Aquest matí ha estat un matí de crisi a casa: a dos quarts de nou hem de sortir els meus tres fills (de dos, quatre i sis anys) i jo de casa vestits i esmorzats, llestos per anar a l'escola. El temps se'ns tira a sobre, els llençols no es desenganxen, no troben la roba per posar-se, ... Tenim molts pocs minuts per treure'ns la mandra de sobre, vestir-nos i esmorzar. A mi m'agafa l'atac de pànic i començo a pressionar-los perquè corrin i enlloc d'espavilar s'encanten més, ploren o es barallen entre ells. A mi fins i tot em tremolen les mans davant la responsabilitat d'haver-los de tenir tots tres a punt i aconseguir sortir de casa presentable per afrontar la jornada de treball. El caos s'apodera de nosaltres i arribem a l'escola rabiant, plorant, nerviosos i incapaços de gestionar les nostres emocions. Arribo a l'escola amb unes ganes de plorar que no puc suportar. Em poso un zero com a mare. Estic decebuda. Desbordada. Descentrada. Tanmateix m'esperen els alumnes de p5 per bombardejar-me amb les seves necessitats, demandes i conflictes. Respiro fort. Em prometo que traçaré un pla perquè això no es torni a repetir i m'entrego a aquests nens i nenes que desitgen compartir el seu món amb mi. Ara és el moment de seure i replantejar la situació. Tinc clar que no m'ha agradat gens el meu comportament d'aquest matí i que no vull que es torni a repetir. Per això tanco els ulls, em connecto amb la meva saviesa interna i esdevinc la heroïna capaç d'abandonar una conducta nociva per adoptar-ne una de productiva. Sóc jo la única capaç de portar les regnes de la meva existència, per això em comprometo a transformar quant m'ha dut fins aquí en una realitat que respongui més a les meves expectatives. Aquest compromís es resumeix en 10accions del dia a dia que em determino en transformar per obtenir el resultat desitjat. És la meva promesa, el meu canvi particular cap al món on desitjo viure:
2 min
