Les emocions dirigeixen la nostra vida i no ho sabem. Son la clau de la nostra existència i conèixer-les ens proporciona un poder increïble. No hi ha res de més transcendental que les nostres emocions i escoltar-les ens permet estar en contacte amb la nostra essència i viure una vida plena. Son un tresor que ens pot fer immensament rics.
Les emocions es transformen en pensaments. Els pensaments en creences. Les creences en hàbits i els hàbits en la nostra quotidianitat. Fem les coses condicionats per emocions que a vegades no sabem gestionar degut a que aquestes son poderoses i desconegudes. Sovint els tenim por i pretenem evitar-les. Alberguem dins nostre moltes emocions i sentiments dels quals a vegades no en som conscients, de manera que ens impulsen a prendre decisions que no desitgem.
Ho il·lustraré amb el meu cas per tal d’explicar-me millor: sempre he pensat que els altres tenen més sort que jo, són més especials i son més valuosos. No es una mena de pensament conscient sinó de rerefons, com una convicció que m’acompanya sense haver-la raonat. És a dir, sense haver-la validat. El fet és que al meu entorn veig persones que els passen coses meravelloses: surten a portades de revistes, reben una trucada amb la oportunitat dels seus somnis, els fan regals excepcionals, reben molta estima per part dels altres...aleshores, jo, sense pensar-ho, molt subtilment, m’hi comparo i dedueixo ells son especials, tenen una aura magnètica i son radiants. En canvi, jo, soc ordinària. Creences com aquesta sorgeixen a partir d’emocions no gestionades adequadament. Com per exemple una anècdota que em va passar quan jo tenia uns cinc anys i va venir la veïna del pis de baix amb una rebequeta molt bonica teixida per ella. Jo estava tan il·lusionada! Me la va emprovar i em quedava fantàstica. Estava tant contenta! Aleshores me la va treure, se la va posar a la bossa i va marxar. Havia vingut a provar si m’anava bé perquè l’havia cosit per la seva neta que tenia la mateixa edat que jo. La meva decepció va ser intensa. Em vaig sentir trista, buida i tonta per haver-me-la fet meva tan aviat. Aleshores, d’alguna manera vaig començar a pensar que la seva neta si que era especial per merèixer una rebequeta tan bonica. La seva neta si que era afortunada i valorada. Aleshores cada situació de caire semblant amb la que em trobava s’anava sumant a la primera consolidant la convicció que els altres tenen quelcom que jo no tinc. Així, vaig anar nodrint un complex, un sentiment d’inferioritat, una vergonya per no ser tant esplèndida com els altres que m’ha acompanyat fins que he parat a qüestionar-me d’on ve el que sento, per què ho sento i he decidit treballar-ho de forma amorosa.
Es mitjançant l’aprofundiment en les emocions, l ‘observació amorosa i la receptivitat que he après que la realitat es ben diferent. Que no hi ha ningú més valuós que els altres, que tots som la mateixa essència i que és la manera com ens expliquem les coses i amb què ens enfoquem allò que determina la qualitat de les nostres experiències. Abans em semblava que tot el que els succeïa als altres era millor, que el seu menjar era més bo i la seva roba més atractiva. Ara reconec que es el filtre de la frustració el que em feia veure les coses així. En guarir aquesta frustració, ha desaparegut i el filtre s’ha fet transparent. La qual cosa em permet observar la realitat d’una forma més pura: als altres els passen coses meravelloses i a mi també. La meravella es part inherent de la vida. Ja no estic tan pendent de les coses extra-ordinàries que els passen als altres perquè estic ocupada gaudint i expandint les coses que em passen a mi. Visc amb satisfacció la meva vida i valoro tot el que tinc. És una qüestió del prisma amb que entomem la realitat. Si partim des de la perspectiva del dolor tot ens sembla punyent. Quan alleugerim aquest dolor, les coses ens comencen a semblar més boniques.
Gestionar les nostres emocions és el major acte d’amor que ens podem fer. Ajudar a les criatures a elaborar estratègies emocionals adequades és el canvi més revolucionari que podem aportar en aquest món. En tota la història de l’evolució de la humanitat hem aconseguit grans fites, la majoria enfocades en el nostre exterior. Hem explorat, descobert i après moltíssimes coses de l’entorn on vivim. El nostre focus era fora i es el camí per on hem avançat. Ara hi ha un món infinit que urgeix recuperar. És l’univers que hi ha dins nostre. És la complexitat perfecta que som. Ja es hora de connectar, atendre, observar i conèixer l’essència que ens mou. La propera onada evolutiva canviarà de perspectiva i se centrarà en habitar el nostre interior i obrar meravelles amb el nostre potencial.
Comencem a posar fil a l’agulla i habituem-nos a escoltar les nostres emocions, explorar els nostres principis i motivacions i a endinsar-nos en les nostres percepcions. Tenen molt a dir-nos, un regal immens a oferir-nos: l’avantatge de viure amb integritat, puresa i plenitud.
