Una família nombrosa

Marina Sancho

La realitat ens cura

Sovint em trobava estancada amb els meus propis pensaments, que s'embolicaven i m'atrapaven sense deixar-me escapar. A vegades eren pensaments que em confonien, que em preocupaven, que m'angoixaven, que m'ofuscaven, que m'entristien i, la majoria de vegades, erenpensaments que em complicaven la vida. Aleshores, vaig aprendreun mètode eficaç per sortir-ne i refrescar el meu estat, com si tornès a carregar la pantalla penjada del meu cervell. Aquest mètode consisteix en implicar-me intensament amb la realitat, percebre cada aspecte amb el seu ventall de matisos, dirigir la meva atenció únicament a fets i no pas a idees, judicis o opinions sobre aquests. És a dir, centrar-me enla realitat tal com és, em funciona com a medicament per escapar del cercle viciós dels pensaments.

Tot va succeir un matí quan em vaig llevar i de seguida vaig encendreel cicle de pensaments, un diàleg amb mi mateixa que no callava mai i que tenyia el present del to de la conversa que mantenia amb l'altre part de mi. Aleshores, vaig decidir escapar d'aquesta presó i vaig obrir la finestra. Vaig respirarl'aire fresc. Vaig escoltarels ocells cantar aliens a les paraules de la meva ment. Vaig observarels nous capolls del roser del meu jardí. I per fi em vaig alleujar! Què bonic que és tot sense el pes de la meva mentalitat. Quanta bellesa que hi ha fora de les nostres idees repetitives! Què meravellós és el present quan hi sóc tota per poder-lo captar de ple!

La realitat està plena de detalls, de sorpreses, d'oportunitats, de recursos, d'eines, de bellesa, de riquesa, de profunditat, de reptes, de possibles aventures, de descobriments per fer, .... Només depen de nosaltres sortir de l'estancament on ens hem instal·lat i percebre aquest món ple de possibilitats. Tenim el poder d'escapar de la repetició que ens hem acostumat a perpetuar i contemplar el món en tota la seva novetat. No hi ha res que coneguem del tot, doncs el present és infinit. L'únic que podem conèixer al 100% són les nostres idees sobre el món, no pas el món en sí mateix, que presenta inacabables matisos per paladejar.

Per aquesta raó, la qualitat de la teva experiència depen de tu. Depen de la intensitat amb que et llencis a percebre la realitat. Si només hi poses la punteta del peu perquè mantens la totalitat del teu ser immers en els pensaments, et semblarà que el món és sempre el mateix. Si et tires de ple a la piscina del moment present, t'envairà l'èxtasi de la plenitud. El món és tan sublim com el teu compromís a l'hora d'experimentar-lo. Si el perceps des de la totalitat de la teva persona serà tan ric com et puguis imaginar. Si t'hi aproximes des d'una reduïda part de tu, serà tan petit com el teu esforç per involucrar-t'hi.

Tenim els recursos, les eines i el poder per fer de cada dia una resposta als nostres anhels més profunds. Fer-ho és a les teves mans. Només et cal gestionar tot allò de que disposes en la direcció dels teus somnis. Aprofitar cada situació per construir allò que volem. El present es a la nostra disposició, ara és el nostre torn de comprometre'ns-hi per edificar la nostra voluntat en comptes de restar amagats darrereuna cortina de fum que es reprodueix una i altra vegada. Deixa d'opinar, de criticar, d'avaluar, de jutjar, de comparar, de planificar i comença a utilitzar tot el que tens per donar lloc als teus projectes més prometedors.

La meva ment ja no és una màquina de produir classificacions, descripcions ni definicions de les persones i situacions amb les que em trobo. Et prometo que la meva ment s'ha convertit en un mecanisme per trobar la bellesa a tot arreu i detectar recursos per seguir-ne creant sigui on sigui. La qual cosa em complau d'allò més i em té tan encantada que proposo aquesta altra forma de viure com una manera de ser feliç eternament.

Benvingut al Paradís!