Una família nombrosa

Marina Sancho

Els infants: ciutadans de segona?

baixa Zoom

baixa

Podria posar mil exemples de com els adults entenem i tractem els nens i nenes com a ciutadans de segona: el to de veu amb que ens dirigim a ells, el vocabulari, la prepotència, la coacció, les múltiples faltes de respecte, la intimidació, la violació dels drets personals, el to de veu, ... N'és un exemple ben clar el tracte que vam rebre el meu fill i jo a un restaurant el passat dijous: com a mare de tres fills, vaig decidir dedicar un temps especial i de complicitat amb el meu fill gran, el Roger té 7 anys. Així que el vaig convidar a dinar a un restaurant de poble del costat. Com que no hi havia menú infantil, va triar els plats que més li agraden del menú normal que hi havia. De manera que vaig pagar per ell exactament el mateix que per a mi. Tot i així, el tracte no va ser el mateix per a tots dos. Si ell aixecava la mà per demanar el pa amb la mateixa educació que jo, no li responien amb la mateixa actitud que ho feien amb el senyor amb corbata de la taula del costat. El riure sota el nas quan ell s'expressava em va semblar del tot ofensiu. Segur que no ho feia amb l'executiu que seia prop. No escoltar-lo quan parlava, interrompre'l o dir-li què ha de fer amb el menjar que té al seu plat són coses que de ben segur tampoc feia amb els altres clients. L'insult més humiliant de tots va ser quan li vam demanarendur-nosel mig plat de primer i el mig plat de segon que no es va poder menjar i li van posar tots dos amb les seves salses incompatibles ben barrejades en una carmanyola de plàstic. El meu fill, encara que només un nen per a tu té els mateix sentit del gust que qualsevol adult, a banda que ha pagat el mateix import per els plats, i no, no suporta menjar amanida amb romesco barrejada amb canelons amb beixamel. Sé ,de nou, que a la senyora enjoiada del fons del menjador no li hagués servit mai el sopar en la mateixa presentació. Ep! Però només són nens, tant se val!

Aquest exemple és insignificant al costat dels incessants greuges comparatius que sofregien la canalla per sol fet d'estar en ple estadi de desenvolupament. Per molt que la tasca dels adults sigui educar-los, guiar-los i recolzar-los, aquest fet no justifica que ens puguem permetre la brusquedat, els insults, la falta d'empatia, la sensibilitat, les amenaces, aixecar-los a mà, alçar-los la veu, comparar-los entre ells, imposar-los pors infundades, el xantatge, el menyspreu i la manca d'escrúpols. Per què no et dirigeixes al teu veí de 4 anys amb la mateixa elegància que amb la metgessa del quart tercera? Mirat fredament són dos éssers humans amb exactament les mateixes característiques: l'única diferència és que un es troba al principi del seu creixement i l'altre a la meitat. Seria igual d'absurd tractar amb poca delicadesa un excursionista que et trobes al principi del camí i amb total afecció amb un que et trobes a mig camí. El valor de les persones no depen de l'estadi del desenvolupament en que es troben, és intrínsec a la seva existència sigui quin sigui el seu moment evolutiu. Per tant, el respecte que es mereix qualsevol ésser humà està totalment desvinculat de la seva raça, poder adquisitiu, sexe i, evidentment, edat.

Comencem a tractar els nostres infants com els ilustres adults en que es convertiran. Doncs en una llavor resideix el germen de la planta que creixerà. A més, estarem treballant a favor de la profecia auto complerta, allò que creiem s'acaba convertint en real. M'estimo més que el meu fill es converteixi en una persona respectable que en un adult menyspreable. Aquesta és la imatge que vull que consolidi d'ell mateix. I tu? Què busques instaurar en la terra fèrtil de la ment dels infants? Un món ple d'admiració i tacte o aquell on regna l'hostilitat? Comença avui mateix a construir el món que desitges mitjançant la mirada que dirigeixes als nens i nenes, les paraules que els dediques i el tracte que els ofereixes!