La maternitat m'ha deixat tocada...per la màgia

Durant l'embaràs et fixes molt més en el teu cos, estàs més pendent dels seus canvis i necessitats. Però, sobretot, ets més conscient de l'autèntic poder que comporta estar embarassada: estàs gestant una nova vida i això és molt, molt màgic. És com si una fada et toqués amb la vareta de la divinitat i t'encomanés aquesta facultat. Per aquest motiu, després dels meus tres embarassos, m'he quedat molt tocada per aquesta màgia. Ja no he tornat a ser mai més la d'abans, doncs ara:

• crec molt més en la saviesa del meu cos,
• escolto les demandes del meu organisme,
• permeto que el meu cos guï la meva manera d'alimentar-me, descansar i moure'm,
• tinc confiança en la intel·ligència immanent en cadascuna de les meves cèl·lules,
• inverteixo més temps i energia en aquest valor absolut que representa el meu organisme,
• sóc conscient del potencial que cadascú de nosaltres posseïm i m'enfoco a explotar-lo per tal d'extreure el màxim partit d'aquest bé tan preuat que és el meu cos,
• concebo el meu cos com un santuari capaç de portar a la vida els tres éssers que més em commouen del món,
• em veig amb el deure d'actuar d'acord amb aquest coneixement i ser coherent amb aquest prodigique tots encarnem.

Per tot això ja no necessito embrancar-me en complexos esdeveniments per ser feliç sinó que me n'adono que la felicitat és un estat inherent a la nostra pròpia essència. Reconec que el fet que estiguem vius és fruit de la més elevada perfecció, d'un estat d'equilibri complet. Per tant, veig en les petites coses intrínseques a la nostra existència (respirar, menjar, relacionar-nos, descansar, moure'ns...) com el fet més meravellós de la vida. Sóc conscient que formo part d'aquesta isé que és extraordinària. En conseqüència, puc afirmar que tenir fills m'ha deixat profundament tocada per la felicitat, doncs he descobert el poder que emana de la nostra pròpia naturalesa i he après a fer-ne us. És a dir, posar-la en acció per nodrir-me d'aquesta. De fet hi ha dues paraules que ho expliquen tot: Per una banda, l'etimologia ens diu que la paraula "feliç" conté l'arrel indoeuropea "dhel" que significa mamar (d'aquí fel·lació). De manera que originàriament, era considerat feliç aquell que "mama", aquell que té satisfetes totes les necessitats del seu cos, essent la felicitat un estat propi delque assoleix la plenitud. Per l'altra banda, la paraula satisfacció està formada per dos components lèxics: "satis" (del llatí suficient) i "acció". Per la qual cosa la satisfacció és conseqüència d'haver posat en moviment els suficients recursos, que tots disposem, per aconseguir sadollar-nos i, per tant, poder ser feliços. Com a conclusió, la felicitat que ara experimento, i en la que tantes mares viuen immerses, no es res més que la presa de consciència del nostre poder, constituent bàsic de la nostra persona, i de posar-lo en acció per tal d'aconseguir l'estat de perfecció i d'equilibri en que totes les nostres necessitats estan resoltes.