Famílies diverses: normalitat també a l'escola

Més enllà de la família tradicional, s'obre un ampli ventall de models de famílies que fa anys que reclamen visibilitat, especialment a l'escola, per normalitzar la seva situació

Famílies diverses
 Normalitat també a l'escola
Xavier Tedó
22/09/2012
5 min

"Oi que quan una nena t'empipa a l'escola no vas amb ella?" Amb aquesta pregunta, Anna Fuentes ha fet entendre a la seva filla per què es va separar del seu company quan estava embarassada de només dos mesos: "Vam decidir buscar un fill, però al cap de poques setmanes li vaig dir al meu ex que ho volia deixar i continuar l'embaràs sola". Ho tenia molt clar: "És una persona molt autoritària i no m'agrada el seu estil de vida i no volia que li fes de pare a l'Èric, perquè no era el referent patern que necessitava". El camí no ha sigut planer. No tenia feina i va haver de tornar a casa dels seus pares. "Al principi va ser complicat, una lluita constant, però ara ja tenim un pis per a nosaltres dos sols i estem molt bé, l'Èric és un nen feliç, carinyós, no podia tenir un fill millor". Tantes coses li dóna en el dia a dia la seva criatura, que ara té cinc anys, que l'Anna esperona les dones que estan soles i volen ser mares a seguir els seus passos: "Animo totes les mares monoparentals a tirar endavant i ser mares solteres perquè compensa moltíssim tenir un fill, entre nosaltres existeix una gran complicitat, tenim una relació molt estreta perquè ho compartim tot", assegura l'Anna, i remarca: "En tindria un altre si el pogués mantenir". L'Èric porta els dos cognoms de la seva mare i no coneix el seu pare: "El meu excompany tampoc té interès a coneixe'l, potser quan sigui gran es coneixeran, si el volgués veure ara dependria de com estigués, però penso que no el beneficiaria perquè no li aportaria res". Tot i així, ella mai li ha amagat que té un pare. "Quan tenia dos anys no preguntava pel seu pare, qualsevol home era un pare, i sobretot li deia i encara li diu així al seu tiet perquè veu com els seus fills li diuen papa". Més endavant en van parlar: "Li vaig dir que tots els nens tenen un pare i una mare i li vaig dir el nom del seu perquè mai l'hi he volgut amagar, però si no el coneix és perquè ara per ara no és un exemple per a la criatura". Sigui com sigui, l'Anna subratlla que l'Èric no ho viu malament: "No reclama la figura paterna, ho té normalitzat, li he explicat que vam decidir no estar junts perquè la relació estava cremada i no avançàvem i ho entén".

No sempre és fàcil

Menys preguntes ha fet l'Alba a les seves dues mares. Des de ben petita ha conviscut amb altres famílies gais i lesbianes per la implicació de la seva família en entitats d'aquest col·lectiu: "Ella ho ha viscut amb normalitat perquè veia altres famílies com la nostra, la diversitat sexual no és res estrany per a ella" explica la Roser, que fa vint anys que conviu amb la Mar, que es va fer la inseminació artificial quan feia set anys que estaven juntes. Si al poble i a l'escola l'Alba no ha hagut de donar mai explicacions, ara que ha entrat a l'institut sí que s'ha adonat que no tot són flors i violes: "No ho explica a tots els seus companys perquè veu que l'homofòbia és present i prefereix evitar conflictes", lamenta la Roser, que considera que "l'escola no té els materials necessaris perquè surti aquesta realitat". En aquest sentit, troba imprescindible que "als llibres de text apareguin altres models familiars més enllà del tradicional perquè no hi hagi problemes al carrer o a secundària, perquè si no es reconeix no es normalitza". Amb l'objectiu de pal·liar aquesta mancança als centres educatius, l'equip que forma Famílium ha creat un conte joc que aborda la diversitat familiar. Glòria Canyet, membre de l'entitat, assenyala que "el llibre està enfocat a nens de sis a dotze anys i és una eina molt útil per treballar a les escoles perquè els permet veure els diferents models familiars mentre es diverteixen". Canyet apunta que "si a primària s'abordés aquesta qüestió els infants coneixerien els diferents models familiars i ja no en farien burla perquè es faria visible aquesta realitat". El conte, inspirat en dotze casos reals i amb pròleg de l'alcalde de Figueres, Santi Vila, ha rebut l'aval del departament d'Educació de la Generalitat i es va començar a difondre el curs passat amb gran èxit. L'entitat també ha elaborat jocs per jugar online i una guia psicopedagògica, dirigida a educadors, en què s'exposa com treballar el conte joc i es recullen orientacions per parlar de manera senzilla de temes complexos com el divorci, la immigració, la igualtat de gènere, l'adopció i la sexualitat.

Com i quan parlar-ne

"No és tant el què com el com". Així de taxativa es mostra Canyet a l'hora d'aconsellar els adults com s'ha d'abordar a casa el fet de no ser una família tradicional: "Els nens no volen una gran explicació, sinó una resposta senzilla, com ara que tenen dues mares o dos pares que els cuiden molt bé. Se n'ha de parlar de manera natural i positiva". Si la criatura només té mare, Canyet afirma que no s'ha de sentir desemparada: "Tots els nens tenen oncles o avis, el model masculí ja l'agafarà de la família extensa perquè cap nen viu en un guetoi ells ja s'espavilen a buscar referents, no cal que tinguin un pare". Des de Famílium s'insisteix que "la qualitat de la relació entre els membres de la família és el més important perquè si no hi ha un bon ambient no serveix de res tenir un pare i una mare". També es posa èmfasi en la necessitat de parlar-ne amb els fills en el moment oportú: "S'han de respectar els temps individuals de cada nen, cal esperar que ho pregunti, depèn de la seva maduresa". De l'ampli ventall de famílies existents en l'actualitat, Canyet no té cap dubte a l'hora d'afirmar que la que ho té més complicat és la integrada per dos pares: "A la gent li costa entendre que una criatura no tingui mare i la veritat és que ho fan molt bé perquè en tenen ganes i els ha costat molt aconseguir-ho. Que la majoria de dones rebutgin la custòdia compartida no hi ajuda". Canyet posa l'exemple de dos homes que han adoptat un nen amb síndrome de Down perquè han volgut agrair l'oportunitat que se'ls ha donat aportant el seu gra de sorra. El conte joc aborda aquest cas, però també el de famílies d'acollida, adoptives, transculturals (formada per persones de cultures diferents), monoparentals o reconstituïdes, les dues més comunes en els temps actuals. I és que aquest llibre ajuda a integrar des de la infància els diferents models familiars i a donar a conèixer models diferents al de cadascú, a entendre la diversitat i la pluralitat familiar com un valor que enriqueix la nostra societat i a promoure la comunicació i el diàleg d'una manera lúdica, entre progenitors i fills o filles, així com entre mestres i alumnes. La finalitat no és cap altra que els fills de famílies que no són tradicionals deixin de sentir-se diferents.e

stats