Hom pot pensar que les habilitats socials que desenvolupa són per al benefici dels altres: ser més amable, més pacient, més flexible, més comprensiu,... Si jo faig tot això, tu et beneficies de la nostra relació doncs et serà més agradable i enriquidor tractar en mi. Això també es veritat. Tanmateix el més important és que treballar les nostres emocions, gestionar els nostres pensaments, entrenar el nostre tacte i la nostra actitud en front els demés és un exercici que ens beneficia sobretot a nosaltres mateixos perquè nosaltres som la persona amb qui tractem tot el dia. Us imagineu estar amb un malhumorat les 24 hores del dia? Doncs qui ho és s'hi ha d'estar. En canvi, us imagineu com seria estar amb una persona dolça i respectuosa la resta de la nostra vida? Doncs això és possible si ens acostumem a ser la persona que desitgem ser. Tan sols es tracta de saber quin és el nostre ideal i dirigir la nostra conducta a fer-lo realitat. És tan senzill com voler-ho. Ningú més pot intervenir en aquesta elecció, nosaltres som els únics responsables del tarannà que acabem adoptant. Fa un temps vaig decidir ser una mare més alegre, desenfadada, flexible i amorosa perquè del que es tracta és de gaudir la vida. I vull gaudir de la infantesa dels meus fills i em proposo que ells absorbeixin cada segon de la existència com l'elixir més deliciós. Per aquest motiu, no puc pas plantejar-me la meva vida com una acció constant en contra de la seva voluntat. He de cedir en alguns camps, sobretot, he de fer de la nostra relació un treball en equip on cada part es benefici de la col·laboració enlloc d'una guerra on tothom surti malparat. Veig pares i mares pel carrer la mar de feliços, gaudint dels seus fills i penso que això és el que desitjo. Per això estableixo casa nostra com un espai per expandir el nostre potencial enlloc d'un camp de batalla. I me n'adono que el primer pas que he de seguir es desenvolupar aquesta actitud amb mi mateixa. De res serveix esforçar-me per ser amable amb els meus fills si per dins meu sóc una tirana que m'exigeixo sempre fer més i em jutjo sense compassió. Perquè aleshores estaria sent del tot hipòcrita i tot el que fes se n'aniria en orris en un tres i no res ja que seria un canvi d'actitud artificial, sense modificar l'estructura que jo sóc. És per aquesta raó que hem de canviar-nos primer a nosaltres mateixos per canviar el món. Ser la persona que desitjaríem tenir al costat per aportar als demés allò que també volem per a nosaltres. De la mateixa manera que es diu "no vulguis per a ningú allò que no vulguis per a tu mateix" passant la frase a positiu podem afirmar " Dóna als demés allò que vols per a tu". Estic segura que és la única forma de rebre el contingut dels nostres anhels. Perquè som la primera persona que experimenta el resultat de la nostra conducta. Proporcionar el millor de nosaltres mateixos a tort i a dret sense mirar aquí, repercuteix en la nostra percepció continua del capital que deixem anar. Per tant, som els destinataris principals de la nostra bona voluntat. El secret de l'èxit és fer sempre el millor que està a les nostres mans, sense importar a qui vagi dirigida la nostra acció. Viure i actuar sempre al 100% del nostre potencial, donant-ho tot, posant tot el nostre talent en funcionament per tal de transformar la realitat on habitem en el lloc on volem estar. Si nosaltres som la pròpia realitat, com veieu, les nostres habilitats han de ser dirigides a transformar-nos nosaltres mateixos en allò que vulguem ser, doncs el nostre cos, la nostra ment i el nostre pensament és el lloc que realment habitem.
3 min
