Criatures 27/05/2016

Ser-hi del tot

3 min

El temps que invertim en quelcom reverteix directament sobre l’estat del nostre organisme. Sembla evident, no ens podem separar del nostre cos per dur a terme cap acció: tot el que fem afecta directament al nostre equilibri físic, potenciant-lo o desestabilitzant-lo. Quan escric, no sóc únicament una ment que produeix lletres, paraules i idees. Continuo sent energia estructurada en forma de matèria que necessita oxigen, llum, aigua i aliment per sobreviure. Res és independent de la nostra persona de carn i ossos, ni tan sols el món dels conceptes. Per aquest motiu, és important destinar la nostra atenció a assegurar el benestar del nostre cos, en qualsevol ocasió. No ens oblidem de la nostra faceta física, per exemple, quan estem llegint un llibre. Encara que ens sembli que no estem utilitzant el conjunt del nostre organisme per a res. Aquest segueix existint i sostenint la ment que processa la informació que li arriba. Fer des del sentit de la unitat (de l’estat de la nostre torrent sanguini en depèn la nostra clarividència, per exemple)garanteix el nostre èxit. No estic dient res de nou, ja ho diu la frase cèlebre de Juvenal. Mens sana i corpore sano. Tanmateix, en masses ocasions ens oblidem que tot en la nostra vida depèn de la nostra salut i infligim maltractaments al nostre organisme fins que aquest llença un crit d’alerta. I encara rai si el sabem escoltar! Tot el que fem deixa una petjada en el nostre cos, tant si és positiva o negativa. Treballar, caminar, menjar, respirar, dormir, relacionar-nos, ballar, comprar, ... tot accelera o alenteix els batecs del nostre cor, la intensitat de la nostra respiració, la tensió dels nostres músculs, obstaculitza o facilita la nostra circulació sanguínia, activa o deprimeix el nostre sistema immunològic, i així un llarg etcètera perquè totes les funcions del nostre cos estan vinculades. Per aquest motiu, és important fer-ho absolutament tot des de la consciència corporal i tenir clar com afecta l’activitat que estem duent a terme al nostre organisme, és a dir a la nostra salut, la vida que tenim. Perseguir grans fites originades per la nostra ment, desconnectats del nostre cos, ens condueix ineludiblement a l’esgotament. Hem de partir del nostre estat present a l’hora de desenvolupar qualsevol projecte, portant el nostre ser a la seva màxima expressió. I no pas buscar la màxima expressió d’un concepte a l’alt preu del nostre equilibri personal. Hem de partir de tot allò que disposem per conduir-ho a les nostres fites, enlloc deperseguir els nostres propòsits de forma aïllada, sense que la totalitat del nostre organisme ens acompanyi. Per aquest motiu, ara cada cop que camino pel carrer, redreço la meva columna i aprofito per respirar profundament. Cada vegada que em dutxo repasso el conjunt del meu esquelet, atenta a possibles tensions camuflades. Quan estic a l’escola treballant, procuro estar a l’altura dels nens baixant els genolls, sense doblegar l’esquena deliberadament. Sempre que faig feina a casa estiro els músculs tant com puc enlloc de contusionar els ossos. I, per sobre de tot, en cadascuna de les ocasions, estic receptiva a la magnificència del present, obro els pulmons per absorbir l’alè vital, dibuixo un somriure com a símbol de la felicitat que experimento i em llenço a la situació que estic vivint segura que és regal més preuat que existeix. Estar viu és una meravella que vull gaudir des de la completa extensió de la meva persona, enlloc de fer-ho des de la remota cel·la del meu ser, el meu pensament. La vida esta feta per llençar-s’hi de ple, percebre-la en totes les seves dimensions, escurar fins l’últim matís i gaudir de la seva riquesa amb tota la seva intensitat. Per això necessitem posar els 5 sentits, els 650 músculs, els 206 ossos i la tota la nostra presència a allò que estem realitzant. Que gaudiu de ple, com mai ho heu fet, d’aquest cap de setmana!

stats