No és una bona estratègia voler guanyar-se un adolescent adoptant el seu mateix llenguatge, imatge o actituds, ni dient-li que l’entenem perfectament perquè a la seva edat vam viure el mateix. Mai no pot ser el mateix, ja que jo no som la mateixa persona i els temps han canviat. El que sí que hi ha són una sèrie d’impulsos, motivacions, inquietuds, emocions i sentiments de fons que poden ser molt semblants, i nosaltres, que ja som adults, se suposa que hem d’haver après coses importants sobre el tema que els podem transmetre.
Etimològicament, tant la paraula adolescent com la paraula adult tenen el mateix origen. Totes dues provenen del verb llatí adolescere, que indica l’inici d’una acció progressiva i significa créixer, desenvolupar-se. Adolescens-adolescentis és el participi present d’aquest verb i significa el que està creixent, mentre que adultum és el participi passat i significa el que ja està crescut. Un altre significat que donaven els romans al terme adolescent és aquest: el que porta el foc d’una nova vida, que m’agrada molt perquè atorga a l’adolescència el seu sentit d’expansió vital, de transformació i d’ideals. Res a veure amb la visió de l’adolescència com una etapa caracteritzada principalment per les mancances, que obtenim quan s’associa erròniament el terme amb el verb castellà adolecer.
Acompanyament i orientació
Una de les claus principals per a una bona adolescència és precisament la relació que s’estableix entre el que està creixent i el que ja està crescut, és a dir, entre l’adult i l’adolescent. El que està creixent necessita l’ajut dels que ja estem crescuts. Li cal l’acompanyament i l’orientació d’adults plenament adults, que estiguem en el nostre lloc d’adults i que exercim d’adults. És bo i convenient que estiguem connectats amb el nostre adolescent interior, però des la nostra adultesa actual.
No farem cap bé als adolescents si per guanyar-nos la seva simpatia i aprovació anem de col·legues. Així no només no els serem útils, sinó que és probable que fem el ridícul. Per a adolescents ja els tenim a ells. Si volem ser els seus amics o col·legues anem malament, perquè d’amics i col·legues ja en tenen, però de mares i pares només ens tenen a nosaltres.
