Criatures 07/03/2015

El llarg camí Cap a l’èxit escolar

La Fundació Secretariat Gitano promou diferents iniciatives per capgirar l’estadística que mostra que només dos de cada deu estudiants d’aquesta comunitat obtenen el graduat escolar

Xavier Tedó
5 min
El llarg camí
 Cap a l’èxit escolar

Només un 20% dels estudiants gitanos de Catalunya acaben la secundària, una dada que contrasta amb el 86% del conjunt de l’alumnat que supera aquest cicle formatiu obligatori. La Naima Casado forma part d’aquest minoritari grup. Ella, però, no només es vol treure el graduat escolar, sinó que quan acabi ara quart d’ESO farà batxillerat artístic: “Tinc clar que vull continuar estudiant perquè de gran vull fer alguna cosa que m’agradi, com belles arts”. Tot i ser l’única gitana de la seva classe i que a l’Institut Jonqueres de Sabadell on estudia només hi ha cinc membres més de la seva comunitat, no se sent fora de lloc: “Estic molt a gust a l’escola, sóc una més i el professorat sempre m’ha tractat igual que a la resta d’alumnes”.

El suport de la seva família ha sigut fonamental: “Els meus pares sempre m’han fet costat i en la majoria dels casos no és així perquè les noies sovint deixen d’anar a classe perquè la família els demana que els ajudi, ja sigui cuidant un germà petit o treballant amb ells al mercat”. Un altre dels motius de l’alt índex d’abandonament escolar entre la comunitat gitana és que “moltes deixen d’estudiar quan el noi els demana per casar-s’hi, amb setze o disset anys, tot i que cada cop hi ha més noies que nois a les aules”.

La María Cortés, que també és l’única gitana de tercer d’ESO a l’Institut Agustí Serra de Sabadell, corrobora que el matrimoni juga un paper clau en el fracàs escolar: “Es prometen molt joves, algunes tenen catorze anys, i aleshores ja es queden a casa. La família no les deixa sortir soles perquè està mal vist o per por que els passi alguna cosa. També perquè necessiten que col·laborin en les tasques domèstiques o laborals”. Que des de primer d’ESO no hi hagi cap gitana més a la seva classe no ha sigut mai un fre en la seves conviccions de no guardar els llibres en un calaix: “Em sento molt orgullosa de ser gitana i d’haver arribat fins aquí, perquè no diguin que els gitanos no estudiem. Però voldria que fóssim molts més”.

Com en el cas de la Naima, la María assegura: “A l’institut sempre m’hi he sentit ben acollida, em tracten bé i em faig amb tothom”. La seva germana gran, la Carmen, va obrir el camí i començarà el batxillerat l’any vinent, després de deixar-ho temporalment per una feina. I el seu germà petit, el Juan, ja fa primer d’ESO. “Els nostres pares, que ara estan a l’atur, sempre ens repeteixen que no volen que tinguem un futur com el seu, desitgen que siguem alguna cosa en la vida”. Ella té clar quina és la seva vocació: “Aniré a la universitat per estudiar educació infantil. Vull ser mestra perquè m’agrada estar amb nens i aprendre d’ells”.

La María ha pogut veure in situ aquesta professió amb la visita a una escola en el marc de la campanya Apropat’ als teus somnis, de la Fundació Secretariat Gitano (FSG), perquè vegin on poden arribar si continuen estudiant. La María, juntament amb la Naima i altres estudiants gitanos, participa en el programa Promociona assistint a les aules de reforç i d’orientació de la mateixa fundació, que porta més de tres dècades lluitant contra l’exclusió del poble romaní.

Contra la solitud

Aquest programa busca afavorir la normalització educativa de l’alumnat gitano per aconseguir taxes més elevades d’èxit acadèmic en l’últim cicle de primària i a l’ESO, així com promoure la continuïtat en estudis mitjans o superiors i en la FP. Els alumnes que hi volen accedir no poden faltar a classe i han de tenir un bon rendiment acadèmic, les famílies s’hi han d’involucrar i els centres educatius han de permetre durant unes hores l’entrada a l’aula d’un referent que els resolgui dubtes per evitar que es quedin enrere.

Carme Méndez, directora de la Fundació Secretariat Gitano a Catalunya, subratlla que “el programa fa reforç extraescolar i s’orienta a treballar amb tota la comunitat educativa, sensibilitzant la família i fent seguiment amb el tutor”. Les dades avalen l’èxit de la iniciativa. El 77% dels estudiants que hi han participat s’han graduat i la immensa majoria, un 96%, han continuat la seva formació. Méndez deixa clar que “no s’ha de culpabilitzar la comunitat gitana del seu fracàs escolar, perquè quan se’ls dóna una oportunitat l’aprofiten, com reflecteixen les dades”.

Miguel Jiménez, professor des de fa dos anys de l’aula de reforç als barris de Torre Romeu i Can Puiggener, de Sabadell, valora molt positivament el projecte perquè “crea referents que es converteixen en exemple per a altres nois i noies de la comunitat”. El docent, que també és gitano, alerta que “la solitud de no trobar-se estudiants que són com tu, la falta de referents, és un handicap que el projecte Promociona trenca”. Jiménez admet: “Tenim alumnes que sí que remarquen que ningú del seu entorn estudia, però n’hi ha d’altres a qui no els importa ser els únics que van a classe. Depèn del tarannà de cadascú”.

La seva tasca consisteix a resoldre els dubtes que puguin tenir en una determinada matèria o preparar els exàmens perquè a casa sovint no poden rebre aquest ajut. Aquest reforç extraescolar es complementa amb el servei d’orientació pedagògica que ofereix la fundació. És un servei que permet conscienciar els alumnes de la importància de no defallir per llaurar-se un futur més esperançador.

Cursa d’obstacles

No és una empresa fàcil. El matrimoni no és l’únic motiu per abandonar l’escola, com reitera la presidenta de la fundació: “No es pot generalitzar que sigui només pel compromís matrimonial, són molts els factors que hi intervenen, com la situació socioeconòmica de la família o un sistema educatiu massa homogeni que no dóna resposta a la diversitat cultural”. Per aquest motiu, Méndez posa èmfasi en la necessitat que els estudiants gitanos comparteixin espais i facin xarxa.

La Naima reconeix que els punts de trobada que ha establert la fundació l’ajuden: “Anar amb més gent com tu et motiva a continuar estudiant”.

Absentisme escolar

Una altra de les raons de pes de l’abandonament primerenc, anunciat per un absentisme previ molt superior a la resta de l’alumnat, és l’endarreriment curricular amb què arriben als diferents cicles. Un 65% de l’alumnat gitano ha repetit almenys un curs al llarg de la seva escolarització a primària. “Si a primària gairebé la totalitat dels alumnes estan escolaritzats, a secundària l’abandonament es dispara, fruit sobretot de l’endarreriment que porten acumulat”, anota Méndez.

La carència d’hàbits de treball i les dificultats de relació entre la família i el centre educatiu acaben de configurar un trencaclosques complex que es tradueix en una clara falta de motivació per estudiar, com posa en relleu el fet que set de cada deu alumnes gitanos assegurin que no els agrada gens estudiar, mentre que, de la resta, la meitat es mostren desmotivats. “Calen més recursos, una nova metodologia d’intervenció i de coneixement de la cultura gitana, amb plans individualitzats per donar respostes no només als que van bé”, puntualitza Carme Méndez.

L’Institut Agustí Serra ho està fent des de fa tres anys, en una experiència que, com sosté la coordinadora educativa del centre, Eva Pérez, “està funcionant” perquè obtenen “algun resultat”. “La María o la seva germana ho demostren”, assenyala. Malgrat que remarcar que no poden fer “miracles” perquè els alumnes falten molt a classe, la docent exposa que “el programa millora la comunicació amb les famílies”. Ho ratifica Paqui Maya, coordinadora de la FSG a Sabadell: “Les famílies ara valoren més l’educació, la situació s’està revertint, hi ha una necessitat d’estudiar que abans no existia i ara trobes dones gitanes a la universitat”. La Naima i la María abanderen aquesta nova fornada d’estudiants. El futur dirà si deixen de ser l’excepció.e

stats