Els nens i nenes: el nostre indicador emocional

El tracte que tenim amb els infants parla del nostre estat emocional. Quan els faig córrer per tot, no tinc paciència i no sóc capaç de respectar el seu ritme puc dir del cert que estic accelerada, estressada, passada de revolucions. Quan no sóc capaç de riure'm de les seves entremaliadures i me les prenc massa seriosament, m'exaspero se no actuen com jo vull i no sóc capaç d'escoltar-los, sé amb claredat que estic rígida, em falta flexibilitat i obertura a altres formes de fer. M'encanta tenir fills a casa perquè m'ajuden a equilibrar el meu estat emocional constantment. Per la manera com interactuo amb ells, sé de seguida quina és la meva predisposició . Els infants ens ajuden a sintonitzar amb la nostra manera de ser innata, espontània i autèntica. Tot el que fem als nostres fills, ens ho estem fent en primer lloc a nosaltres. De manera que els nens i nenes amb qui tractem ens fan de mirall on apreciar quina mentalitat i mode de comportament estem desplegant. Si els estem corregint constantment vol dir que també som massa exigents amb nosaltres mateixos. Si no tolerem la seva originalitat, estic segura que també castrem la nostra pròpia creativitat. Si els renyem per tot, això ens indica que la nostra veu interior també és dèspota i autoritària. Per aquest motiu, el millor que podem fer és observar atentamentcom ens sentim davant els infants: estem disposats a cedir i deixar-nos endur en alguns aspectes? Sabem establir límits amb claredat i dolçor? Mantenim l'habilitat de meravellar-nos per tot? Destinem temps amb il·lusió a aquelles activitats que ens omplen tant? Veiem els altres com a possibles companys de jocs o només ens relacionem per funcionalitat? Devorem amb entusiasme una enorme bola de gelat o mengem amb apatia el mateix plat de cada dia? Nens i nenes, expresseu-vos tal com sou, que així els adults ens recordarem de deixar volar la nostra vertadera personalitat, de fer les coses que més ens agrada fer i de preocupar-nos menys gaudint més. El contacte amb els infants ens obre les portes de la felicitat, el nostre estat natural. Potser la nostra interacció amb ells ha d'estar menys carregada d'intencions i més disposada a ser al seu costat, sense més, experimentant el present tal com és.