Bé bàsic vs luxe

Caminar al nostre ritme observant l’ entorn no és un luxe, és un bé bàsic. Aturar-nos i mirar els ulls de les persones que ens estan parlant no és un luxe, és imprescindible. Degustar el menjar que ens posem a la boca i mastegar-lo tranquil·lament no és un luxe, forma part del funcionament natural del nostre aparell digestiu. Tenir temps per a dedicar-nos a les coses que ens agraden no és un luxe, és una necessitat intrínseca a l’ésser humà. Respirar profundament i sentir el plaer de l’aire penetrar els nostres pulmons, no és un luxe sinó la nostra naturalesa.

Em pregunto com hem arribat al punt de considerar “luxe” tot això que és imprescindible per a la nostra supervivència i el nostre benestar i en canvi atapeïm les nostres vides de coses que sovint ens fan nosa. Si observem la piràmide de les necessitats de Maslow, podrem observar com a la base hi ha totes les que he esmentat més amunt: descans, alimentació, respiració i sexe. I només per sobre hi trobem la seguretat física i la propietat privada, entre d’altres. És a dir, a l’hora de prioritzar hauríem de posar en primer lloc el dormir, l’alimentació i la respiració- precisament els elements als que estem renunciant per adquirir aspectes no tan bàsics com les possessions. En canvi, incoherentment, es resten hores de son, glopades d’oxigen i qualitat nutricional per aconseguir fites que no són tan importants per a la nostra plenitud.

Per aquest motiu, proposo revisar el nostre sistema de valors per posar el focus en allò que veritablement ens reporta benestar enlloc d’invertir la nostra atenció i energia en coses que “creiem que hem de fer” però que no són tan indispensables com les cinc necessitats bàsiques que apareixen en la piràmide de Maslow.

Al mateix temps és més important la seguretat física que l’amistat, per exemple. Això ens pot orientar a l’hora d’educar els nostres fills. Cal prioritzar el seu benestar físic, de manera quan ens demanin quelcom que pot posar en perill la seva integritat com passar-se hores i hores enganxats al mòbil perquè tots els de la classe ho fan, la resposta és ben clara.

Igualment és més important sentir-nos bé amb nosaltres mateixos, és a dir, fer allò que ens agrada, que quedar bé. El reconeixement social no està dins de la piràmide, no és una necessitat bàsica. En canvi, l’autoconeixement si que ho és. És més essencial el que nosaltres sentim sobre nosaltres mateixos que tots els judicis aliens que puguem rebre.

La piràmide de Maslow també ens recorda que estem en continua evolució i aprenentatge. Així, quan ja hem aconseguit fer-nos amb les necessitats d’alimentació, descans, seguretat i amistat, per esmentar-ne algunes, ens cal seguir treballant per aconseguir altres fites més elevades a les que l’ésser humà està avesat com la creativitat, la moralitat i la falta de prejudicis. El desenvolupament humà està en ple funcionament, continuem filant ben prim per aconseguir un benestar més extens, una plenitud més intensa i una alegria sostinguda!

No pareu mai d’aprendre, de millorar, d’assolir noves fites, d’ampliar horitzons, de fer descobertes, d’alimentar la vostra curiositat i entusiasmar-vos!