Una família nombrosa

Marina Sancho

Sigues una història ben explicada

Sempre hem equiparat el llenguatge a mots i conceptes. Tanmateix, tinc constatat que els missatges més contundents són produïts per altres vies externes alllenguatge verbal. Jo sóc una persona molt xerraire, m'encanta establir converses i expressar-me mitjançant el vocabulari que sé. Sóc tan xerraire que fins i tot xerro quan estic sola, doncs encara que no produeixi sons, el meu cervell no para de funcionar i origina converses amb sí mateix. El meu cap és un eco constant de paraules ressonant. Tot i això, la meva experiència em condueix a observar com els gests, les mirades, les maneres de fer, la posició corporal, ... és el que deixa una empremta més important de nosaltres en les altres persones. És el factor que determina la nostra identitat. Els altres no ens recorden exclusivament per les frases que hem elaborat, sinó pels moviments que hem fet, els somriures que els hem adreçat i les decisions que hem pres. En canvi, la majoria de les vegades ens obsessionem ambels diàlegs que mantindrem, les idees que argumentarem i els conceptes que defensarem. Quan, en realitat la nostra tesis més convincent és aquella que llancem amb cada mil·límetre del nostre cos. He pogut comprovar com les mateixes paraules dites per diferents persones no sorgeixen el mateix efecte en el mateix interlocutor. Perquè aquest interlocutor filtra i descodifica molt més que el significat directe dels vocables. Percep els enunciats implícits en el nostre ser.

Per aquest motiu, centro la meva atenció molt més enllà de les paraules que articulo i miro de transmetre el significat que vull expressar amb la integritat del meu cos. M'esforço en tenir clar el sentit global del missatge que vull comunicar i vull que tota la meva persona parli per mi. Això és principalment ser una persona coherent, aquella en que tots els àmbits que la composen deixen anar el mateix missatge. Fer que tots els llenguatges que disposem concordin. Detenir el bombeig incessant i indefinit de paraules per escollir les que porten la càrrega significativa exacte que volem transmetre. Som la imatge viva que il·lustra el conte que narrem. Per això, si quan expliquem un conte als nostres fills, esperem que els dibuixos que acompanyen el text s'adiguin amb les paraules escrites; encara més les nostres accions, conducta i posició han de ser congruents amb els vocables que pronunciem. De la mateixa manera que una història arriba més al fons d'un oient quant tots els fils que la componen estan ben lligats, originant un tapís ple de significat, la nostra persona i els seus objectius tindrà un èxit proporcional a la capacitat de conduir tots els nostres llenguatges vers la mateixa direcció.

Saber-ho és la millor eina per posar tot el nostre poder al servei del nostre anhel més profund. Confegir les nostres frases amb tots els recursos que tenim disponibles és recrear directament el missatge que ens proposem transmetre. Ja que la unió fa la força, la cohesió de tots els elements que ens composen, determinen el nostre triomf. Tenir unitat en nosaltres mateixos, garanteix el resultat que ens proposem. Centra't en harmonitzar totes les vies de comunicació que hi ha en tu i prepara't per comprovar de quant ets capaç. Una història ben explicada, arriba a tothom, no s'oblida i esdevé universal.