria i està protagonitzat per Pablo Derqui i Ivan Benet, i compta amb la participació de Jeannine Mestre, Mercè Llorens, Pep Munné i Maria Molins, acompanyats dels joves Salli Diallo, Miranda Munné i Lluc Miravete.

Abigail Schaaff ha dirigit sèries com La última, El Ministerio del Tiempo, Madres o Amor y vida. L’home dels nassos és el seu esperat primer llargmetratge de ficció. "Tothom té una mentida o alguna cosa amagada. M’agradaria que aquesta llegenda es pogués exportar i es convertís en una mena de Halloween per a nosaltres", diu Schaaff, que utilitza una seqüència de la pel·lícula per homenatjar el seu pare, Sergi Schaaff, tot un referent de l'audiovisual català mort fa pocs mesos.

L’home dels nassos és una història d’època que combina aventura i fantasia, i se serveix d’un ésser mitològic (L'home dels nassos), per bastir un relat que té els seus orígens en el folklore català i se serveix del context històric ambientat als anys 30 i 60, en què la mentida i el silenci s’han imposat durant dècades.

"És una història propera, però a la vegada onírica. Una barreja de fantasia i realitat que la fa molt interessant", explica l'actor Pablo Derqui. La sinopsi és fascinant. L’hivern del 1968, en un petit poble de muntanya, tres nens intenten escapar de l’anomenat home dels nassos, un ésser llegendari que captura els infants mentiders durant l’últim dia de l’any. Però ells no són els únics que el temen: les mentides del passat també es poden ensumar.

L’home dels nassos és un ésser mitològic. Un home que té tants nassos com dies té l’any i que només se’l pot veure el dia 31 de desembre. En terres catalanes s’explicava l’existència de l’home dels nassos a la canalla, que sortia al carrer el dia de Cap d'Any per buscar-lo. Per una part, es tractava d’una broma dels adults i d’un engany: si tenia tants nassos com dies té l’any, el dia 31 de desembre només li quedaria un nas i, per tant, seria indistingible de qualsevol altre home. Els nens sortien a la recerca d’un home amb centenars de nassos i mai el trobaven.

Però d’altra banda, la llegenda té també algunes connotacions menys innocents. L’home dels nassos també servia als adults per dissuadir els nens de dir mentides. De fet, es deia que l’home dels nassos podia ensumar les mentides. Els nens mentiders estaven en perill perquè l’home dels nassos se’ls podia endur. Existien dues formes per esquivar aquest perill: confessar les mentides o fer un nus a una corda, simbolitzant la mentida, i cremar-la. D’aquesta manera l’home dels nassos no podia ensumar-la i els nens quedaven fora de perill.

Localitzacions emblemàtiques

El rodatge s’ha realitzat en nombroses localitzacions emblemàtiques, com el poble de Mura, l'ermita de Sant Julià d'Uixols de Castellterçol, la cova de Collsuspina, el bosc i el pont romànic de Gualba i la masia de Can Plantada, una de les joies del patrimoni de l'Ametlla del Vallès. Un dels objectius és reivindicar els mites i llegendes propis i convertir-los en una pel·lícula amb vocació comercial, familiar i exportable.

L’home dels nassos és una coproducció d’Aguacate & Calabaza Films, Turanga Films, Lhome dels nassos AIE i Inaudita. És una coproducció cultural amb la productora francesa Halley Production. Compta amb el suport de 3Cat, l’ICEC, ICAA i CREA SGR. Filmax distribueix la pel·lícula a les sales de cinema i porta les vendes internacionals.